Punt treballat que permet seguir somiant

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

En un partit molt intens i igualat el Sants va sumar un empat que allarga fins a deu les jornades sense perdre i deixa l’equip a tres punts de la segona posició

Empat a tot al Camp del Centenari. Màxima igualtat en el partit que van disputar Mataró i Sants diumenge a les cinc de la tarda. Va tocar posar-se el mono de treball i l’equip va donar la cara. Molta lluita, molt respecte entre tots dos equips, molta feina fosca per part dels jugadors i alguna oportunitat que no va servir per trencar el 0-0. Uns i altres coneixien els resultats del matí, les victòries de Molletense i Premià Club Esportiu i tot i intentar-ho al final es van haver de conformar amb un punt cadascun.

Inici animat i després s’imposa el migcampisme

És el Camp del Mataró un dels millors escenaris on ha jugat fins ara el Sants, amb una graderia que es va omplir d’afició, de càntics i de tambors. L’ambient fora del terreny de joc era el d’un partit gran i sobre la gespa els dos equips van oferir un bon espectacle. És cert que no es van veure moltes oportunitats però tots dos conjunts van lluitar fins al final cada pilota i van dedicar-se a jugar a futbol i a fer ús de les seves millors armes. El Mataró li va guanyar la partida en la possessió al Sants durant molts minuts i va intentar sorprendre amb una tripleta atacant i una segona línia que es movia constantment per trobar espais. Tito Lossio va presentar una alineació i una disposició sobre la gespa un pèl diferent a la de partits anteriors. Amb una defensa de cinc que en atacar es convertia en tres centrals i dos carrilers, Peke i Cristian Fabregat, a les bandes. L’objectiu era poder atacar amb superioritat per fora i a l’hora de defensar contrarestar la tàctica d’ells. I és que el Mataró, en jugar en un dels camps més grans de la categoria, busca habitualment fixar a la gent de fora i crear espais per dins perquè els aprofitin els jugadors de mig camp. A nivell defensiu la idea va sortir gairebé perfecte. Es va patir poc i es van cobrir bé tots els espais. Només a l’inici del partit, en una jugada molt ràpida, Landi va tocar amb la punteta una pilota que va marxar alta. Va ser la ocasió més clara del Mataró a la primera part i, pràcticament, la única de veritable perill tot i que durant els primers deu minuts, animats per aquesta acció de Landi, van rondar l’àrea del Sants i van fer patir una mica els aficionats visitants.
Després del primer quart d’hora de partit, el Sants es va treure la pressió del Mataró del damunt i va fer un pas endavant que també li va permetre tenir alguna oportunitat. Samuel va estar a punt d’inaugurar el marcador des de l’esquerra i a prop del final del primer temps en una acció enrevessada dins l’àrea el xut de Guillem Hernández va sortir fregant el travesser. Va ser una primera part amb poques arribades clares i molt control al mig del camp per part de dos equips ben plantats, seriosos i organitzats, que s’hi jugaven molt i no volien perdre el partit.

Més control i menys ocasions

A la segona meitat es va veure un guió semblant al del final de la primera amb la pilota movent-se la major part del temps pel centre del camp. El Sants va començar incisiu amb un xut només començar de Cristian Fabregat però després li va costar força generar perill davant un Mataró impecable en defensa. Samuel va fer un dels seus partits més complerts i és que el davanter no va marcar però va fer una feina fosca increïble. Va fer miracles amb qualsevol pilota que li va arribar, jugant-se-la ell sol per la banda, superant a rivals i col·locant algunes centrades o passades enrere. Li va faltar l’ajuda potser d’algú més al davant perquè la resta de l’equip, per no concedir ocasions al rival i mantenir en tot moment la posició, es va acostar poques vegades a la frontal de l’àrea del Mataró. La sensació era que qui marquès s’emportaria els tres punts i potser això va fer que els dos equips anessin amb molt de compte a l’hora d’arriscar-se. Un error podia ser definitiu. A més, tant pels uns com pels altres va ser molt difícil fer mal al rival perquè tots dos equips van estar molt ben situats al terreny de joc i concentrats al llarg dels 90 minuts.
Només al final l’entrada d’Uri Martínez va donar un nou aire als locals a l’esquerra i l’extrem va protagonitzar una bona cursa que va acabar amb la pilota als peus d’un Víctor que des de segona línia va estar a prop de fer el primer. Ajudats pel nombrós i sorollós públic el Mataró va tancar una mica al Sants en els darrers minuts i apel·lant a l’èpica va gaudir d’un parell de córners però el gol dels groc-i-negres no va arribar.

L’empat va ser segurament el més just vist el partit de tots dos equips i la igualtat sobre la gespa. El punt premia la bona actitud de l’equip a Mataró i va deixar força satisfets a uns jugadors del Sants que ho van donar tot al llarg dels noranta minuts. Poc més se’ls hi podria haver demanat als de Tito Lossio. Va ser un punt fruit del treball davant un conjunt de molta qualitat, potser un dels millors –sinó el millor- que hem vist enfrontar-se als nostres. Una lluita entre dos bons equips que podrien estar jugant tranquil·lament a la primera catalana.
Ara, el Sants suma ja deu jornades sense perdre i a falta de sis partits és tercer amb 55 punts, a tres del Premià (segon) i a quatre del Molletense (primer) i es manté un punt per sobre del mateix Mataró.
La competició s’atura fins el cap de setmana del 27 d’abril en què el Sants rebrà a casa el Turo de la Peira.