FRAN SALVA UN PUNT EN L’ÚLTIM SEGON

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

Els de Tito Lossio empaten el partit en el darrer minut gràcies a un gol del capità i són cinquens a la taula

El Sants de les remuntades. El Sants que fa possible l’impossible. El Sants en què Fran fa un gol en l’últim minut de partit. Ha tornat. La temporada passada els de Tito Lossio van remuntar en fins a deu ocasions un resultat advers –en cinc fins l’empat i en cinc fins la victòria-, enguany ja en són dos. Després de l’empat a Avià, davant el Farners, en el 90+9’ de partit va aparèixer el peu salvador de Fran per posar l’empat. El capità va fer set gols el curs passat, quatre d’ells després del 83’, i amb el seu encert va guanyar 8 punts pel Sants. Ara, ja en suma un que va salvar un punt en el duel amb el Farners.

Tot de cara pel Farners

Sense Sergio Navarro en l’onze titular –a la banqueta després de passar tota la setmana amb febre-, Albert Sumarroca i Samu eren els dos escollits per portar el pes en atac. Davant, un rival, el Farners, en una onzena posició enganyosa, amb jugadors joves però de qualitat. Un d’ells Dembo, ex del Girona B, que des de l’inici va ser un corcó per la defensa santsenca. A l’inici, el Sants donava mostres de sentir-se a gust i trobava profunditat amb un Cristian i un Peke molt oberts i avançats a les bandes, però, poc a poc l’equip passava a jugar només amb tranquil·litat en camp propi. Els primers en avisar eren, de fet, els visitants amb una acció d’Iván García per l’esquerra que aturava Carlos Blanco. Després, era Dembo qui enviava un xut que marxava fregant el pal dret de la porteria local i el Sants contestava tímidament amb un tir tou de Sumarroca. El gol arribaria al 35’ amb un xut des de zona de ¾ d’un Ricard Solà que provaria sort i trobaria premi; la pilota entraria per sota el travesser i agafaria per sorpresa a Carlos. Amb el 0-1 s’obria un nou partit, amb un Sants obligat, ara, a remuntar i a buscar l’empat. Els de Lossio contestarien amb una falta picada per Sergio Castillo que acabaria estavellant-se al pal. Seria la més clara del Sants en una primera meitat que arribaria al seu final amb el canvi per lesió d’Alberto per Picolo i la victòria parcial d’un Farners molt ben posicionat al darrera i capaç també de generar perill via Dembo, García i Casas.

Al 99 arriba el miracle

A la represa, Tito Lossio mouria la banqueta i variaria el dibuix. El Sants passaria a jugar amb tres a dalt amb l’entrada de Felip Sáez i pocs minuts més tard, al 55’ se li uniria Navarro a l’atac i Sumarroca cauria més a la banda. L’extrem començaria a brillar més amb les seves curses per l’esquerra i seria dels que tiraria de l’equip amb dos xuts que aturaria Martí Bartrina. El Farners sortiria més apagat a la segona meitat, es tiraria un pèl més enrere i el Sants aprofitaria per tancar-lo al seu camp en alguns trams del partit. Tot i així, els de Miguel Ángel Muñoz, en tindrien alguna a la contra gràcies a la velocitat d’Ivan Garcia, Gerard Muñoz o de nou Dembo. Els nostres provarien mil coses per fer mal al Farners, l’últim invent? Enviar Fran a l’atac a l’estil Alexanko o Piqué, però seguiria costant generar perill real. El Farners taparia bé els espais per dins, i el Sants buscaria l’amplitud del camp amb els tres centrals, els carrilers i els extrems. Castillo en tindria una més en una falta que aturaria Bartrina i la polèmica arribaria en una caiguda de Fran dins l’àrea. El col·legiat, Axel Marcelino, assenyalaria el punt de penal però després de parlar amb el seu assistent acabaria per desdir-se i marcar servei de porteria favorable als visitants. Quan el partit entrava en un període de no joc, l’àrbitre tornaria a ser protagonista. Amb molèsties a la cama dreta i després de tenir el joc aturat durant gairebé 10 minuts, acabaria per canviar-se amb el seu assistent i Ramon Fortuny passaria a arbitrar el final del partit. Després de la pausa obligada, el Sants reprendria el joc amb força i tiraria de joc directe i de cor per buscar el gol.
El partit se n’aniria fins el 99 i en la penúltima jugada, la pilota li arribaria a Peke a l’esquerra, el 7 santsenc faria una centrada que deixaria passar Navarro perquè al segon pal, Fran Avilés, enviés la pilota al fons de la xarxa. El capità, de nou, salvador. Com en els bells vells temps.

L’empat a l’últim segon té regust de victòria i va ser molt celebrat pels jugadors al vestidor. El punt permet al Sants continuar invicte a l’Energia un cap de setmana més –i ja són gairebé deu mesos- i mantenir-se a la part alta de la taula. Cinquens amb 12 punts, són a sis del totpoderós Júpiter i a quatre del Granollers. La propera jornada l’equip visitarà un Horta que no ha començat amb bon peu el campionat (14è amb 7 punts) però que sempre és un dels equips que aspira a l’ascens.