Missió: impossible

L'informació ha estat extreta de fundaciouevic.cat

Avui no era el dia. Aquesta frase pot resumir perfectament el partit d’aquest migdia al carrer de l’Energia de Barcelona. El Vic arribava a la cita contra els santsencs només dos dies i dos entrenaments després de la presentació del nou tècnic, Albert Cámara, i amb la defensa desguarnida per les sancions d’Hèctor i Raúl. Sumat a tot això, a la mitja hora de joc els locals ja dominaven per un 2-0. Malgrat tot, Gil ha retallat distàncies abans del descans i ha donat un bri d’esperança als vigatans. A la represa, les expulsions de Santanera i Jaume han dinamitat qualsevol reacció i han brindat una victòria mínima als barcelonins.

L’assignatura pendent del Vic continua sent els primers compassos dels partits. Pel motiu que sigui, l’equip encaixa massa gols abans del primer quart d’hora, i això condemna a remar riu amunt la resta del partit. Els rivals treuen petroli especialment en córners i a pilota aturada, i avui no ha estat una excepció. Només havien passat sis minuts de la xiulada inicial quan, en una segona jugada dins el cor de l’àrea fruit d’un llançament des de la cantonada, Cristian Mulero caçava l’esfèrica i la introduïa sense oposició en la xarxa de Reig. El cercle viciós de nedar a contracorrent es reproduïa de forma cruel a les primeres de canvi. A partir del gol local, el Vic s’ha fet amb el control del partit: Peque ha començat a bascular i a repartir pilotes per totes dues bandes, on uns incisius Èric i Adri batallaven contra els laterals locals.

Quan s’ensumava la reacció vigatana, en una bona contra del Sants, Fran controlava una esfèrica franca dins l’àrea i engaltava un xut potent, impossible per a Reig. La contesa es convertia en una autèntica quimera per als de Cámara, que veien que l’electrònic assenyalava un 2-0 al límit de la mitja hora. De cop i volta, però, una falta picada de forma magistral per Busquets trobava el cap prodigiós de Gil, que connectava contundent i entaforava la pilota al fons de la xarxa. Precisament Gil ha arrodonit una gran actuació juntament amb el debutant Jaume a l’eix de la defensa. Els darrers minuts de la primera part han estat de clar domini blanc-i-vermell, i Peque i el mateix Jaume haurien pogut igualar abans del descans.

A la represa, el Sants ha fet un triple canvi amb la intenció d’apuntalar la defensa i buscar el seu home referent en atac, Sergio Navarro, un autèntic malson per a la reraguarda vigatana. Santanera, amonestat a la primera, ha vist una segona groga molt dubtosa i protestada per la banqueta i ha deixat el Vic amb deu homes. Des d’aquell moment, el partit s’ha convertit en un monòleg dels locals, que han sabut llegir el tempo del partit i han continuat bombardejant la porteria de Reig en un setge constant de córners que posaven l’ai al cor als pocs però fidels seguidors ausetans desplaçats. Els pocs intents de Roca i Buceto per desbordar eren infructuosos, i el Sants no ha vist perillar mai el resultat.

A manca d’un quart d’hora, l’enèsima passada a Navarro a esquenes de Jaume ha propiciat l’expulsió amb vermella directa de l’avui debutant, que ha enganxat per la samarreta el killer local. El partit ha quedat definitivament vist per sentència: un Vic amb nou s’ha encomanat a la Providència i a Reig, que ha fet mans i mànigues per evitar el tercer gol santsenc. Sense temps per a res més, l’àrbitre xiulava el final i els tres punts es quedaven a la Zona Franca.

En l’apartat positiu, cal destacar que s’ha notat l’efecte Cámara: malgrat els dos gols primerencs encaixats, l’equip ha demostrat ofici i fe. Només les dues expulsions (especialment la de Santanera), han frenat les aspiracions vigatanes de fer-se amb el control del marcador. La pausa de Carnestoltes ha de servir per assimilar el nou esquema de joc i interioritzar les consignes de Cámara i Jiménez. El 14 de febrer el Vic visitarà els Germans Gonzalvo de Mollet amb l’esperit renovat i els ànims intactes.