Un gol de Crespo en el temps afegit torna a privar el Sants d'una victòria al camp de l'Energia
El Sants ha empatat a 1 contra el líder de la Tercera Divisió, el Llagostera en un partit que se li ha escapat en els últims instants. Els homes entrenats per Tito Lossio s’ha avançat en el marcador amb un gol de Lluís Gaudioso de penal en el minut 7 de partit. Els de la Costa Brava han intentat empatar el partit però els santsecs s’han defensat. Finalment, el Llagostera ha igualat el marcador en el temps afegit, un gol de Crespo en el minut 98.
Després de la derrota al camp del Terrassa el Sants suma un punt insuficient per sortir de la zona de descens a Primera Divisió Catalana.
Les declaracions del tècnic del Sants, Tito Lossio
El Llagostera va sumar un empat èpic contra el Sants gràcies a un gol de Crespo, que acabava d'entrar, al minut 98 de partit · La igualada de l'Hospitalet davant del Terrassa deixa la classificació tal com estava
Un cop de geni de Crespo al minut 98 va permetre al Llagostera sortir de Sants amb un somriure d'orella a orella i neutralitzar l'inicial gol de Gaudioso. Sense fer un bon partit, els homes d'Oriol Alsina es van aferrar a la seva competitivitat per sumar un botí generós i mantenir els tres punts d'avantatge respecte a un Hospitalet que va punxar contra el Terrassa.
Que el matí no aniria bé, es va veure des de l'inici, perquè els barcelonins es van avançar amb un gol de penal al límit dels deu minuts. Sense Sascha, l'aposta d'Alsina va ser Sergi Arimany, acompanyat de Medina i Moussa en unes tasques ofensives que ahir van costar de generar. De fet, durant molts minuts el Sants va estar molt més a prop del segon que no pas el Llagostera d'empatar. Però com que el caràcter ho és tot, els gironins van sortir amb vida. Té molt mèrit saber navegar a contracorrent els dies que tot se't gira en contra o no estàs al teu màxim nivell. Amb la igualtat que hi ha a la categoria, no hi ha millor tresor que aquest.
Mentre els deixebles d'Henry buscaven matar el partit a còpia de contraatacs, Pitu va disposar de la primera gran oportunitat, que va acabar sent l'única amb cara i ulls abans del descans. El seu xut, però, va marxar desviat.
Premi a la reacció
La xerrada d'Alsina va donar els seus fruits i la imatge del Llagostera va variar notablement després del descans. Lligats a una fe que mai es posa en dubte, Moussa i Èric van començar a treure el cap i Pitu continuava fent de les seves. El Sants va sentir que el líder s'havia emprenyat: aquest era el primer pas d'un empat que acabaria arribant sobre la botzina.
Ben tancats al darrere, les escletxes cada cop eren més petites. Els blaugranes ho intentaven, però no hi havia manera. Ni amb centrades laterals, ni en conduccions, ni a pilota aturada. Semblava que no hi havia cap més remei que tornar del camp de l'Energia amb les mans buides. Però Alsina tenia un as a la màniga: Crespo, que va entrar al 89 i va marcar, fent esclatar l'eufòria d'un conjunt que pot presumir de saber superar tots els obstacles.
Qui és pregunti per què ser del Llagostera i veiés aquest partit segurament és preguntarà ara per què no ser del Llagostera. Entendrà què és aquest equip, què suposa portar aquest escut al cor. 97 minuts que van ser més que suficients per entendre quin és el secret d’aquest club per qui no hi sapigués, l’essència que ha fet gran un petit com el Llagos: lluitar i creure fins el final. Lluitar és el mode de vida d’aquest club i tots els jugadors que vesteixen aquesta samarreta ho saben, saben què suposa enfundar-se aquesta elàstica, portin més o menys temps. No va ser ni molt menys el millor partit del conjunt llagosterenc, que va tenir davant un Sants ultracompetitiu. Però a pesats no ens guanya ningú, ni a lluitadors tampoc. Veient que els santsencs estaven gestionant molt bé i amb intel·ligència els últims minuts moments tothom podia donar el partit per perdut amb l’1-0, i més corrent el minut 97. Era el normal en un situació així. Tothom menys el Llagostera i la seva afició. Era la darrera jugada, la pilota no s’estava quieta, però, David Crespo, molt viu i molt valent, va posar la bota per aprofitar una bola que havien disputat Medina i Viale. I va desencadenar l’eufòria entre tots els almogàvers, colossals un cop més. En aquesta acció és resumeix què és el Llagos.
Hi ha dies que no surten les coses però en aquests dies també s’ha de saber jugar. Al cap i a la fi, els esportistes i els equips grans es caracteritzen per això, per treure resultats i situacions quan no tenen el seu millor dia. I el Llagos, que apart de no tenir el millor partit també es va trobar amb un gran Sants, ja ho ha fet més d’un cop aquesta temporada quan s’ha trobat amb situacions complicades. En aquestes circumstàncies no queda una altra que treballar encara més i pugnar i això aquest equip ho porta a la sang. Perseguim la il·lusió del play-off i ho demostrem amb ambició per millorar i creient en el que fem. Fins el final. Fins que l’àrbitre assenyali el final del partit. I així ho farem al següent partit. I al següent. I sempre.
L’equip d’inici escollit per Oriol Alsina va ser el format per Marcos Pérez en porteria; una línia defensiva amb Pablo Amantini i Lucas Viale a l’eix de la defensa, amb David Bigas de lateral esquerre i Aimar Moratalla de lateral dret; un mig del camp amb Pol Gómez i Pitu Comadevall al doble pivot i Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i una davantera amb Marc Medina i Sergi Arimany. Les coses no van començar bé, un indicatiu de que el partit seria especialment complicat, ja que el Sants es va avançar de penal al minut 9. Luis Gaudioso, amb un llançament ‘a lo Panenka’ molt ben executat, va fer imparable el seu tir.
No per haver marcat el conjunt barceloní va retrocedir. Lluny de donar un pas enrere i de cedir la pilota al Llagostera, l’equip que entrena ‘Tito’ Lossio va anar a buscar el segon i ho va fer amb un joc directe i moltíssima intensitat, posant molt cara al Llagos la possessió de pilota. Amb el seu futbol directe i la seva pressió després de perdre l’esfèrica, el Sants feia molt difícil que els blau-i-vermells poguessin tenir més control amb la pilota. Tot i així, en aquesta primera part tan difícil i sense continuïtat en un partit amb tanta intensitat, els d’Oriol Alsina van saber aguantar les constants ofensives del Sants i, tret del penal, no van concedir cap oportunitat més. De fet, i a pesar de que els santsencs van mantenir el Llagos lluny de l’àrea en aquests primers 45 minuts, per quantitat d’oportunitats, el marcador s’hagués pogut anar igualat al descans. No en va, i després d’una combinació, Pitu va disposar d’una bona oportunitat des de la frontal per posar les taules.
El Sants no va baixar ni una mica el pistó a la segona meitat i va seguir sent l’equip intens i competitiu que va posar en problemes el conjunt blau-i-vermell al primer temps. Però el Llagos va donar un pas endavant molt important des del minut 1 de la represa i va començar a fer circular la bola i a tenir més fluïdesa en el joc. Una reacció molt meritòria tenint en compte que els barcelonins, veient-se cada vegada més a prop de la victòria, no van variar res del seu plantejament i van continuar apostant per la intensitat i el futbol directe. El Llagostera era aquell equip amb tants recursos, capaç de moure-la des de la medul·lar amb Pitu i Pol Gómez, d’optar pel joc aeri a través d’Arimany i Medina o d’agitar les bandes amb Moussa i Eric més la incorporació dels laterals. O d’inquietar a l’estratègia amb Viale i Amantini. En el primer canvi, Alsina va posar Maik Molist per Pol Gómez.
El comptador d’oportunitats va anar registrant entrades ja des dels primers minuts de la segona part: una centrada de Moussa, que no va trobar rematador, una centrada-xut d’Eric que va haver de treure Yamandu, una falta directa de Pitu que va marxar lleugerament desviada per sobre del travesser… Però el Sants responia i a falta de 20 minuts la va tenir per marcar el 2-0. Just després d’aquesta acció, Yamandu va aturar un un contra un d’Arimany. En la segona substitució, Maynau va entrar per David Bigas.
Els santsencs anaven refredant el partit amb el pas dels minuts i van saber gestionar amb intel·ligència l’últim tram, aturant el joc -això també forma part del futbol-, i interrompent la continuïtat al joc d’un Llagostera que no agafava el ritme però que no deixava d’arribar, com una acció que va acabar amb un xut d’Eric. Moussa ho va intentar amb molta insistència per la banda esquerra junt amb Maynau i el Llagos penjava pilotes i just a l’entrar a l’afegit, Arimany disposava d’un cop de cap que marxava desviat. I el matx va entrar en temps de descompte. Per qualsevol equip aquest partit ja hagués estat perdut amb un rival com el Sants que tan bé estava gestionant els minuts finals. Per tots menys pel Llagos, que va seguir creient fins el final. I qui es pren això de creure fins el final al peu de la lletra com fa el Llagostera acaba triomfant: Medina i Viale la van lluitar i, potser com a premi per haver lluitat tant, la pilota va anar a caure a la zona de Crespo, que amb decisió va rematar i va fer que l’equip tornés a Llagostera amb un punt que sap infinit.
I és que la fe d’aquest equip és infinita. I també la il·lusió. I amb més il·lusió que mai comencem a treballar ja per fer encara més bo aquest punt al partidàs de dissabte que ve contra l’Hospitalet al Municipal (16:45 h.). Volem que els almogàvers ens ajudin, que omplin el camp. Perquè, al cap i a la fi, si el Llagostera és el que és, és també gràcies a ells, gràcies a una afició que sempre hi és per ajudar-nos als mals moments i que ha de ser el factor que decanti la balança contra l’Hospi. Perquè la força dels almogàvers també és infinita.
Camp de L'Energia Data: 13/01/2019 12:15 Competicio: Tercera divisió, Grup V, 2018/2019 (Jornada 23) Col-legiats: Miguel Ángel Moreno Villaecija, Pablo De la Iglesia Muñoz, José Javier Gómez López.
El partit ha tingut dos punts diferencials. Per una part l'àrbitre que els mals pensats diran que va allargar el partit fins que el líder empatés contra un dels cuers, això va ser al minut 97. Altres diran que va perdre el control del partit, que ja no distingia entre part del joc i la realitat, i que així per exemple Brian i Mario van tindre que sortir del camp lesionats sense assenyalar ni una trista falta. Fos com fos ha estat un pessim arbitratge.
L'altre ha sigut la mateixa historia de tota la temporada. Aquest cop el Sants ha tingut controlat el partit, sobretot des de que el minut 9 s'avancés en el marcador. El partit ha transcorregut gairabé sense oportunitats per cap dels dos equips. Cap al final les picabaralles augmentaven, l'arbitre deixava que tot es descontrolés i els nervis han tornar aparèixer. Crespo que acabava de sortir ha aprofitat els 7 minuts de descompte per en l'enèsima distracció en l'enessim temps de descompte fer-li l'enèsim gol al Sants.
Un partit a priori perdut mirant la classificació del que al final el Sants ha tret un punt positiu, però que sap a poc perquè devien de ser-hi tres.
U.E. Sants 1
U.E. Llagostera 1
U.E. Sants 0 - U.E. Llagostera 0
