La crònica del Martí Odriozola

La informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants punxa contra el Castelldefels (1-2) i acabarà l’any en zona de descens

El conjunt santsenc va deixar escapar una oportunitat d’or contra un rival directe i suma la quarta derrota en els últims cinc partits. Els blanc-i-verds, que van fer una bona primera part en la qual van enviar dues pilotes al pal, van ser incapaços de capgirar els gols de Juanito i Marimon i tanquen l’any amb una nova frustració

Era un dia crucial a l’Energia. El Sants rebia el Castelldefels amb l’objectiu primordial de guanyar per tancar l’any amb una victòria i, de retruc, esgarrapar punts contra un rival directe. I, després d’una bona primera part, l’equip santsenc es va veure noquejat a la segona meitat i va repetir un partit calcat –i igual de dolorós– que el de la temporada passada.

D’entrada, a l’onze de Tito Lossio hi va tornar Navarro, que va reaparèixer deu minuts al Feliu i Codina però feia un mes que no era titular, i Juli va encadenar –per primer cop aquesta temporada– la tercera titularitat consecutiva, en un mig del camp on també repetien –respecte al partit contra l’Horta– Aleix i Mulero, i hi tornava Miguel.

I el partit va començar bé pels santsencs, que van ser superiors al llarg de la primera meitat i van disposar de les millors oportunitats. Tot just arrencar, al minut 5, Navarro i Juli van fregar el gol; el xèrif va buscar la rematada a la mitja volta, però Romero va refusar la pilota i, en la segona jugada, Juli va enviar la pilota al travesser. A la següent jugada, Aleix va forçar un córner després d’un bon xut exterior. El Sants ja havia avisat. I cinc minuts més tard va arribar la primera aproximació dels visitants, amb un xut potent de Kevin Díaz, que va resoldre una jugada llarga, però va acabar enviant la pilota per damunt del travesser.

El partit estava igualat, el Sants tenia més possessió, però les arribades eren a les dues àrees: al minut 16, Navarro va fer un control entre els centrals, però Romero va blocar acabar blocant una rematada massa tendra; al 20’, Peke va provar-ho des de la frontal i va obligar a Antonell a estirar-se; al 25’, Juli va xutar des de la mitja lluna i Romero va aturar la pilota, que va estavellar-se al pal; tres minuts més tard, Miguel, va enviar una rematada exterior per damunt del travesser; i ja a la recta final del primer temps, Gestí i Juanito no van trobar porteria en una jugada ràpida.

Al descans, doncs, regnava la igualtat i el marcador lluïa un 0-0 que podia semblar insuficient pels mèrits de l’equip de Lossio, que s’havia acostat més que altres dies a la porteria rival. Ara bé, a la represa tot va canviar. Inicialment, semblava que el Sants sortia endollat des de vestidors, però després d’un primer avís de Kike Ramírez, que va rebre una bona passada de Gestí que Antonell va acabar refusant, va avançar-se al marcador. Va ser al minut 55: Juanito va conduir una jugada ràpida per la banda esquerra i va fer una centrada-xut que es va enverinar per sorprendre Antonell i acabar a la xarxa. Era una gerra d’aigua freda pels blanc-i-verds.

I la ferida es va agrejar quan, al cap de deu minuts, Marimon va aprofitar un error defensiu del Sants en el marcatge per rematar tot sol a la sortida d’un córner i ampliar l’avantatge al marcador. Massa càstig per un Sants que havia de tornar a tirar d’èpica per puntuar. Poc després del segon gol, Tito Lossio va moure la banqueta i va fer entrar al camp a Samu i Sumarroca per Aleix i Navarro, en una clara aposta per bolcar-se a l’atac a la recerca de la remuntada. I, malgrat els canvis, hi va haver uns minuts de treva, sense gaire perill per part dels dos equips. El Sants veia que el partit s’havia posat, amb un moment, massa costa amunt.

Al 75’, Tito Lossio va fer un moviment de banqueta inèdit: va substituir a Sergi Casals, que fins aleshores havia jugat tots els minuts, i va fer entrar a Baye Djibi Mballo, un migcampista de gairebé 25 anys que va arribar fa uns dies procedent de la Gramenet.

I poc després, l’àrbitre va assenyalar un penal a l’àrea del Castelldefels per unes mans a la sortida d’un córner i Alberto, des dels onze metres, va batre a Romero i va obrir un fil d’esperança. Quedaven sis minuts més el descompte i el Sants veia que tornava a tenir alguna opció de puntuar. Després del gol, l’equip santsenc es va bolcar a l’atac, en uns últims minuts frenètics, amb més rauxa que seny, a la recerca d’un empat a la desesperada. Va acostar-se a l’àrea rival sense crear excessiu perill i va haver d’apagar algun foc, en contraatacs ràpids del Castelldefels que aprofitava la descomposició defensiva. Al final, el marcador no es va moure i el Sants va acabar perdent.

Amb aquesta derrota, l’equip blanc-i-verd es queda penúltim amb dotze punts, a tres del San Cristóbal, que és qui marca la permanència, i un per sobre de l’Igualada, que va empatar al camp del Vilassar. Els santsencs són a nou punts del Figueres, que ocupa la catorzena posició, la plaça que garantiria un coixí per la salvació –tenint en compte els possibles descensos procedents de Segona B–.

Diumenge que ve, el Sants no jugarà perquè hauria de visitar el Reus, però l’equip tarragoní està fora de competició i, per tant, guanyarà automàticament els tres punts. Així doncs, els santsencs tancaran l’any amb quinze punts en dinovena posició. I el 2020 arrencarà amb un partit a l’Energia: la vigília del dia de Reis, els santsencs rebran a la Pobla de Mafumet amb el repte de puntuar i començar a reconduir la situació de l’equip.

Comentaris

Entrades populars