Palamós - Sants
Camps de futbol en un mapa més gran
La jornada vint-i-quatre va portar la desena derrota. A nivell classificació no va ser res gaire greu, ja que gairebé tothom dels que ens juguem el descens vam perdre, però a nivell joc si que vam tornar a partir la falta de gol. Continuem estant a un punt per sobre del Palamós i a tres de la Guineueta, Viladecans i Santboià. I per sobre tenim al Granollers a un punt, que continua amb la seva meteòrica recuperació.
El Guineueta visita al Figueres, que busca plaça per l'ascens. El Viladecans rep al Sabadell B, que no vol perdre la segona plaça. I el Santboià tindrà que aprofitar per guanyar a un Rubí que està en la zona tranquil·la, i desenganxar-se de Viladecans i Guineueta. El Granollers i Can Vidalet lluitaran per estar un davant de l'altre al final del partit. I el Palamós juga amb nosaltres amb les mateixes intencions, el que guanyi quedarà per davant de l'altre i el que perdi es juga entrar en zona de descens directe. Si guanyem i el Granollers no guanya pujarem una posició a la taula. I en el pitjors dels casos quedarem igualats a punt amb l'equip que ocupi l'última plaça.
Com a dada curiosa el Sants ja només pot quedar tercer d'aquesta lliga, pel que el tornar a Tercera haurà d'esperar. Mentre El mundo deportivo ha posat a Paul Oulai dins del seu onze ideal de la jornada.
Un partit mes no vam aconseguir fer-ne cap gol, així que continuem amb els mateixos 21 gols amb Sergio Peña, Alejandro Avilés i Eloi Pozuelo com a pichichis amb 3 gols cadascun. :
3 gol: Sergio Peña, Alejandro Avilés i Eloi Pozuelo.
2 gol: Martí, Jon Luna i Àlex Ruiz.
1 gol: Óscar Fernández, Adri Prado, Dani Lucea, Cura, Zaid i Albert Ruiz.
L'Iker aquesta jornada en va salvar uns quants xuts perillosos i en el gol ningú hagués pogut fer-hi res, així que resarem perquè d'aquí al final de temporada continuí amb la seva mitja, de gol per partit, i no encaixem mes de cinc gols. Sent conscients dels cocos que ens queden pel camí:
Iker Camacho, 20 gols en 20 partits (1 gol per partit)
Pau Llasera, 9 gols en 5 partits (1 gol cada 50 minuts)
El col·legiat de la jornada passada ho va fer malament, però gairebé no va mostrar cap tarja. Una pel Jon Luna, que serà baixa per acomulació de targes, i un altre per Avilés per cridar "¡¡¡Suya, suya, suya!!!":
7 targes grogues: Jon Luna.
6 targes grogues: Àlex Ruiz.
5 targes grogues: Dani Lucea.
4 targes grogues: Cura, Albert, Paul, Borja Montejo i Alejandro Avilés.
3 targes grogues: Prado, Sergio Peña i Borja López (entrenador).
2 targes grogues: Cristian Poyatos, Escayola, Javi Boza i Sergio Fernández (segon entrenador).
1 targeta groga: Iker Camacho, Álex Jiménez (Ajudant), Pau Llasera i Caresia.
El palamosí Gaspar Matas i Danés, desprès d'un viatge a Anglaterra on s'enamorarà d'aquell nou esport anomenat foot-ball, i fundà a la seva tornada, a l'any 1898, el club degà del futbol a Catalunya, el Palamós Foot-ball Club. Des de llavors ha tingut diversos noms i fases. Al 1926 van canviar el seu nom per Palamós Sport Club. Al 1941, per llei, el torna a canviar a Palamós Club de Futbol. I va desaparèixer al final de la temporada 1953/1954. El 19 d'agost de 1954 es refunda i ho fa sota el nom Palamós Sociedad Cultural, però fins al 1960 no va jugar cap competició oficial. Tot aquest temps sempre jugant a categories regionals catalanes. Finalment pren el nom actual, Palamós Club de Futbol, a partir de 1974. A partir de meitat dels 80 començar a pujar categories i el seu punt àlgid va arribar a la temporada 1989/1990, quan arriba a Segona A, on va ser-hi sis temporades. El 1992 guanya la Copa Generalitat (l'actual Copa Catalunya), guanyant al R.C.D. Espanyol (Lardín, Urbano, Mokh, Galyamin, Kuznetsov, Korneev, Escaich,...) i a la U.E. Lleida (Sigüenza, Gracia, Gonzálo, Quesada, Ravnic,...) pel camí. En la temporada 1994/1995 acaba a Tercera per decisió administrativa per impagaments dels seus deutes. A partir de la següent temporada i ja durant el segle XXI ha jugat gairebé sempre a Primera Catalana, tret d'un parell de temporades que va tornar a Tercera perquè l'Espanyol B va comprar una plaça a Segona B, i el els palamosins van pujar de rebot a Tercera. Així fins que la temporada passada, al quedar segon del seu grup de Primera Catalana, va guanyar la plaça en aquesta Lliga Elit.
El Sants fa gairebé tres dècades que no trepitja el camp del degà del futbol català. L'últim cop va ser un 24 de novembre de 1996, el segle passat, jugant tots dos a Tercera, i on a pesar del marcador de 3 a 0, les cròniques parlen d'un partit igualat resolt en els últims instants. El partit de la primera volta va ser pel Sants, marcant tres gols en un partit, record de la temporada, obra de Segio Peña, Eloi Pozuelo i Jon Luna. I les situacions dels dos equips no era gaire diferent a l'actual.
El Palamós es d'aquells pocs equips amb els que el Sants te pitjor balanç de victòries i derrotes històricament. Pel que fa en aquesta lliga cap dels dos està en el seu millor moment, històricament, i en les últimes jornades duen un balanç força semblant. I tot que han marcat algun gol mes que els santsencs, els palamosins son l'equip que mes gols ha encaixat en aquesta lliga, 13 mes que el Sants per exemple. El que guanyi s'assegura l'acabar la jornada per sobre de l'altre, però el que perdi, es juga entrar a la zona de descens directe, amb només quatre jornades per davant. Tots dos necessiten la victòria i esperem que sigui blanc-i-verda, ja que després dels 5 partits que quedaran, 3 seran contra els de mes a dalt de la taula. El Palamós es el penúltim respir abans de la tempesta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada