L'èxode de la UE Sants: de com Kubala i Di Stéfano la van fer fora de Sarrià, al camp que explotava

La informació ha estat extreta de Betevé

L'èxode de la UE Sants: de com Kubala i Di Stéfano la van fer fora de Sarrià, al camp que explotava

La UE Sants fa més de sis dècades que no té camp propi. El periple va començar amb l'enderrocament del camp del carrer de Galileu i podria tenir el seu final en breu

Pablo Agudo 11/01/2026 a les 16:38 4 minuts de lectura

Més de 60 anys d'exili. Això és el que dura, de moment, l'èxode de la UE Sants, una entitat centenària i històrica de Barcelona que no acaba de trobar el seu lloc a la ciutat. De fet, l'ha trobat més d'una vegada, però no ha aconseguit quedar-s'hi per sempre. El periple va començar quan van enderrocar el camp del carrer de Galileu i va passar per un periple d'estadis de més o menys renom, entre els quals Sarrià i un que patia explosions per haver estat construït al damunt d'un abocador d'escombraries. Tot semblava haver acabat amb la Magòria, però també el van enderrocar i ara somien a tornar allà, en un camp nou que ja està projectat.

L'enderrocament del camp del carrer de Galileu va ser l'inici del malson de la UE Sants

El Sants tenia un camp al centre del barri: el camp del carrer de Galileu. Allà s'hi va estar molts anys, fins que el 1964 va ser enderrocat per encabir-hi un nou pla urbanístic que incloïa la construcció de l'avinguda de Madrid. Allò va ser un punt d'inflexió en la història del club santsenc, que va haver de marxar del barri amb el desarrelament que això comporta. El camí, a més a més, no va ser fàcil ni estable. Va ser un periple que va durar 12 anys.

Ladislau Kubala i Alfredo Di Stéfano van fer fora el Sants de Sarrià

El Sants va passar per diferents camps com el de l'Europa, el de l'Hospitalet i les instal·lacions esportives que tenia el Barça on hi havia el Miniestadi. Però el camp amb més pedigrí on van jugar, amb diferència, va ser Sarrià, la casa de l'Espanyol. El Sants va signar un contracte per poder jugar-hi dues temporades. Era un contracte vinculat només als partits, els entrenaments no es feien allà. Però malgrat tenir aquest contracte, dos pesos pesants del vestidor blanc-i-blau, Kubala i Di Stéfano, es van queixar que l'equip santsenc feia malbé la gespa. El Sants, tot i tenir una signatura que els validava a fer servir aquest estadi, va claudicar i va marxar al final de la primera temporada.

Resguard de la liquidació a la UE Sants per part de l'Espanyol per jugar a SarriàImatge cedida per Artur Balaux

El camp que patia explosions, literalment

El Sants va tenir un camp que explotava. Literalment. En la recerca d'una nova llar, els van construir un camp a Monjtuïc anomenat Julià de Capmany. El problema és que van aprofitar una pedrera abandonada que, durant molts anys, s'havia fer servir d'abocador d'escombraries, tal com recorda Artur Balaux, exsecretari de la UE Sants: "Aquelles escombraries fermentaven i va haver-hi emissions de gas i petites explosions. Van estar tres anys per solucionar-ho". De fet, fins i tot el dia que s'havia d'inaugurar, per la Mercè, es va haver de posposar amb tot preparat. Finalment, es va arreglar i el Sants va poder jugar-hi, però els van tornar a fer fora. Els veïns del barri del Polvorí van crear un equip i els van "convidar" a marxar.

25 anys a l'enyorada Magòria

Després de passar per la Bàscula, el Sants va anar a petar al camp de la Magòria, al límit del centre històric de Sants, però a dins. Allà, en aquell camp, amb una tribuna que recordava la dels més antics de la Lliga anglesa, s'hi van estar 25 anys, un quart de segle. Fins que la crisi econòmica del 2008 va tornar-lo a colpejar. La Magòria es va enderrocar perquè la Generalitat va necessitar diners i s'hi van fer un CAP i habitatges, i el Sants va tornar a quedar-se sense llar. Avui dia el club està dividit entre la Bàscula, la Ibèria i l'Energia, un camp que necessita reformes urgents. Tots tres són al districte, però molt allunyats del centre i això no ajuda a fer barri. Artur Balaux ho té claríssim: "Un club de barri que no juga al seu barri perd l'essència. De fet, ja s'ha perdut. La tradició dels avis que porten els nets els diumenges al futbol s'ha perdut".

El Sants tornarà a la Magòria

El projecte perquè el Sants pugui tornar a la Magòria existeix. De fet, està previst que les obres per fer els diferents equipaments entre els quals ha d'anar el camp de futbol comencin el segon semestre d'aquest 2026. El club, però, no les té totes. Joan Cruz, directiu de la UE Sants, es lamenta de la tardança: "S'està retardant tot. Molts dels nois que tenim ara no jugaran allà i no veuran la Magòria. No sé si ho veurem nosaltres". Més de sis dècades d'èxode que aquest club centenari vol que s'acabin aviat per tornar a arrelar-se al barri.