Una més i… colíders!

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants s’imposa per 1-2 al Vilanova del Vallès, aconsegueix la setena victòria consecutiva i el vuitè partit sense perdre i dorm una setmana més en zona de promoció

Una jornada més els tres punts que ha sumat el Sants tenen un valor afegit en combinar-se amb l’ensopegada d’un Molletense que només va poder empatar al camp del Sant Joan Atlètic de Montcada. I és que els de Tito Lossio s’enganxen al lideratge del grup 2 de segona catalana. 53 punts sumen Molletense i Sants però els de Toni Filgaira ocupen la primera posició per tenir guanyat el goal-average particular amb els nostres. Entre els equips perseguidors, les victòries de Premià Club Esportiu i Carmelo els mantenen a només un punt del Sants. Ara, resten vuit finals. Passi el que passi, però, la temporada dels de Tito Lossio té un mèrit increïble.

Penal, golàs de Guillem Hernández i bons últims 15 minuts

Només començar el partit Sergio Navarro va estar a prop de sorprendre en una de les primeres accions de l’equip. Després, però, es va trigar en tornar a inquietar el porter del Vilanova. Van ser uns minuts en què es va veure un Sants que no patia en defensa i dominava el joc però no arribava amb claredat. El primer en tornar-ho a provar va ser Aleix en picar una falta però la pilota, tova, la va aturar sense problemes Carles. El rival va respondre amb una acció en què Manu, després de robar una pilota a la defensa del Sants, va buscar un xut massa fàcil per Carlos Blanco. A continuació, Navarro va buscar el xut des de la frontal però li va sortir desviat i poc després va arribar una acció que semblava posar el partit de cara. Una centrada de Sumarroca des de l’esquerra la voldria rematar Navarro però acabaria sent objecte de penal per part del porter local. El mateix Sergio agafaria la pilota, la plantaria i es prepararia per enviar al fons de la xarxa el seu divuitè gol de la temporada, el segon des de la línia d’onze metres al minut 25. La setmana passada es va quedar sense marcar i ja en tenia ganes! I segons després, Sumarroca va estar molt a prop de fer el segon. Sortint des de la banda esquerra, se’n va anar cap a dins de l’àrea i va engaltar un xut que va aturar Carles. Semblava que el Sants agafava embranzida però durant uns minuts es va tornar a la situació de l’inici, als de Tito Lossio els costava generar alguna més per sentenciar. Al minut 38, però, va arribar el gol de Guillem Hernández i, llavors sí, l’equip es va deixar anar, es va començar a agradar i va protagonitzar els seus millors minuts sobre la gespa. Peke va robar una pilota que provaven de treure des del darrere els jugadors del Vilanova i després d’avançar uns metres la va enviar cap a Sumarroca. L’extrem, trepitjant la línia de la frontal i d’esquenes a porteria, va veure l’arribada de Guille i la va passar enrere perquè el migcampista fes un xut que s’acabaria colant per l’escaire de la porteria de Carles. Un golàs que els jugadors van celebrar formant una pinya i rodejant un Guillem Hernández que es va estrenar de la millor manera possible com a golejador. El 0-2 va fer aparèixer la millor versió del Sants i la llàstima és que no s’aconseguís un tercer o inclús un quart abans del descans. Ocasions hi va haver per fer-ho. Primer una jugada entre Navarro i Sumarroca que acabaria sent invalidada per fora de joc; més tard una centrada perfecte de Freixi des de la dreta que remataria Navarro i que sortiria fregant el pal. Però encara n’hi hauria més. Sumarroca i Navarro protagonitzarien una doble oportunitat pels de Lossio amb un primer xut de l’extrem i un segon del Sergio que aturaria un multiplicat Carles. I abans de marxar camí de vestidors el pitxitxi del Sants encara en tindria una altra després d’una passada de Sergio Castillo que remataria i es perdria per poc per la línia de fons.

El Sants desapareix

Després del 0-2 de la primera part, del bon joc de l’equip en els darrers minuts abans del descans i del poquets recursos que havia demostrat tenir el Vilanova en els primers 45 minuts res feia pensar que el Sants acabaria patint. És més, semblava que la imatge dels últims 10-15 minuts tindria continuïtat. I és que els de Tito Lossio havien estat molt superiors durant el primer temps, sense passar angunies, controlant el joc, sent efectius quan es generaven poques ocasions i, al final, mostrant la seva millor versió en atac. A la represa, però, el partit va fer un gir de 180 graus. Quan tot just es portaven jugats dos minuts, el Vilanova va posar el 1-2 via Miguel Mañosa. Era el primer córner de la segona meitat i el defensa local va enviar la pilota al fons de la xarxa en una bona rematada. La resposta immediata del Sants amb una acció d’atac que va conduir Sumarroca i que va definir Navarro fent-se lluir a Carles semblava deixar entreveure que el Sants reaccionaria, faria el tercer aviat i evitaria patiments innecessaris. Però la següent jugada del partit va tenir com a protagonista a l’equip grog-i-negre. Un error de la parella de centrals del Sants combinada amb un bot estrany de la pilota va estar a punt d’acabar amb l’empat dels locals però Blanco es va quedar –afortunadament- amb la pilota entre les mans.
A partir de llavors, uns vint-i-cinc minuts de joc força intranscendents. El Vilanova provant de fer el segon gol amb més cor que encert i el Sants sense trobar-se a sí mateix, desitjant que arribés el minut 90 per marxar amb els tres punts i esgarrapant temps al cronòmetre amb canvis i a l’hora de posar en joc la pilota. I és que és cert que el conjunt del Vallès no va gaudir, al final, de cap altra ocasió clara de gol però el Sants va viure amb un nus a l’estomac fins l’últim segon, angoixat perquè en alguna jugada tonta, després d’una centrada o d’un servei de cantonada, el rival es trobés amb l’empat. Es va regalar gairebé tota la segona part al Vilanova. No es va matar el partit al final del primer temps, l’equip va sortir un pèl relaxat del vestidor i el gol només començar la segona va agafar els jugadors desprevinguts, els va desconcentrar i desencaixar i va donar vida a un conjunt local que, per sort pel Sants, va tenir moltes dificultats per generar perill real.
En conjunt no va ser un partit gaire brillant i la grisa segona part va fer que el millor primer temps quedés un pèl més amagat. El més positiu? Que l’equip va sumar els tres punts, encadena set victòries consecutives i s’iguala a punts amb el líder, el Molletense. I, a més, torna a demostrar que tot i que li costi matar els partits, quan la cosa sembla que es posa lletja, pateix -i fa patir Tito Lossio- però aconsegueix mantenir l’avantatge en el marcador fins el final.
La propera jornada la cita és de nou a casa i el rival serà un Singuerlin que va caure 0-2 amb la Grama B. A la primera volta el Sants es va imposar per 0-2, diumenge voldran repetir victòria.