PRIMER PUNT A DOMICILI

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

Els de Tito Lossio empaten al camp del Tecnofutbol després de tenir molt a prop la victòria en la primera part

En el primer derbi barceloní de la temporada, el Sants només va poder-se emportar un punt després de perdonar en una primera meitat en què va tenir fins a cinc bones oportunitats per fer algun gol. Amb Navarro i Fran connectant a les mil meravelles, els de Lossio es quedarien a mil·límetres del gol davant un Tecnofutbol que només generaria problemes durant els vint primers minuts de la segona meitat i que, per fi, aconseguiria puntuar després de quatre jornades. Els locals, però, ja van demostrar la temporada passada –només dues derrotes- que al seu camp són difícils de superar.

Navarro es queda a tocar del gol

En el segon desplaçament de la temporada, el Sants buscava treure’s l’espineta de l’Escala i tornar-se cap a casa amb la victòria. Amb la novetat de Sergio Arbulu en l’onze inicial –ja del tot recuperat-, Picolo tornava a ocupar la posició de central i Alberto es quedaria a la banqueta. Tito Lossio apostava per Carlos Blanco a la porteria, per Espi a l’interior esquerre i per la parella atacant formada per Felip i Sergio Navarro.
L’equip tindria una de les oportunitats més clares del partit –o la més clara, de fet- en la primera arribada. Fran enviava una passada llarga des de la zona defensiva i Navarro, guanyaria l’esquena als defenses i es plantaria sol davant Iñaki. Provava de superar el porter per dalt però l’1 del Tecnofutbol endevinava la intenció del pitxitxi santsenc i saltava per refusar amb les mans la pilota. Poc després, en una pilota servida des de la banda per Cristian, Espi la pentinaria i Navarro la recolliria dins l’àrea per fer un xut que refusaria de nou Iñaki.
En una acció similar a la primera que havia tingut el Sants, Fran tornava a connectar amb el Sergio gràcies a una passada en llarg i el punta, entre tres defenses, carregaria la cama i enviaria la pilota cap a la porteria d’un Iñaki que, per tercera vegada, desviaria l’intent del 9.
I encara en tindria alguna més l’equip de Tito Lossio. De fet, després d’un xut des de la frontal de Cristian, la pilota li cauria a Fran i la centrada-xut del capità l’empentaria Navarro al fons de la xarxa però la jugada seria invalidada pel col·legiat per fora de joc. Abans del descans, a la sortida d’un córner, l’altre Navarro, l’Adrián “Picolo”, remataria la centrada d’Aleix i un defensa rival refusaria amb el cos sobre la línia.
El descans arribaria per un Sants que havia arribat amb molt de perill a la porteria local però sense encert per avançar-se tot i els mil-i-un intents. No havien matat el partit i havien deixat amb vida a un Tecnofutbol que, en canvi, s’havia limitat a defensar-se i a jugar la pilota per zones de no perill sense donar cap notícia en atac. La sensació era que els de Lossio no havien pogut sentenciar per mala sort però que a la represa arribaria el premi i la victòria verd-i-blanca vista la superioritat i la major capacitat ofensiva del Sants.




El Tecnofutbol sorprèn amb 20’ molt bons i Aleix envia una pilota al pal

Després de veure els primers vint minuts de la segona part, si algú li diu a la que escriu aquesta crònica que el Tecnofutbol ha canviat els onze jugadors i n’ha posat onze de diferents, s’ho creu. I és que els de Ricardo Mendoza mostrarien una cara completament diferent. Com si es tractés del Doctor Jekyll i Mister Hyde, l’equip que a la primera meitat ni s’havia acostat gairebé a la frontal santsenca, ara obria el joc a les bandes amb encert, penjava centrades a l’àrea amb perill i movia la pilota al llarg del gran terreny de joc amb confiança. Aquest sí que semblava el Tecnofutbol que es fa fort a casa i que s’aprofita de les immenses dimensions d’un camp que coneix com el palmell de la seva mà. Els jugadors del Sants semblaven mirar-s’ho desconcertats, sense explicar-se del tot què havia canviat perquè ara fossin ells els que controlessin el partit. Però tot i les continues curses per l’esquerra, el Tecnofutbol no acabaria de generar situacions reals de veritable perill i passats vint minuts el vendaval local començaria a diluir-se. A més, el Sants mouria la banqueta i després d’entrar Guillem i Sumarroca al 58’, al 80’ ho farien també Jordi Freixenet i Marc Franco i a poc a poc el Sants tornaria a marcar el ritme tot i que amb menys claredat que a la primera meitat. Entre l’ímpetu inicial dels locals, el desconcert del Sants i la calma final, hi hauria temps per alguna ocasió més. Una altra de molt clara pels de Lossio en una falta des de la frontal que Aleix estavellaria al pal, o en un xut de Peke que marxaria al costat del pal esquerre. A més, Sumarroca i Navarro no s’acabarien d’entendre després d’una bona recuperació de l’extrem del cava, i en una altra combinació entre els dos, el 9 faria un control llarg i en el moment de xutar es trobaria amb el porter a sobre. I a res del final, com en una repetició del malson de l’Escala, el Tecnofutbol tindria la seva amb una centrada des de l’esquerre que, afortunada i  inexplicablement Mario remataria fora.
Tot i l’empat i les oportunitats perdudes per matar el partit, el tècnic, Tito Lossio, marxaria satisfet: “Tot el que sigui puntuar fora de casa és bo i més a la primera volta. A més, hem generat molt. Avui no han entrat però un altre dia segur que sí, així és el futbol. Si no haguéssim tingut cap ocasió i no haguéssim passat del mig camp em preocuparia però no ha estat així”. Ara, l’objectiu serà fer bo l’empat amb una victòria a casa el cap de setmana vinent.

La propera jornada el Sants -amb 7 punts després de sumar dues victòries, un empat i una derrota- rebrà a l’Energia a un vell conegut, el Molletense. L’equip de Toni Filgaira suma sis punts i aquesta jornada va guanyar 1-0 a La Jonquera. El partit es jugarà a les 12 del matí i el podreu seguir per Sants3ràdio (103.2fm).

Les puntuacions després del 0-0 entre Tecnofutbol i Sants les va donar la Montse Duran:

• 3 punts: Adrià Espinosa
• 2 punts: Sergio Navarro
• 1 punt: Cristian Fabregat