VICTÒRIA AL 93’!

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

Els de Tito Lossio aconsegueixen la primera victòria a domicili gràcies a un gol en l’últim segon del killer santsenc, Sergio Navarro

És un geni. Amb poc té suficient per inventar-se un gol i donar els tres punts a l’equip. Té gol. El porta tatuat a la pell, el busca, el persegueix i gairebé sempre envia la pilota allà on l’ha d’enviar: al fons de la xarxa. És Sergio Navarro. El seu nom és sinònim de punts i de gols. Li haurien d’haver dit Sergol, la “i” es va colar entre la “g” i la “o”. És el “Sir” del gol com dirien a Anglaterra. Ja en suma cinc dels 10 d’un Sants que, va tornar a demostrar que qui el doni per mort abans del final és un inconscient. Els de Tito Lossio busquen la victòria fins el final i, davant l’Horta la van trobar.

Igualtat i defensa infranquejable

L’Horta es presentava com una d’aquelles feres adormides. Els de Lolo Merino arribaven al partit arrossegant tres derrotes consecutives, les dues últimes amb gols encaixats en els darrers minuts de partit. Analitzant l’alineació, però, els hortencs espantaven amb jugadors amb passat a Tercera o inclús 2a B, un onze amb una barreja de veterania i joventut. El Sants sortia amb tres al davant –Sumarroca, Navarro i Felip-, cinc al darrere i dos al mig –ajudats però pels carrilers-. L’Horta demostrava des del minut zero la seva voluntat de portar la iniciativa i es feia amb la possessió de la pilota. Obrien el joc a les bandes perquè intentessin avançar per totes dues Joel i Javi Ruiz i buscaven al centre al davanter referència, el veterà Alberto Edjogo. Al mig, Iván Álvarez, ex del Vilafranca i Europa, posava ordre i dirigia el joc. Els de Lolo Merino dominaven el joc però no generaven perill. El Sants esperava al darrere, però els de Tito Lossio estaven molt ben plantats sobre la gespa, molt ordenats i molt seriosos en defensa. Castillo, Fran, Picolo, Arbulu i Cristian no els hi deixaven passar ni una als blanc-i-negres i formaven una muralla infranquejable, totes les pilotes rebotaven contra ells i l’Horta no era capaç de superar la frontal. Els nostres es defensaven bé però miraven de reüll a l’atac i, en una d’aquestes, li arribaria una pilota boníssima a Navarro que amb un xut creuat estaria a punt de superar a Álvaro Martín Britos. Seria l’ocasió més clara de tota la primera meitat per part dels dos equips i seria pel Sants perquè els de Merino tenien la pilota però no xutaven a porteria. Sobre la gespa, el joc potser no era molt vistós, amb poques oportunitats, però els dos conjunts demostraven ser blocs molt treballats.

El geni Navarro desferma l’eufòria

L’Horta començava com un tifó la segona meitat i tenia en els primers minuts més oportunitats que en tota la primera meitat. En dos serveis de cantonada seguits, els de Lolo Merino farien lluir-se a Carlos Blanco i posarien la por al cos als santsencs. El Sants sobreviuria a l’ímpetu de l’Horta i aconseguiria retornar la calma al partit. Els minuts s’anirien succeint i la possessió estaria més repartida que a la primera meitat. El Sants es faria amb la pilota en algunes fases del partit i per la dreta amb Cristian i per totes dues bandes amb un Samu molt actiu intentarien penjar pilotes a l’àrea per Felip i Navarro. Buscarien també la passada en llarg cap a la zona del davant i algun xut des de la frontal de la mà d’Aleix.  Amb l’entrada d’Estrada i Pablo, l’Horta revifaria i un teva-meva entre els dos portaria perill a la porteria del Sants. Més tard, Coll provaria el xut des de la frontal però la pilota marxaria per sobre el travesser. Es compliria el 90’ i el partit semblava condemnat a l’empat tot i que cap dels dos equips renunciava a la victòria. Al 93’, Aleix enviaria una passada des de camp propi a la zona d’atac i allà Navarro controlaria la pilota i faria la seva jugada preferida. El 9 encararia a Álvaro i li colaria l’esfèrica per sota les cames. Eufòria. Miracle. Premi. Bogeria. El killer aniria cap a la banda i ho celebraria amb els incansables resakas i tot l’equip l’abraçaria formant una pinya. I no hi hauria temps per més. Final i el Sants cap a l’Energia amb tres punts més al sarró. Tres punts guanyats en l’últim minut, com l’any passat i com ja aquest any, el Sants és especialista en fer mal en el darrer quart d’hora de partit.

Al final del partit amb l’Horta, la Pilar Vera va triar els tres millors del Sants:

• 3 punts: Carlos Blanco
• 2 punts: Sergio Navarro
• 1 punt: Aleix Lage

Els de Tito Lossio són tercers a la taula amb 15 punts i tenen al Granollers –líder- a quatre i al Júpiter –amb un partit menys- a tres. La propera setmana, la cita serà a l’Energia on el Sants rebrà a un Vic que aquest cap de setmana ha empatat a 2 amb La Jonquera.