EL SANTS DESPEDEIX L’ANY AMB DERROTA

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

Tot i avançar-se al minut 58’, els de Tito Lossio es van veure superats per un Júpiter que seguirà a la part alta de la taula

La música del camp de l’Energia anunciava ja l’arribada d’un Nadal que deixarà els aficionats del Sants sense futbol fins el dia 11 de gener. Els de Tito Lossio jugaven l’últim partit del 2014 davant un rival molt complicat, un Júpiter cridat a aconseguir l’ascens. Tot i avançar-se el Sants al 58’ gràcies a un gol de Fran, el Júpiter va donar-li la volta al marcador en vuit minuts i es va emportar la victòria en el derbi barceloní de la jornada.

Penal errat i poques oportunitats

Set punts i vuit posicions separaven Sants i Júpiter abans que comencés el partit. Dos equips amb objectius antagònics: els nostres, la permanència –al menys, de moment- i els de la Verneda, l’ascens. La pilota començava a córrer a l’Energia i ho feia de la millor manera possible perquè poc després de l’inici, Samu forçaria un penal favorable al Sants. Aquesta temporada, Samu encara no ha vist porteria però el treball i la lluita que aporta a la zona d’atac són gairebé insubstituïbles. L’àrbitre assenyalaria els onze metres però no ensenyaria targeta al defensa visitant. Sergio Navarro seria qui agafaria la pilota i la plantaria per picar-lo però el porter, Adrián Buetas, li encertaria de ple la intenció al de la Zona Franca i refusaria el xut des dels onze metres de Sergio. 0-0, la primera oportunitat pel Sants, però, malauradament, ocasió d’or perduda. I el que seguiria fins el final de la primera meitat seria un partit de molta lluita al mig del camp, molta intensitat i unes defenses imposant-se als atacs. De fet, gairebé no apuntaríem ni una ocasió més en els minuts següents. Només un xut de Gerard Tejedor després d’una contra conduïda per Mamadou “Kuku” pel Júpiter i un gol en fora de joc de Samu després d’una bona centrada de Cristian. El descans arribava i el resum de la primera meitat del Sants era la pèrdua d’una boníssima oportunitat per posar-se per davant només començar i. després, un gran treball en defensa, a base de concentració i intensitat que havia deixat gairebé inèdit el rival.

S’avança el Sants i capgira el marcador el Júpiter

A la segona meitat, li canviaria la cara al Júpiter desconegut de la primera. Els de Juanjo García sortien amb una marxa més, se sentien còmodes i aconseguien que la pilota estigués, sobretot, al camp del Sants. Al 58’, però, arribava una jugada que semblava canviar per complet el partit. Navarro lluitaria una passada llarga que semblava perduda i s’aprofitaria de l’error del central per emportar-se-la. Un cop davant d’Adrián Buetas el porter faria caure al davanter. Penal. Ho marcaria el col·legiat que, inexplicablement, només ensenyaria la groga al porter visitant tot i ser aquest l’últim home i evitar el gol d’un Navarro que marxava sol. L’encarregat de picar-lo i, ara sí, transformar-lo seria un Fran Avilés que posaria l’1-0 al marcador.
32 minuts per quedar-se amb una victòria de mèrit. Una victòria que no es produiria. Si abans del penal el Júpiter ja havia donat mostres de la seva capacitat per portar perill, en els minuts següents ho confirmaria fent gols. Primer, Carlos Blanco salvaria a l’equip amb una gran aturada a un tir potentíssim de “Kuku”. Però després d’un xut des de l’esquerra d’un altre jugador gris-grana, el refús de Carlos, ara, quedaria mort a l’àrea petita i l’aprofitaria Edu Garcia per fer l’1-1. El Júpiter seguiria tancant al Sants al seu camp i buscaria el gol amb un jove però talentós Alex Prat i uns molt actius Iván Enríquez, Gerard Tejedor i “Kuku”. La referència en atac dels de Juanjo García, Mamadou “Kuku” era, a priori, el gran perill del Júpiter, i el davanter ho demostraria en l’acció del segon gol. Al 74’ rebria una passada boníssima de Serrano, conduiria la pilota per l’esquerra i superaria a Carlos amb un xut creuat imparable. En vuit minuts, el Júpiter demostrava tot el seu potencial i capgirava el resultat.
Restaven 16 minuts, i els de Tito Lossio, com sempre, van buscar el miracle fins l’últim segon. Amb un xut –massa tou- d’Aleix, i moltes jugades a pilota aturada d’aquelles en què l’esfèrica es passeja entre una munió de jugadors i pot passar qualsevol cosa. La més clara, per Picolo, però el central enviaria el seu xut a la part de fora de la xarxa.

El Sants se’n va de vacances de Nadal i es menjarà els torrons amb el regust amarg d’haver encadenat la tercera derrota consecutiva. Es tanca un 2014 de somni amb el Sants immers en la dinàmica més negativa de la temporada: tres jornades sense conèixer la victòria. Els de Tito Lossio, però, segueixen desens i amb cinc punts de coixí respecte la promoció de descens. I, després de dos partits més discrets amb Mollet i Banyoles, davant el Júpiter, tot i perdre, van deixar molts motius per creure que aquest equip salvarà la categoria sense problemes.