Contracrònica grup 1: ÁFRAM TEO!

L'informació ha estat extreta de torneighistorics.cat

Heu vist mai un trèvol de quatre fulles? I un turista que no corri per agafar lloc quan puja a un tren? Segur que tampoc no heu vist mai que l’Azerbaidjan doni els 12 punts a Armènia al Festival d’Eurovisió. La vida està plena de situacions poc probables i d’impossibles. Una d’elles, també, la bogeria de veure 7 gols en 135 minuts en una fase de grups del Torneig d’Històrics. Doncs repte superat: ves a saber si l’any vinent a Erevan celebraran el dotze eurovisiu directe de Baku, molt més probable, segurament, que veure un guiri pujant tranquil·lament a l’R1 direcció Calella. Hem vist 2 gols al Sants-Vilafranca, una altra diana a l’Hospi-Sants i una orgia de malles afusellades en un Vilafranca-Hospi que als 10 minuts pintava clarament quadribarrat i que al final, enmig d’una bogeria inusitada a aquestes alçades de preparació, ha deixat l’Hospi a centímetres del passi a les semifinals. El campió, per tant, no podrà revalidar títol en la final de diumenge.

El Torneig d’Històrics és una ocasió única per veure les evolucions de les incorporacions dels equips, principalment pels que no han pogut veure les primeres patxangues d’estiu. Una cita ineludible per entrenar el reguitzell de renecs que li cauran cada 15 dies al davanter de torn quan falli aquell gol cantat davant del porter rival. El cert és que l’Històrics també és un lloc de trobada d’aventures curioses, com la de Teo Tirado, que aquest mateix dilluns s’anunciava com a nova incorporació de l’Hospi i que amb dos gols estrenava franja vermella amb una carta de presentació immillorable. La intrahistòria, probablement desconeguda per al gran públic, diu que fa tot just cinc dies, comptats, Teodoro José Tirado García (Madrid, 1985) estava jugant una de les dues semifinals de la Copa islandesa amb el seu equip, el Selfoss, davant d’un equip de categoria superior com és el Valur. Perquè, efectivament, el Selfoss és un equip de la Inkassodeildin, entre nosaltres la Segona Divisió d’un dels països de moda al panorama futbolístic mundial. De fet, Tirado va arribar d’Islàndia el passat cap de setmana i, com qui diu, va aterrar per aportar gol a un Hospi ple de provatures.

D’alguna manera, de fet, es va imposar la lògica i el grup 1 se’l va endur l’equip més avançat quant a plantilla i preparació. El Vilafranca vol més després del regust agredolç que va deixar la primera participació en un playoff d’ascens a Segona B. A diferència de Màlaga, a Vilafranca no hi ha xeics, però si algun que altre xec que han permès donar continuïtat a l’esquelet que va apropar els penedesencs a l’èxtasi. Contra el Sants, els d’Iván Moreno han fet bons els pronòstics i no han permès que els de Tito Lossio, que ha vist com el tècnic riberenc Ismael García li arrabassava la condició de tècnic més jove del Torneig (31 per 28 anys del gallec), revalidessin el títol d’equip revelació dels Històrics. Josu i Faura han estat a punt d’avançar els seus equips en sengles llançaments de falta, però l’únic que ha trobat premi ha estat l’11 vilafranquí, que ha avançat el Vilafranca set minuts abans que Boira espessís el futur al torneig del Sants i compliqués, alhora, les condicions de classificació a un Hospi que n’ha fet prou amb aprofitar una errada del porter del Sants, Biel, per endur-se el segon partit per la mínima.

L’autor del gol, un altre futbolista d’aquells amb una història que deu ser tan curiosa com desconeguda ho és a la pràctica: un atacant argentí anomenat Nacho Llaneza amb una trajectòria que precisaria una trucada al “Tot és possible” i l’única referència del qual a Internet és un vídeo a YouTube de fer tocs de pilota i driblatges impossibles. Impossible, semblava, que l’Hospi pogués assolir les semifinals, especialment després que els que en saben d’això del futbol i de fer gols, un tal Santi Triguero i un noi anomenat Víctor Oribe, canalitzessin la classificació de l’Hospi en qüestió de vuit minuts. L’Hospi, però, va saber redreçar el rumb i va retornar al partit amb dos gols de Teo Tirado que deixaven els riberencs a un sol gol d’una classificació que mai no va arribar.