La crònica del Martí Odriozola

La informació ha estat extreta de uesants.cat

Un Sants impotent cau al camp del Llagostera (1-0) en un partit on va merèixer més

L’equip de Tito Lossio va ser superior als gironins a la segona part, però la manca d’encert de cara a porteria va impedir que sumés els primers punts. Malgrat el resultat, les sensacions són molt bones.

Primer desplaçament de la temporada i segon fiasco del curs, almenys en el resultat. El Sants arribava al Municipal de Llagostera amb l’objectiu de superar les dificultats resolutives de l’últim partit i sumar els primers punts, però tot i la insistència de cara a porteria, va ser incapaç de marcar i és l’únic equip que encara no ha aconseguit cap punt. Ara bé, va competir i va mostrar una bona imatge a l’afició desplaçada a terres gironines.

L’enfrontament va començar amb un Llagostera lleugerament superior al Sants, que es tancava al darrere. Els locals van tenir les primeres oportunitats, a través de Moussa i l’estratègia, però els blancs-i-verds es defensaven amb solidesa. Per part dels gironins, el davanter Moussa era el més actiu i intentava superar la defensa santsenca per velocitat. El Sants, en canvi, va generar el perill mitjançant la pilota aturada, amb córners i dues faltes laterals que van fer intervenir el porter Marcos. Al descans, amb el partit força disputat, es mantenia la igualtat al marcador.

A la segona part –i seguint l’esquema de l’últim partit contra el Terrassa– el Sants es va engrandir i va obligar al Llagostera a fer una passa enrere. D’entrada, els santsencs van amenaçar la porteria gironina, amb dues clares ocasions en els 10 primers minuts de la represa. Primer, Navarro va obligar a Marcos a estirar-se després d’un potent xut amb la cama esquerra que anava dirigit a l’escaire de la porteria local i després, Brian va rematar un córner i la defensa blaugrana va treure la pilota de sobre la línia de gol.

I justament en el moment que el Sants estava jugant millor, el Llagostera es va avançar. Va ser Viale, que a la sortida d’un córner va rematar al primer pal i va superar a Yamandú. Era el minut 60. Però tot i la gerra d’aigua freda, el Sants no va recular i ho va seguir intentant; tenia la possessió i s’aproximava a l’àrea gironina. Fins i tot, les coses es van posar més de cara quan al minut 75 l’àrbitre va expulsar a Erik per doble groga.

Tot i això, dissabte la sort no estava del costat del Sants i la insistència no va tenir premi. Al minut 86, Gaudioso va enviar fora un penal que havia provocat Fabregat i al cap de dos minuts Sumarroca va estavellar un xut al travesser. No hi havia manera. El temps de descompte tampoc va ser productiu i l’equip de Tito Lossio va tancar el partit a zero i va tornar a casa amb les mans buides.

Tanmateix, les sensacions que deixen els jugadors blanc-i-verds són molt positives. El joc és bo, l’equip arriba a porteria, planta cara al seu rival i es mostra competitiu i intens. En aquest sentit, no hi ha res a retreure. Només falta el gol –el més important– i el Sants ja ha comprovat que la Tercera Divisió és una categoria on errar en la rematada penalitza molt. La següent oportunitat d’obrir el caseller de punts i de gols per l’equip santsenc serà diumenge 2 de setembre a les 19 h a l’Energia amb la visita del Granollers. Tard i d’hora l’encert arribarà.