La crònica de l'Albert Postils

La informació ha estat extreta de uesants.cat

La crònica de l'Albert Postils

19 gener, 2023 Cròniques, General, Primer Equip

El Castelldefels i els errors propis interrompen la marxa triomfal del Sants (2-0)

L'equip blanc-i-verd ha esgotat l'invicte de cinc partits després de caure derrotat a Els Canyars. En un inici demolidor, el conjunt groc s'ha avançat a través de Padilla en un córner mal defensat pels santsencs. Tot i la superioritat local, els de Borja López han arribar al seu nirvana en una doble ocasió diàfana que només podien desbaratar els reflexos d'un vell conegut com Antonell. En la represa, la diana del local Pablo Franco en el crepuscle ha acabat d'esvair les opcions visitants.

Algun dia havia d'arribar. Sis jornades després, des del dolorós dia del Vilafranca (0-4), el Sants es va retrobar amb la derrota. Aquest petit miracle el va trencar el Castelldefels, que després de perdre en l'últim sospir contra l'Europa arribava fent sonar els tambors de guerra. Els santsencs van recuperar el vici d'encaixar aviat i van veure com Antonell, un dels futbolistes amb passat blanc-i-verd més estimats, es convertia en antiheroi amb dues aturades antològiques. Els de Borja López, erràtics en els moments clau de l'encontre, van veure diluïdes les seves opcions amb la sentència de Pablo Franco al tram final.

Fa l'efecte que la segona volta poc s'assemblarà a la primera. El Sants va guanyar amb opulència al Castelldefels (3-0) a l'Energia, el primer triomf del curs. Però la tornada a Els Canyars ha estat una altra història. Començant perquè el conjunt groc va passar de malviure a la part baixa a batallar per les places d'ascens. I seguint perquè l'equip local va signar un inici aclaparador.

Castelló aviat va fer el primer vol sense motor per aturar una canonada d'Eslava. I la defensa blanc-i-verda, en el seu conjunt, va col·locar-se el casc per resistir el setge local. Cada pilota que sortia rebutjada de l'àrea santsenca, trobava un futbolista del Castelldefels ben col·locat per arreplegar el rebot i acabar jugada.

De tant temptar la sort, el Sants va reviure el mal hàbit d'encaixar d'hora. Malgrat ser una consigna repetida fins a l'extenuació pel cos tècnic, els santsencs van encaixar en un servei de córner servit en curt al primer pal. Una jugada clàssica de l'equip groc aquest curs. En aquesta zona va treure el cap Padilla, sol com un mussol, per fulminar la porteria rival.

Feta la feina, el Castelldefels va perdre interès en la pilota i li va cedir al Sants. Però era un regal enverinat. Perquè als de Borja López els hi van mancar idees per acostar-se a l'àrea rival. L'escletxa per on trobava la llum era la banda de Gabaldón, territori per on va poder explotar la seva gambada poderosa.

Precisament va ser el migcampista del Sants l'encarregat d'abanderar la reacció. En una centrada des de l'esquerra. Gabaldón va rematar de cap, picant la pilota contra el terra per dificultar la feina al porter. Però resulta que aquest era Antonell, precisament Antonell, que va treure una mà irreal per enviar la pilota a córner.

En aquest córner, Antonell va culminar la seva obra. Un nou remat dels santsencs, de nou de màxima dificultat, va trobar-se amb els reflexos de l'ex blanc-i-verd. Amb la rebel·lió frustrada, els de Borja López van marxar al descans amb el pes d'haver deixat escapar alguna cosa.

El partit s'iguala, però el Castelldefels sentencia

En la represa, la balança es va anivellar. La substitució de Mario Gerbolés va ser simbòlica. El futbolista del filial local, que tot just estrenava titularitat, va ser un dels destacats del conjunt de Miki Carrillo. El termòmetre d'un primer temps d'ensomni del Castelldefels.

En l'altra banqueta, Borja López també va començar a fer moviments. L'equip arribava debilitat per les baixes de dos tòtems com Caresia, a l'atac, i de Marc Rayo, un valor emergent a la defensa. I amb el cop anímic de l'absència d'última hora d'Axel Subías per motius personals. Però el tècnic santsenc, que s'està revelant com un expert en administrat l'escassetat, va activar les peces necessàries per igualar la comtessa.

La més clara va anar a càrrec d'Ubón, que en un servei de falta directa va veure com el seu impacte a la barrera es convertia en una assistència de gol. Però la diana va acabar invalidada per fora de joc. I quan el marcador semblava més a prop de l'empat que d'una altra cosa, el Sants va tornar a claudicar en els detalls.

Granero va pecar amb una pèrdua al lateral esquerre i va permetre escapar de la seva estranya grisor -arribava com a màxim golejador amb set gols, però estava signant un partit discret- amb una gran jugada individual. Després d'una bicicleta, va traçar una centrada al segon pal que va coronar l'oportunista Pablo Franco. Només duia un minut sobre el terreny de joc, però en va tenir prou per etzibar el cop de gràcia definitiu al Sants.

Si totes les derrotes fan mal, la manera de caure del Sants va servir d'atenuant. Correcte en la coreografia general, però maldestre en els detalls. Aquest va ser l'epitafi dels santsencs, víctimes del rival i dels errors propis.

Una crònica d'Albert Postils i fotos de la TheWhiteFlash

CASTELLDEFELS: Antonell; Juanito, Uri Escabrós, Álex Alba, Alan; Manu González, Pedrol (Blasco, 87'); Eslava (Massot, 87'), Gerbolés (Segura, 61'), Salamanca (Pablo Franco, 77'); i Padilla (Carlos Cano, 77').

SANTS: Guillem Castelló; Cura, Sergio Paz (Dani Lucea, 82'), Alex Ruiz (Granero, 66'), Dani Jodar; Gabaldón (Iván Tébar, 82'), Cuatrecases, Cadena, Ubón (Hicham Benamar, 75'); Iván García i Franco.

GOLS: 1-0 (Padilla, 17'), 2-0 (Pablo Franco, 78').

ÀRBITRE: Jordi Serradelarca Serra (Osona). Ha amonestat amb groga als locals Uri Escabrós i Segura i als visitants Iván García i Alex Ruiz.