Europa B - Sants
Camps de futbol en un mapa més gran
En la vint-i-novena jornada va arribar la vuitena victòria de la temporada, que ens fa sortir de la zona de descens directe però ens deixa, encara, en la zona de descensos compensats. El partit en si va tindre poca historia, una Guineueta buscant brega per intentar aconseguir una victòria que li donés esperances per les minses opcions de salvació que tenien. De fet si el Sants hagués guanyat en la jornada vint-i-vuit haguessin arribat a l'Energia descendits. Per la seva part el Sants va complir amb el que devia fer per mantindre les opcions de salvació. Per aquesta última la cosa està així: Viladecans, Guineueta i Granollers, ja son equips de Primera Catalana. L'última plaça de descens directe l'ocupa el Santboià, que està empatat a punts amb nosaltres però te pitjor gol average. La primera plaça que dona la salvació es la del Can Vidalet, que està dos punts per sobre de Santboià i Sants. Els santsencs no s'han de preocupar del Santboià, que juga contra el Figueres, ja que si fem un resultat millor o igual que els de Santboi quedarem per davant, si fem res pitjor que ells, marxarem a Primera Catalana. La preocupació santsenca ha d'estar en el Viladecans - Can Vidalet. Si els Sants empata o perd sempre quedarà per sota del Can Vidalet, per tant només val la victòria. En quant al Can Vidalet si guanya no ha de fer-hi cap càbala, està salvat. Si empata o perd te diverses possibilitats per salvar-se, ja que te el gol average perdut amb el Santboià però guanyat amb el Sants, i hauran de treure la calculadora. Si el Can Vidalet empata i el Sants guanya son els de esplugues que tenen el gol average al seu favor, per tant tot i que empatats a punts, quedaran per davant del Sants. Per tant l'única combinació que li serveix al Sants per salvar-se passa per guanyar a casa de l'Europa B i que el Can Vidalet perdi a Viladecans. Les demès combinacions només servirà per saber si el descens es directe o no.
La dada complicada es que el Can Vidalet el que millor li va es guanyar, i el Viladecans li posarà fàcil ja que no es juga res, fa un parell de jornades que es equip de Primera Catalana, i no guanya un partit des de mitjans de març. L'altre dada complicada es que el Sants no pot fer res que no sigui guanyar, però aquesta temporada només ha guanyat un cop fora de casa, i es pot contar amb els dits d'una ma els partits guanyats fora de casa en les últimes dos temporades. I davant seu tindrà al campió des de fa unes jornades, que ja no es juga res, però l'Europa sempre es l'Europa encara que sigui l'equip B. Es l'equip mes golejador de la lliga, un dels que menys partits ha perdut i el que mes victòries te. L'única dada positiva es que des de que es van proclamar campions no han tornat a guanyar.
Tots els partits es jugaran en horari unificat el dissabte 18/5 a les 16h
Passi el que passi en aquesta jornada ja podem fer un resum de la temporada. La temporada no serà ni millor ni pitjor, si la temporada vinent juguem a Primera Catalana o a la Lliga Elit. Som l'únic equip d'aquesta nova lliga que venia d'una divisió superior, i en principi érem l'os dur de rosegar, i en canvi 11 dels 15 equips rivals ens han derrotat en algun dels dos partits disputats, i l'Horta tots dos. La lliga la podríem dividir en tres etapes. La primera que aniria fins a la jornada 11, on no va haver-hi res positiu: 7 derrotes, 2 empats i 2 victòries amb 18 gols en contra i 7 a favor. I mal joc i molts cops jugant amb els braços abaixats, d'aquí que en aquests partits encaixéssim el gol mes ràpid de la temporada. La segona aniria des de la jornada 12 fins a la 23, on vam millorar els resultats, tot i que fos guanyant o empatant per la mínima. Dotze jornades en les que a tothom se li va fer complicadíssim guanyar al Sants. Només 2 derrotes, 6 empats i 4 victòries, amb 14 gols a favor i 10 en contra. Les últimes sis jornades (quedà per disputar aquesta trentena) portem 3 derrotes, 2 victòries i 1 empat, que no serien mals números si no fos per les 9 derrotes i 8 empats que ja arrosseguem. Tampoc serien dolentes, si en lloc de guanyar al Sabadell B, tot una gesta, haguéssim guanyat al Palamós o no haguéssim empatat amb el Viladecans en el últim moment, o no haguéssim perdut per la mínima contra Granollers. Treure millor resultats contra Palamós, Viladecans o Granollers, hagués fet que ara estiguéssim mes a dalt i amb els gols average favorables.
En quant a l'equip defensivament estem molt be. Hem encaixat (de moment) 38 gols, que ens col·loca com el setè (de setze) equip menys golejat. Això en part es perquè moltes vegades la línia de mitjos ja es una primera defensa molt sòlida. I perquè, de mitja lliga en endavant, hem deixat de cometre greus errades que ens han costat punts. Aquest mig tant defensiu repercuteix que a nivell atacant la línia no sigui el nostre millor camí per arribar a porteria, que solen ser les bandes, principalment uns laterals que pugen molt i centren be. Per contra la davantera es el nostre gran assignatura pendent. Hem fet 26 gols (de moment) en 29 jornades, molt repartits entre tots els jugadors, però podríem deixar en menys de la meitat els gols fets pels davanters. Per tant la feina de fer un gol es complica perquè han de ser mitjos i defenses qui els facin, i la majoria venen de pilota parada. I el problema no es d'ara. Des de la temporada 2019/2020 rarament passem dels 30 gols per temporada, el que vol dir que sortim a menys d'un gol per partit en els últims cinc anys. En aquest mateix període de temps, no hem guanyat mai mes de 10 partits en una temporada, i fora de casa hem guanyat 13 partits en total en les últimes 6 temporades. Ens falta gol.
Potser aquesta jornada certificarem un fet històric, que no ens ha passat gaires cops, que es baixar dos cops de categoria en dos temporades consecutives, i serà per un molt dolent inici de lliga i per una falta estructural de gols.
Aquesta jornada el diari El mundo deportivo ha col·locat a Albert Ruiz en el seu equip ideal. Per la seva banda el diari Sport ha posat a Eloi Pozuelo, el nostre pichichi, i a David Cura, el nostre capità, en el seu onze ideal de la jornada.
Vam marcar dos gols el sisè de l'Eloi Pozuelo, el segon consecutiu, i el segon de l'Albert Ruiz:
6 gol: Eloi Pozuelo.
3 gol: Sergio Peña i Alejandro Avilés.
2 gol: Martí, Jon Luna, Àlex Ruiz, Óscar Fernández i Albert Ruiz.
1 gol: Adri Prado, Dani Lucea, Cura, Zaid, Cristian Poyatos i Caresia.
L'Iker va deixar la porteria a zero i per tant tret de golejada de l'Europa deixarà la seva mitja a gol per partit:
Iker Camacho, 29 gols en 25 partits (1 gol cada 77 minuts)
Pau Llasera, 9 gols en 5 partits (1 gol cada 50 minuts)
Van ser amonestats l'Albert Ruiz, que es perdrà aquesta última jornada per acumulació de targetes (Art. 334) i l'Eloi Pozuelo, per treure's la samarreta al celebrar el seu gol que significa la seva primera tarja de la temporada. I no podran seure a la banqueta l'Álex Sanchez Nicolás, entrenador de porters, amb una sanció d'un partit (Art. 338a) ni Álex Jiménez Navarro, encarregat de materials, amb una sanció per un partit (Art. 338d).:
9 targes grogues: Jon Luna.
7 targes grogues: Dani Lucea.
6 targes grogues: Àlex Ruiz, Borja Montejo i Albert.
5 targes grogues: Cura i Alejandro Avilés.
4 targes grogues: Paul, Prado i Javi Boza.
3 targes grogues: Sergio Peña i Borja López (entrenador).
2 targes grogues: Cristian Poyatos, Escayola, Sergio Fernández (segon entrenador), Iker Camacho i Caresia.
1 targeta groga: Álex Jiménez (Ajudant), Pau Llasera, Óscar Fernández i eloi Pozuelo.
1 targeta vermella: Prado.
Tot i que la historia del club principal comença el 1907, i podem retrocedir fins l'agost de 1922 per trobar el primer enfrontament entre verd-i-blancs i escapolats, el filial te una vida pròpia i mes actual. L'any 2002, ja en el segle XXI, el C.E. Europa arriba a un acord amb l'U.E. Caprabo. El Caprabo portava onze anys de vida i va passar, de facto, a ser el filial de l'Europa, canviant el seu nom per UE Caprabo Europa B, però conservant els seus colors. L'acord era que al final de la temporada 2006/2007 passarien a ser part del club escapolat, però aquest es trenca i mentre el Caprabo es absorbit per l'A.E. Josep Maria Gené, el projecte de un Europa B es para. Així fins el 2012 on es tornar a formar un Europa B, però dins de la mateixa entitat. Aquesta historia es l'oficial, tot i que de fet un equip tan gran com l'Europa sempre ha tingut equips B, com el que militava a categoria regional, a meitat dels anys seixanta, mentre el primer equip jugava a Segona A.
Aquest serà el cinquè partit en la historia entre Sants i Europa B, tot just el segon oficial, i la cosa sempre ha estat molt parella. Aquesta última jornada l'Europa B l'encara jugant a casa, sent ja campió, i pràcticament dominador, de la primera Lliga Elit. El Sants ho fa amb la necessitat de guanyar per tindre una mínima esperança de salvació. Sigui com sigui la temporada vinent no es veuran les cares i trigarem en tindre un tercer partit oficial. El partit de la primera volta, ara fa quatre mesos, el va guanyar l'Europa, per la mínima amb un gol de Buba (1). Aquest partit només es un partit d'inflexió pels santsencs, partit que hem de guanyar i esperar a veure com venen la resta de resultats i saber en quina categoria jugarem la temporada vinent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada