Magòria: fer-ho ràpid, fer-ho bé i fer-ho amb el barri

La informació ha estat extreta de el3.cat

Magòria: fer-ho ràpid, fer-ho bé i fer-ho amb el barri

Dimarts, 26 de maig de 2026 - 17:39h

Ancor Mesa Méndez

Sociòleg i conseller portaveu de Barcelona en Comú a Sants-Montjuïc

Magòria és una de les grans oportunitats pendents de Sants-Montjuïc. Ho és per a la Bordeta, també per a la resta de barris del Districte, per als clubs esportius que fa més d’una dècada que esperen tornar a casa, per al veïnat que necessita equipaments i espais comunitàris, i per a un Districte que arrossega aquest projecte clau com un deute històric.

Reccordem que parlem d’un espai en el s’han d’implicar vàries Administracions Públiques, començant per l’Ajuntament de Barcelona però també la Generalitat de Catalunya. Per això la presentació parcial del projecte feta pel govern municipal el passat 21 de maig no pot ser només una bona notícia a mitges. Que Magòria avanci és imprescindible. Però tant el veïnat com els clubs esportius necessiten conèixer tots els detalls d’un projecte fonamental per al Districte i no només una part.

El futur complex esportiu és urgent. La Unió Esportiva de Sants i molts altres clubs del districte necessiten unes instal·lacions dignes, estables i arrelades al territori. No és acceptable que el futbol base, la petanca, el bàsquet, el handbol o qualsevol esport de barri continuïn pagant les conseqüències d’anys de provisionalitat. Magòria ha de ser una infraestructura esportiva de primer nivell, i també ha de ser molt més.

El projecte preveu també equipaments sociosanitaris, habitatge dotacional i un espai verd de més de 5.000 metres quadrats. I aquí és on el govern Collboni ha fallat de manera evident. En lloc de treballar el conjunt del projecte amb mirada de barri, escolta i diàleg, ha deixat créixer un conflicte que era perfectament evitable: presentar els clubs esportius i les usuàries del jardí com si defensessin interessos incompatibles.

No ho són. La Bordeta i Sants necessiten esport i necessiten verd. Necessita equipaments i necessita espais comunitaris. Necessita que el Sants torni a Magòria i necessita preservar el valor social, ambiental i emocional del Jardí de l’Estació. El problema no és que hi hagi massa demandes perquè hi ha espai per encabir-ho tot; el problema és que hi ha hagut poca capacitat política per ordenar-les, explicar-les i compatibilitzar-les.

Durant anys, el jardí de Magòria ha estat molt més que un espai residual. Ha estat una sala a cel obert, un refugi climàtic, un lloc de trobada, de cures, d’activitats comunitàries i de biodiversitat enmig del soroll de la Gran Via. Ignorar aquest valor o reduir-lo a una nosa urbanística és no entendre com es construeix ciutat des dels barris. Alhora, tampoc podem oblidar que l’esport de base també és comunitat. També és salut, cohesió, infància, joventut i arrelament. Quan un club històric com la UE Sants porta anys expulsat del seu espai natural, el que es debilita no és només una entitat esportiva: es debilita una part de la vida col·lectiva del barri.

Per això Magòria no pot convertir-se en una guerra entre veïns. I si això ha passat, encara que sigui parcialment, és perquè el govern no ha fet bé la seva feina. Governar és escoltar abans, explicar bé, dialogar, donar garanties, reconèixer els conflictes i construir solucions compartides.

El calendari anunciat tampoc és menor. Si les obres comencen el 2028 i acaben cap al 2031, estem parlant d’un endarreriment important respecte a les expectatives que s’havien generat. Magòria no pot quedar atrapada en una altra dècada d’espera. El Districte necessita certeses, fases clares i compromisos pressupostaris per al conjunt del projecte, no només per a una part. La transformació de Magòria hauria d’estar encarrilada abans del 2030. I això exigeix accelerar, però no atropellar. Fer-ho ràpid no pot voler dir fer-ho en un despatx. Fer-ho bé és tenir la voluntat ja que ha faltat durant els darrers anys de cosir al barri, interessos i il·lusions col·lectives.

Barcelona en Comú defensem que Magòria sigui una infraestructura de ciutat al servei del districte, no un projecte gestionat des dels despatxos. Defensem que l’esport de barri torni a casa, que el verd comunitari tingui continuïtat, que els equipaments sociosanitaris i l’habitatge dotacional tinguin calendari i claretat ja, i que el veïnat de la Bordeta sigui protagonista d’aquesta transformació.

Magòria pot ser un orgull per Sants-Montjuïc. Pot unir la Gran Via amb el parc de Celestina Vigneaux, pot cosir la Bordeta, pot donar resposta a clubs històrics, pot generar salut, espai públic i comunitat. Però perquè això passi cal una altra manera de governar. El govern Collboni ha de deixar de gestionar Magòria com un problema comunicatiu i començar a tractar-la com el que és: una oportunitat històrica que només sortirà bé si suma el barri sencer.

No podem deixar escapar Magòria per una mala gestió política. Fem-ho bé. Fem-ho ja. Però fem-ho amb el barri i no contra ningú.