Turó de la Peira - Sants
Camps de futbol en un mapa més gran
S'ha acabat la temporada
En el darrer partit vam certificar virtual el nostre descens a Segona Catalana, en no ser capaços de guanyar Llefià. Vam començar be, però amb les dos primeres clares oportunitats dels de Badalona ja perdíem 2 a 0. Óscar ens va donar vida, i una mica de joc, amb el seu gol fins el final de la primera part. En sortir a la segona part, tornàvem a estar perduts sobre el camp. Això ho va aprofitar el Llefià per fer el tercer, que Óscar va tornar maquillar, però només en el marcador. Sobre el terreny de joc tot era domini dels badalonins que van acabar marcant un quart gol. Deixant la salvació a set punts, quan queden nou per jugar.
Tot i no tindre confirmació matemàtica, estem virtualment a Segona Catalana. La carambola còsmica per salvar-nos passa per que els blanc-i-verds guanyem els tres partits que resten i que el Joanenc no sumi mes d'un punt en el mateix periòde. Ni el Cardona mes de tres punts. Ni el Borges mes de set. Tenint en compte que tots tres equips lluiten per ocupar la plaça que dona la salvació, estrany seria que cap dels tres puntués. En la propera jornada el Joanenc juga contra el Borges Blanques abans que el Sants. Si els de Vilatorrada guanyen, hi ho necessiten per allunyar-se del Borges en la lluita pel descens, el Sants seria equip de Segona només iniciar el seu partit.
Una segona raó és el joc que demostrem. Sense ànima, ni esma, ni futbol, ni cor, ni collons, ni rauxa, ni alegria... Sortim al camp derrotats quan encara no ha sonat ni el xiulet inicial. Així un miracle és impossible i un psicòleg molt recomenable.
La tercera son les asèptiques dades. Només quatre partits guanyats en el que portem de temporada. Dos de les victòries son contra el Parc, que des de la setmana passada ja es equip de Segona. Només una victòria en els darrers disset partits. Amb un 59% derrotes. No som capaços de fer, de mitja, mes d'un gol per partit, i això que des de l'arribada de Joan Coll, marquem en tots els partits, que abans això no passava. I en canvi encaixem, de mitja, dos gols per partit.
I per acabar-ho de certificar, les declaracions d'intencions des de el club son de que ja és pensa en la temporada vinent a Segona Catalana.
Per tot plegat no passarà, però seria bonic baixar a Segona amb tres victòries.
Per aquest tram final recuperarem a tots els sancionats i només tindrem la absència del lesionat Iker Merino, qui les lesions li hauran deixat jugar només quatre partits.
Com va la lliga
El Singuerlín, va guanyar en la darrera jornada i també el partit que és va suspendre per culpa de la pluja, per tant es el nou campió de lliga a falta per disputar de tres jornades. L'equip de Santa Coloma mai havía jugat en una categoria tant alta com ho farà en la propera temporada.
L'Igualada va fallar en la seva persecució del líder amb un empat, que combinat amb la victòria pel partit pendent del líder, fa que ja només pugui lluitar per la segona plaça que dona opció de jugar la promoció d'ascens.
El Turó amb el seu empat, veu com se li apropen els equips que el segueixen i perilla la possible promoció d'ascens. Te per davant a l'Igualada a quatre punts, que es qui ocupa la plaça de promoció segura. I per darrera te el Castellar a tres punts, i l'Alpicat a vuit.
Després venen Gimnàstic Manresa i APA Poble sec a nou punts. Només una carambola de resultats els hi donaria una possibilitat d'arribar a la possible plaça de promoció. Tot fa pensar que un cop acabada la propera jornada, per aquests dos equips la temporada estarà feta.
Per Pirinaica, Ripollet i Llefià, els tres partits que queden son pur tràmit, ja que matemàticament no tenen possibilitats ni de guanyar la lliga, ni d'accedir a la promoció d'ascens, ni de caure en el descens. I el Balaguer necessita fer un punt mes que el Cardona en els propers tres partits per ser-hi en la mateixa situació.
El Joanenc ha abandonat les places de descens directe confirmant la seva bona forma. En les darreres cinc jornades ha aconseguit quatre victòries i una derrota. Tot i això té el descens a només dos punts. La propera jornada té un duel directe contra el Borges Blanques, i dos de complicats contra Igualada i Castellar. Dels equips que es juguen el descens es qui millor dinàmica porta, però el mes mínim sotrac li pot sortir molt car.
El Cardona porta una dinàmica semblant a la del Sants, i en les darreres catorze jornades només ha estat capaç de guanyar al Parc. S'ha mantingut fora del descens gracies els correctes resultats de la primera volta. Però està en caiguda lliure. Li queda jugar contra Castellar, Alpicat i Ripollet, tots tres de la zona mitja-alta però amb poques o nul·les possibilitats de ja fer-hi res aquesta temporada.
El Borges Blanques té a cinc punts sortir del descens. Porta sis jornades en les que ha millorat els seus resultats però el millor pel seus interessos es que ha de jugar contra el Joanenc, a qui li ha de retallar aquests cinc punts. Contra la Pirinaica que ja te la lliga feta. I en el darrer partit pot necessitar golejar a un Sants que està anímicament derrotat.
El Sants tot i que te una minsa possibilitat de salvar-se, ja ha llançat la tovallola. I ha de jugar contra Turó i Borges, que necessiten guanyar per tindre alguna possibilitat en les seves aspiracions. I contra l'APA Poble sec que ja te la temporada feta.
El Parc va certificar el seu descens en acabar la darrera jornada. Li queda el tràmit de jugar contra Ripollet, el campió Singuerlín i el Llefià.
Óscar, Pichichi d'un equip sense gol
Óscar va mantíndre l'il·lusió dels blanc-i-verds marcant dos gols que no van servir de res. La falta de gol es la gran mancança d'aquest equip, que duu 28 gols en 27 jornades. Una clara dada de que ens falta un un home gol, es que Merino, que només ha pogut jugar quatre partits per les lesions, duu dos gols. I Granero que va ser-hi amb nosaltres un mes i escaig, i sense jugar tots els minuts possibles, va marcar un. O Fabre, ja en la recta final de la seva carrera, on no ha sigut mai un golejador, apareix a la classificació amb dos gols. O el capi Cura, sent central, és el segon màxim golejador de l'equip. La classificació de golejadors està així:
7 gols: Óscar.
4 gols: Cura.
3 gols: Hugo Santos i Miñano.
2 gols: Alvar, Muela, Fabregat i Merino.
1 gol: Albiol, Marc Granero i Lucea.
Ens van caure quatre
Amb un equip sense intensitat li van caure quatre gols mes en Roy. En el que portem de temporada només hem estat capaços de deixar en un partit la porteria a zero. I la mitja de gols encaixats està en un cada mitja part. La porteria queda així:
Roy Zambrano: 24 gols en 12 partits (un gol cada 45 minuts).
Iker Bayo: 30 gols en 15 partits (un gol cada 45 minuts).
Gols en pròpia porta: Padial.
Només una targeta
Àlex Ralo va veure la seva primera targeta de la temporada. Segons la Federació estem entre els equips mes nets de la lliga amb 65 targetes grogues. El líder en duu 83, i els equips de mitja taula no baixen de 80. Dada que demostra la nostra poca intensitat defensiva. Tret de Lucea, que ha complert dos cops el cicle de sancions, només Jan, Fabregat, Cura i Shubert han acomplert un cicle de sanció. La resta està lluny d'arribar-hi amb la temporada gairebé acomplerta. Cas especial es la sanció d'Hugo Santos, qui ja ha acomplert la seva sanció de tres partits i podrà tornar a jugar. La llista de sancions queda així:
12 targetes grogues: Dani Lucea.
9 targetes grogues: Jan.
8 targetes grogues: Fabregat.
7 targetes grogues: Hugo Santos.
5 targetes grogues: Cura i Lucero.
3 targetes grogues: Didac, Caballero, Pavón i Miñano.
2 targetes grogues: Christian Alarcón, Michele Gennarelli, Climent i Óscar.
1 targeta groga: Muela, Uri Badia, Padial, Granero, Dani Rosa, Picón, Juanito, Merino, Nil Costa, Pau Sebastià, Joan Coll, Viñas, Marc Rodríguez, Bernabeu i Ralo.
1 targeta vermella: Muela, Rozo i Hugo Santos.
Un 25 de març de 1951, uns quant joves del barri que s'estava formant a prop del Turó de la Peira, a Barcelona, van jugar el primer partit d'un equip que van anomenar C.D. La Peira. El 1956 l'afició per jugar al futbol creixia al barri, i el que no podia jugar al C.D. La Peira, ho tenien que fer al U.At. de Horta, així que al final van acabar creant un nou club, que van anomenar C.D. Atlético Turonense. Tots dos clubs es donen d'alta a la Federació al mateix temps i l'any 1957 es van fusionar creant el U.D. Turó de la Peira. Juguen a categories regionals, i el club va creixent, i en la temporada 1966/1967 creen equips de futbol base. L'any 1970 al barri existia la Peña Barcelonista del Turó de la Peira, que es dedicava a seguir al Barça però també promovien escacs, tennis de taula o teatre. El seu president creia que l'equip del barri podia jugar en categories superiors, així que decideixen fusionar les dos entitats i es crea l'actual Centro Cultural Deportivo Turó de la Peira, passant a tindre una entitat amb mes de 400 socis.
El Turó que ha estat en bona part de la lliga lluitant per ser campió i ara només li queda l'opció de la promoció. No és un objectiu gaire complicat d'assolir, però no es pot despitar, cosa que ha fet en les darreres set jornades on ha aconseguit 2 victòries, 1 empat i 4 derrotes. Sembla que aposta pel seu punt fort que es jugar a casa, on només ha perdut un partit. El Sants no li posarà gaire complicat aconseguir la victòria numero onze a casa, ja que per una part pot començar el partit sent ja matemàticament equip de Segona Catalana, per un altre per les dolentes dades de tota la temporada, però també per que des de el club és comunica l'idea de estar ja pensant en la temporada vinent a Segona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada