Sants - Europa
Camps de futbol en un mapa més gran
Primera victòria en mesos
El Sants feia 11 partits que no guanyava un partit. Hem d'anar fins el 8 març, incloent el parèntesis de les vacances, fins el partit de la jornada 21 contra el Parc, per trobar la darrera victòria. I fins el mes de novembre de l'any passat, fins la jornada 10 contra el Joanenc, per trobar la darrera victòria a casa. Així que no podem poc menys que celebrar els tres "chicharros" que li vam fotre al Martorelles.
La Federació ha trigat dies en treure un acta clara del partit. Si li fem cas els golejadors van ser Maldonado, Maca i Uri Badia. Si mirem els vídeos publicats a la xarxa pel mateix club, el segon gol seria autoria d'un jugador amb el dorsal 20, que no apareix a l'acta. Sembla que aquest seria Isaac Sarfati, un nou fitxatge que sembla que vindria del juvenil del Sant Cugat Esport. Sigui com sigui vam tornar a guanyar, contra un equip de la nostra mateixa categoria, i hem d'estar contents.
El club va ser fundat el 5 de juny de 1907 amb la unió de dos equips, el Provençal i el Madrid. Davant la negativa de la Federació Catalana de Futbol a acceptar el nou equip, es va optar per saldar el deute d'un club modest anomenat Europa, adoptant-ne el nom i la plaça. Inicialment, l'Europa va començar jugant a la segona categoria del Campionat de Catalunya fins a aconseguir l'ascens a la primera categoria durant la temporada 1918/1919.
A la dècada dels anys vint, es va consolidar com el segon millor equip de Catalunya, només superat pel Barça. Aquesta hegemonia queda reflectida en la victòria al Campionat de Catalunya de 1922/1923 i en els sis subcampionats aconseguits durant la resta de la dècada. La victòria al campionat català li va donar accés a la Copa del Rei (Alfonso XIII), on va quedar subcampió. Aquests mèrits van valer a l'Europa ser seleccionat com un dels deu equips fundadors de la Primera Divisió, juntament amb el Barça i l'Espanyol. L'Europa va competir tres temporades a Primera.
La dècada dels anys trenta va estar marcada per les dificultats econòmiques derivades de l'alt nivell competitiu anterior. Per intentar superar aquesta crisi, el 1931 es va fusionar amb el Gràcia sota el nom de Catalunya F.C. No obstant això, la fusió es va desfer el 1932, i l'Europa va decidir centrar-se en l'equip amateur, que competia a la tercera categoria del Campionat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, el club va ser reubicat a la segona categoria, on es va mantenir fins a la desaparició del Campionat de Catalunya la temporada 1939/1940. Durant aquest període difícil, l'equip va arribar a jugar en camps d'altres clubs com el Martinenc, el Sant Andreu o el Sants.
Als anys seixanta, l'Europa va viure una època d'esplendor: la temporada 1962/1963 va aconseguir l'ascens a Segona Divisió, on va competir durant cinc temporades, arribant a jugar una promoció d'ascens a Primera Divisió i arribant a vuitens de final de la Copa del Generalísimo. A partir d'aquí, l'equip va baixar a Tercera Divisió, on va romandre durant tota la dècada dels setanta i bona part dels anys vuitanta, fins que va descendir a categories regionals. El 1985, el club va adoptar el nom de Club Esportiu Europa.
Als anys noranta, va tornar a Tercera Divisió i va disputar diverses promocions d'ascens, aconseguint l'ascens a Segona B la temporada 1994/1995, tot i que només hi va romandre una temporada. També va destacar proclamant-se campió de la Copa Catalunya les temporades 1996/1997 i 1997/1998. Durant el segle XXI, el club s'ha mantingut a Tercera Divisió, disputant promocions d'ascens fins que, el 2021, va aconseguir pujar a la Segona Divisió RFEF (antiga Segona B). Actualment es equip de Primera Divisió RFEF.
En canvi la rivalitat entre el Sants i el juvenil de l'Europa es remunta a un únic partit amistós de ara fara just dos anys, 10 de setembre de 2024, i on vam empatar a 0 gols.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada