Per fi arriben els tres punts
El partit del passat diumenge que va enfrontar el Sants de Pep Margui al Rubí, va deixar moltes lectures positives per l'equip blanc-i-verd. La primera, que per fi el Sants s'emporta els tres punts, que se situa 14è a la taula i que s'allunya una mica de la zona de descens. Es tracta d'una qüestió numèrica, com també ho és el fet que, en els darrers 100 minuts de campionat -comptant la recta final del partit contra el Mataró i el partit sencer contra el Rubí- el primer equip de la U.E. de Sants ha aconseguit quatre gols, recuperant o aconseguint, per fi, millorar en l'aspecte en què l'equip estava més opac fins ara.
Havent aconseguit sumar punts i recuperat en l'aspecte golejador, cal sumar en la lectura positiva del partit contra el Rubí la victòria en si mateixa. Semblava que li faltava confiança al Sants, i sumant la primera victòria, per fi, potser marxi la por i l'excés de respecte a la nova categoria, que s'havia enquistat des de la primera jornada contra l'Igualada. Ja per últim, i el més important, el Sants no només va posar els gols al Municipal de Can Roses de Rubí, sino que també va ser l'encarregat de posar el futbol, el joc combinatiu, la velocitat i la verticalitat que fan del futbol el que és, un esport apassionant. El Sants, per fi, es va agradar, i això va afectar al joc i al resultat.
Es va recuperar la millor versió d'alguns jugadors que van ser claus durant la temporada de l'ascens, com Xavi Pascual i Dani Acosta, i es va veure la millor d'alguns altres, en especial, dels homes d'atac, Romario -que es converteix en el màxim golejador de l'equip amb 3 gols- i David Haro, jugador que va arribar al primer equip la setmana passada.
Començava el Sants amb un gol de qualitat i afortunat pel fet d'arribar tan ràpid, al minut 2. En la primera pilota que tocava Romario. Guanyava la posició als centrals entrant pel mig, evitant el fora de joc, i rebia l'assistència dins de l'àrea. No va perdonar el davanter del Sants, que partit a partit millora el seu rendiment a mesura que ho fa l'equip.
A partir d'aquí, el Sants jugava més tranquil, sabent que una part del que comporta jugar a futbol, fer els gols, ja estava fet, tot i que encara no era suficient. Apretava l'equip blanc-i-verd insistint en bascular el joc cap a la banda dreta, per on David Haro no tenia rival en carrera i superava per velocitat als defenses rivals. Tot i el bon joc, però, i algunes ocasions de perill, el Sants marxava al descans amb la victòria, però per un resultat massa ajustat, el 0 a 1 des del minut 2.
Començava aleshores el segon acte amb un guió similar al de la primera part. Canviava el minut en el cronòmetre, i s'arribava al cinc, i canviava el protagonista. Aquest cop sí que era David, que mereixia la recompensa golejadora, qui rebia per la banda dreta l'esfèric procedent de les botes de Pascual. Amb la cama dreta trobava el segon gol, que ara sí donava molta més tranquil·litat. Progressivament, el Rubí va anar agafant més iniciativa, en part perquè el Sants ho va voler així. Julián canalitzava el joc dels locals, tot i que sovint es quedava massa sol contra la defensa del Sants.
Finalment, doncs, va arribar el final del partit, amb una victòria que, si per algun motiu va ser important, a part de per ser la primera, és perquè tampoc va ser discutida. La superiortat del Sants va ser tan clara com just va ser el 0 a 2. Ara només falta que el Sants confiï en què aquest joc és possible contra tots els rivals. El proper, un dels més forts, el Vilafranca, segon classificat del campionat.
Havent aconseguit sumar punts i recuperat en l'aspecte golejador, cal sumar en la lectura positiva del partit contra el Rubí la victòria en si mateixa. Semblava que li faltava confiança al Sants, i sumant la primera victòria, per fi, potser marxi la por i l'excés de respecte a la nova categoria, que s'havia enquistat des de la primera jornada contra l'Igualada. Ja per últim, i el més important, el Sants no només va posar els gols al Municipal de Can Roses de Rubí, sino que també va ser l'encarregat de posar el futbol, el joc combinatiu, la velocitat i la verticalitat que fan del futbol el que és, un esport apassionant. El Sants, per fi, es va agradar, i això va afectar al joc i al resultat.
Es va recuperar la millor versió d'alguns jugadors que van ser claus durant la temporada de l'ascens, com Xavi Pascual i Dani Acosta, i es va veure la millor d'alguns altres, en especial, dels homes d'atac, Romario -que es converteix en el màxim golejador de l'equip amb 3 gols- i David Haro, jugador que va arribar al primer equip la setmana passada.
Començava el Sants amb un gol de qualitat i afortunat pel fet d'arribar tan ràpid, al minut 2. En la primera pilota que tocava Romario. Guanyava la posició als centrals entrant pel mig, evitant el fora de joc, i rebia l'assistència dins de l'àrea. No va perdonar el davanter del Sants, que partit a partit millora el seu rendiment a mesura que ho fa l'equip.
A partir d'aquí, el Sants jugava més tranquil, sabent que una part del que comporta jugar a futbol, fer els gols, ja estava fet, tot i que encara no era suficient. Apretava l'equip blanc-i-verd insistint en bascular el joc cap a la banda dreta, per on David Haro no tenia rival en carrera i superava per velocitat als defenses rivals. Tot i el bon joc, però, i algunes ocasions de perill, el Sants marxava al descans amb la victòria, però per un resultat massa ajustat, el 0 a 1 des del minut 2.
Començava aleshores el segon acte amb un guió similar al de la primera part. Canviava el minut en el cronòmetre, i s'arribava al cinc, i canviava el protagonista. Aquest cop sí que era David, que mereixia la recompensa golejadora, qui rebia per la banda dreta l'esfèric procedent de les botes de Pascual. Amb la cama dreta trobava el segon gol, que ara sí donava molta més tranquil·litat. Progressivament, el Rubí va anar agafant més iniciativa, en part perquè el Sants ho va voler així. Julián canalitzava el joc dels locals, tot i que sovint es quedava massa sol contra la defensa del Sants.
Finalment, doncs, va arribar el final del partit, amb una victòria que, si per algun motiu va ser important, a part de per ser la primera, és perquè tampoc va ser discutida. La superiortat del Sants va ser tan clara com just va ser el 0 a 2. Ara només falta que el Sants confiï en què aquest joc és possible contra tots els rivals. El proper, un dels més forts, el Vilafranca, segon classificat del campionat.
(font: el3.cat)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada