RUBI 0 - U.E. DE SANTS 2
La victòria, amb bon joc
Els aficionats que es van desplaçar diumenge al camp municipal de Can Roses per veure el partit de la setena jornada de lliga entre el Rubí i el Sants van assistir, per fi, a la primera victòria de l'equip blanc-i-verd de la temporada. Després de desaprofitar dues bones ocasions -contra el Montcada, a domicili, i davant el Mataró al camp de la Bàscula-, el Sants visitava el camp d'un dels equips que s'havien mostrat més forts en les sis jornades anteriors.
Els jugadors de Pep Margui, però, no només van tornar a casa amb els tres punts, sino que, a més a més, van superar en joc al Rubí durant pràcticament tot el partit. Només en la segona part, quan el resultat donava un marge de seguretat, la formació santsenca va deixar l'equip local prendre la iniciativa.
I és que al camp del Rubí el Sants va ensenyar la millor cara de l'equip, la que va portar el conjunt a fer una gran segona volta la temporada passada i, probablement, la que va marcar el camí cap a l'ascens a primera catalana. Havia d'arribar la primera victòria, sobretot, perquè el Sants se senti més capaç, per una qüestió de confiança. I aquesta tranquil·litat, en el cas del partit de la setena jornada, va arribar molt aviat. Només havien passat dos minuts, quan Romario aconseguia avançar el Sants al marcador. Aprofitava una bona assistència entre línies, evitava el fora de joc, i es plantava davant el porter local, Moreno, sense deixar-li opcions amb un xut ajustat al pal esquerra de la porteria del Rubí.
Per primera vegada en tota la temporada, el Sants encarava un partit de forma favorable. Un cop, a més, aconseguida la diana, l'equip no es va encongir. De fet, els problemes del Rubí per superar el centre del camp amb la pilota controlada van ser més que evidents durant tot el primer acte. Mentrestant, l'equip de Margui canalitzava el joc per la banda dreta. David Haro, nova incorporació del primer equip, que debutava com a titular davant el Rubí després de disputar els darrers minuts del partit contra el Mataró, donava velocitat i verticalitat al joc blanc-i-verd.
Pocs minuts després de començar la segona part, el jove extrem del Sants obtenia la recompensa en forma de gol. Xavi Pascual li enviava una pilota llarga i David superava la defensa rival entrant a l'àrea i arribant a la pilota abans que cap altre jugador. Engaltava amb la cama dreta i Moreno es tornava a veure superat amb un xut impossible. Corria el minut 5 de la segona part i l'equip se sentia encara més tranquil. No només pel 0 a 2, sino també perquè tal i com s'estava jugant, el Rubí tenia poques opcions d'aconseguir reaccionar. Ja durant els darrers vint minuts d'enfrontament, el Rubí va tenir més la possessió, i tot el seu joc passava per les botes de Julián, que havia entrat en la segona part i que era l'únic dels locals capaç d'intentar superar la defensa del Sants. Massa sol es va sentir el jugador del Rubí, que tampoc no va arribar a crear perill sobre la porteria de Ferran Pol.
Així doncs, el Sants per fi dóna la primera alegria, que a part dels tres punts sembla portar tranquil·litat. La propera jornada, una altra prova de foc, en aquesta ocasió contra el segon classificat, el Vilafranca. (Isa)
Els aficionats que es van desplaçar diumenge al camp municipal de Can Roses per veure el partit de la setena jornada de lliga entre el Rubí i el Sants van assistir, per fi, a la primera victòria de l'equip blanc-i-verd de la temporada. Després de desaprofitar dues bones ocasions -contra el Montcada, a domicili, i davant el Mataró al camp de la Bàscula-, el Sants visitava el camp d'un dels equips que s'havien mostrat més forts en les sis jornades anteriors.
Els jugadors de Pep Margui, però, no només van tornar a casa amb els tres punts, sino que, a més a més, van superar en joc al Rubí durant pràcticament tot el partit. Només en la segona part, quan el resultat donava un marge de seguretat, la formació santsenca va deixar l'equip local prendre la iniciativa.
I és que al camp del Rubí el Sants va ensenyar la millor cara de l'equip, la que va portar el conjunt a fer una gran segona volta la temporada passada i, probablement, la que va marcar el camí cap a l'ascens a primera catalana. Havia d'arribar la primera victòria, sobretot, perquè el Sants se senti més capaç, per una qüestió de confiança. I aquesta tranquil·litat, en el cas del partit de la setena jornada, va arribar molt aviat. Només havien passat dos minuts, quan Romario aconseguia avançar el Sants al marcador. Aprofitava una bona assistència entre línies, evitava el fora de joc, i es plantava davant el porter local, Moreno, sense deixar-li opcions amb un xut ajustat al pal esquerra de la porteria del Rubí.
Per primera vegada en tota la temporada, el Sants encarava un partit de forma favorable. Un cop, a més, aconseguida la diana, l'equip no es va encongir. De fet, els problemes del Rubí per superar el centre del camp amb la pilota controlada van ser més que evidents durant tot el primer acte. Mentrestant, l'equip de Margui canalitzava el joc per la banda dreta. David Haro, nova incorporació del primer equip, que debutava com a titular davant el Rubí després de disputar els darrers minuts del partit contra el Mataró, donava velocitat i verticalitat al joc blanc-i-verd.
Pocs minuts després de començar la segona part, el jove extrem del Sants obtenia la recompensa en forma de gol. Xavi Pascual li enviava una pilota llarga i David superava la defensa rival entrant a l'àrea i arribant a la pilota abans que cap altre jugador. Engaltava amb la cama dreta i Moreno es tornava a veure superat amb un xut impossible. Corria el minut 5 de la segona part i l'equip se sentia encara més tranquil. No només pel 0 a 2, sino també perquè tal i com s'estava jugant, el Rubí tenia poques opcions d'aconseguir reaccionar. Ja durant els darrers vint minuts d'enfrontament, el Rubí va tenir més la possessió, i tot el seu joc passava per les botes de Julián, que havia entrat en la segona part i que era l'únic dels locals capaç d'intentar superar la defensa del Sants. Massa sol es va sentir el jugador del Rubí, que tampoc no va arribar a crear perill sobre la porteria de Ferran Pol.
Així doncs, el Sants per fi dóna la primera alegria, que a part dels tres punts sembla portar tranquil·litat. La propera jornada, una altra prova de foc, en aquesta ocasió contra el segon classificat, el Vilafranca. (Isa)
(font: uesants.cat)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada