El Santfeliuenc es reenganxa al tren de la il·lusió després de superar el Sants per 1 a 2.

UE SANTS 1 - SANTFELIUENC FC 2

Estadi: Complex Esportiu de la Bàscula

Assistència: 200 espectadors

Àrbitre: David Jiménez Sánchez (Delegació de Lleida)

Temps: 15 graus i cel entelat sense pluja

A dies de dissort el millor es respondre amb cops d'autoritat per acallar boques. I això és el que va fer el Santfeliuenc al camp provisional de la UE Sants: vèncer i reivindicar-se com equip gran que pot perdre algun partit com el que es va perdre la setmana passada perquè l'esport té una gota d'atzar que el fa diferent. Amb la sisena victòria com a visitant, el Santfe es converteix en el millor equip a domicili amb 22 punts, i és que els nostres no perden lluny de Les Grases des del passat 22 de novembre de 2009. Cinc mesos sense perdre a domicili és un senyal que anuncia moltes coses bones. Llàstima que la fredor del "nostre" estadi estigui sent un llast. La classificació s'estreny ja que la Gramenet B ha caigut de manera contundent a Can Peixauet per 1 a 4 davant el Rubí i la Montañesa no ha passat de l'empat a zero en Sant Feliu de Guíxols en un partit accidentadíssim que va començar amb 45 minuts de retard per la indisposició de l'ex president de l'Ateneu Deportiu Guíxols Albert Valls, que va obligar a la intervenció urgent d'una UVI medicalitzada que va arribar en helicòpter i que va haver de fer servir el Josep Suñer i Arxer com a imporvisat aeroport.
El Santfe va saltar a La Bàscula decidit a seguir amb il·lusió moltes jornades més. Els primers passatges van ser de domini clar però al minut 9 va arribar una duríssima galleda d'aigua freda quan el versàtil i esmunyedís David Haro es va aprofitar d'una errada a la línia de mitjos per proveir-se d'una pilota i endinsar-se a l'àrea per superar la mitja sortida de Carlos. El gol va deixar lleugerament noquejat el Santfe que va haver de trigar quinze minuts per recuperar la temperatura al partit. Sortosament Diego i Álex Burch van començar a veure les febleses barcelonines per portar molt de perill a les fronteres del porter andorrà Ferran Pol. Fruit d'aquest joc alegre característic del nostre equip, Diego va inventar-se una centrada de mestre que va trobar el cap de Rubén Quiles -recuperat en temps rècord de les molèsties físiques que el van obligar a deixar el terreny de joc la setmana anterior- que va connectar una rematada excel·lent a la què no va poder fer res el porter local. L'empat feia justícia atès que la derrota era un càstig excessiu per al joc que estava desenvolupant el Santfeliuenc. Els últims minuts del primer acte van ser d'intensa pressió local però sense portar massa dificultats a la nostra rereguarda.
A la represa el Santfeliuenc va sortir decidit a anar pels tres punts. Sense gaire esforç els blanc-i-blaus van començar a arribar amb fluïdesa a l'àrea barcelonina. I al minut 57 una jugada espectacular d'Àlex Burch per banda esquerra la va culminar amb una assistència que Diego no va desaprofitar a boca de gol. El Santfe havia aconseguit el més difícil: capgirar un marcador davant un qualificadíssim rival. El gol va portar serenor als jugadors que entrena Andrés González. El Santfeliuenc va saber anar relaxant el partit sense que s'acabés d'adormir del tot. Les incursions dels locals es limitaven a les accions de l'omnipresent i genial David Haro. L'acció més perillosa dels santsencs va arribar a través d'una falta llançada per Xavi Pascual des de la balconada de l'arèa gran (85') que va trobar esplèndida resposta en la mà de Carlos. Amb el Sants abocat a l'atac el Santfe va gaudir d'un parell de bones ocasions jugant amb elegància a la contra però a Diego li va mancar un xic de combustible per acabar d'arrodonir un bon matí de futbol.
En la darrera acció, un frec a frec entre el veterà defensa local Agustín i Javi Pozo es va segellar amb l'expulsió del jugador local en un final un xic agitat. El més important però, és que el Santfeliuenc es va defensar amb solvència i mai no va haver de patir de manera excessiva per sumar tres valuosos punts que ens serveixen per viure amb il·lusió el darrer quart de lliga. Tot és encara possible però tot passa per superar un Masnou que arribarà a Les Grases en el millor moment de la temporada. Un partit que serà gran.



Quadern de notes:
- Esplèndida resposta del Santfeliuenc a la derrota del passat diumenge davant el Vilassar
- La connexió Álex Burch/Diego/Quiles va ser un malson per a la defensa santsenca.
- Amb aquesta victòria el Santfeliuenc es converteix en el millor equip a domicili. Una nova fita per a un equip madur que sap reaccionar.
- Els llocs d'ascens segueixen molt oberts i si el Santfe supera El Masnou es ficarà de ple en la lluita.
- El Sants no va trobar la manera de superar la rereguarda santfeliuenca i només el menut i genial extrem dretà David Haro va portar perill. Els barcelonins arrosseguen un llast al seu camp provisional de La Bàscula molt gèlid i que fa estranyar encara molt més l'entranyable Magòria.

(font: santfeliuencfc.blogspot.com)