Pretemporada 2010. UE SANTS - UEC: 1-0
Ahir dissabte 21 d'agost la UE Castelldefels va sortir derrotada en la seva visita al Municipal de La Bàscula de la Ciutat Comtal, complex esportiu i lúdic situat en plena Zona Franca, al costadet de la muntanya de Montjuïc. Es veia les cares amb la UE Sants en un dels dos encontres de Festa Major que el quadre verd-i-blanc sol disputar davant la seva afició. Els d'Escudero van caure per la mínima gràcies a un gol del jove Urrutia a la recta final. En línies generals va ser un partit poc lluït en clau groga, ja que després d'un primer temps amb llums i ombres -lògic en qualsevol matx de pretemporada-, però d'hegemonia marinera, a la represa els nostres van realitzar -sobretot al final- els seus minuts més discrets del que portem de període de preparació. Tanmateix, un duel que anava encaminat al 0-0 va acabar amb victòria local gràcies un gol un xic absurd.
UE SANTS - UE CASTELLDEFELS: 1-0
TROFEIG 'FESTA MAJOR DE SANTS 2010'
Igualtat, domini groc però clares ocasions per a tots dos conjunts
La UE Sants es va convertir ahir en el tercer rival de Primera Catalana en la pretemporada UEC 2010-11. Després de la seva 9ª posició a la 09-10, els de Magòria -que aviat esdevindrà un record-, volen repetir i millorar prestacions, i per això s'han reforçat prou bé en aquest període estival. La UE Castelldefels va sortir amb empenta. Els compassos inicials van ser de domini visitant, amb molta possessió i paciència a l'hora de tenir-la, encara que la primera aproximació, Marcos González (2'), va ser amfitriona. A poc a poc, però, els d'Antonio Escudero van anar traduint el seu control en major profunditat, amb Jairo i Alberto Peramos bastant actius per les bandes, i això va propiciar que arribessin les ocasions. Roberto Camacho (8'), després d'una bona centrada de Jairo, va fer lluir Carulla amb un gran xut, mentre que Edgar Doblas (11'), culminant una acció plena de rebots, va enviar la pilota per sobre del travesser en posició propícia. En aquell primer quart d'hora el domini castelldefelenc va ser clar, però malauradament aquella rauxa va perdre intensitat amb el decurs del joc.
També cal dir que el Sants va ser capaç d'ajustar molt millor en defensa, fent efectiva la seva pressió, i tant va ser així que diverses recuperacions de pilota en camp groc van desembocar en ocasions clares. La primera d'elles, signada per Marcos González (15'), es va perdre fregant el pal de Planagumà. Aquella opció va esdevenir una mena de punt d'inflexió al matx, ja que a partir d'aleshores el Sants va créixer davant un Castelldefels que seguia 'monopolitzant' la pilota, però ja en zones poc perilloses i estèrils. Els de Pep Marguí, ben ordenats, esperaven les seves opcions per a sorprendre en velocitat a la contra. Aquests van ser els paràmetres existents fins al 40' més o menys, en què el partit es va 'reanimar' una mica després de minuts de cert ensopiment. En una acció calcada a la del 15', Xavi Pascual, prèvia recuperació a prop de l'àrea groga, va deixar sol Marcos Forzinetti davant Planagumà, però aquest cop, i no sol ser habitual en aquest jugador, va perdonar en posició inmillorable. La resposta groga no es va fer esperar, i al 43' Roberto Camacho va fer estirar novament Carulla després d'una gran centrada de Pablo Leal. Els minuts finals, com veiem, van ser molt oberts, potser massa, tant que novament el Sants va estar a punt d'inaugurar el marcador quan una nova badada va permetre Marcos González enviar un xut ras i creuat arran del pal. Amb bones ocasions per a uns i altres però sense encert, es va arribar al descans.
Es manté el control mariner a l'inici, però el Sants equilibra i acaba guanyant
Superada la pausa, Antonio Escudero va donar entrada als 9 homes que tenia a la banqueta, disposant un equip gairebé nou de trinca. Només Villa i Kevin -per cert, els millors grocs de la tarda, especialment Kevin-, van continuar sobre el terreny de joc. Als primers 20 minuts de la represa es va mantenir la tònica del primer acte. El Castelldefels tenia la pilota -sí que és veritat que sense massa profunditat- mentre el Sants es defensava amb fermesa i no permetia alegries.
Boris (49' i 51') ho va provar de forma 'tímida' en aquells compassos primerenecs, i segurament entre el 56' i el 65' vam viure els millors moments grocs de la segona part amb tres arribades clares que no van reeixir per poc. Al 56', Sergio Navarro va fer intervenir novament Carulla amb una rematada al segon pal després d'una falta lateral. Kevin (57'), excel.lent els 90 minuts, va creuar massa la pilota després d'una acció personal plena de potència, i un altre cop el mateix Kevin (65') va assistir amb qualitat a Boris perquè aquest intentés una vaselina que no va sorprendre un Carles Carulla que, per cert, i en la nostra opinió, va ser el millor del Sants al partit.
Cal dir, però, que la recta final de la UEC no va ser gens bona. Amb l'eqüador del segon temps exhaurit els nostres van perdre pistonada, entrant en 'lluites' individuals en alguns casos, quelcom que va provocar que l'equip perdés el control del joc que havia exhibit pràcticament en tot moment fins aleshores. Els verd-i-blancs, amb davanters més elèctrics sobre la gespa com Cano o Hamza, van començar a rondar l'àrea d'Octavi, sense provar massa el porter, però vés per on que en una de les jugades que, a priori, semblava menys perillosa, va arribar l'1-0 definitiu. Corria el 77' quan una centrada molt bombada des de la dreta, que va caure 'amb neu' i en plena àrea petita, no va ser rebutjada ni per defensa ni per porter, apareixent per allà el jove Urrutia, qui amb el cap, i aprofitant la passivitat general, va marcar el gol decisiu.
El Castelldefels ho va intentar als darrers minuts amb més cor que cap, però repetim que el darrer terç d'encontre no va ser per tirar coets en clau marinera, raó per la qual els d'Escudero no van poder empatar davant un ferm Sants. Sense fer grans coses els barcelonins es van adjudicar el trofeig davant una UEC que va anar clarament de més a menys. Avui diumenge, Copa Catalunya: 19h: UE CASTELDEFELS - CF VILANOVA. Els Canyars.
UE SANTS - UE CASTELLDEFELS: 1-0
TROFEIG 'FESTA MAJOR DE SANTS 2010'
Igualtat, domini groc però clares ocasions per a tots dos conjunts
La UE Sants es va convertir ahir en el tercer rival de Primera Catalana en la pretemporada UEC 2010-11. Després de la seva 9ª posició a la 09-10, els de Magòria -que aviat esdevindrà un record-, volen repetir i millorar prestacions, i per això s'han reforçat prou bé en aquest període estival. La UE Castelldefels va sortir amb empenta. Els compassos inicials van ser de domini visitant, amb molta possessió i paciència a l'hora de tenir-la, encara que la primera aproximació, Marcos González (2'), va ser amfitriona. A poc a poc, però, els d'Antonio Escudero van anar traduint el seu control en major profunditat, amb Jairo i Alberto Peramos bastant actius per les bandes, i això va propiciar que arribessin les ocasions. Roberto Camacho (8'), després d'una bona centrada de Jairo, va fer lluir Carulla amb un gran xut, mentre que Edgar Doblas (11'), culminant una acció plena de rebots, va enviar la pilota per sobre del travesser en posició propícia. En aquell primer quart d'hora el domini castelldefelenc va ser clar, però malauradament aquella rauxa va perdre intensitat amb el decurs del joc.
També cal dir que el Sants va ser capaç d'ajustar molt millor en defensa, fent efectiva la seva pressió, i tant va ser així que diverses recuperacions de pilota en camp groc van desembocar en ocasions clares. La primera d'elles, signada per Marcos González (15'), es va perdre fregant el pal de Planagumà. Aquella opció va esdevenir una mena de punt d'inflexió al matx, ja que a partir d'aleshores el Sants va créixer davant un Castelldefels que seguia 'monopolitzant' la pilota, però ja en zones poc perilloses i estèrils. Els de Pep Marguí, ben ordenats, esperaven les seves opcions per a sorprendre en velocitat a la contra. Aquests van ser els paràmetres existents fins al 40' més o menys, en què el partit es va 'reanimar' una mica després de minuts de cert ensopiment. En una acció calcada a la del 15', Xavi Pascual, prèvia recuperació a prop de l'àrea groga, va deixar sol Marcos Forzinetti davant Planagumà, però aquest cop, i no sol ser habitual en aquest jugador, va perdonar en posició inmillorable. La resposta groga no es va fer esperar, i al 43' Roberto Camacho va fer estirar novament Carulla després d'una gran centrada de Pablo Leal. Els minuts finals, com veiem, van ser molt oberts, potser massa, tant que novament el Sants va estar a punt d'inaugurar el marcador quan una nova badada va permetre Marcos González enviar un xut ras i creuat arran del pal. Amb bones ocasions per a uns i altres però sense encert, es va arribar al descans.
Es manté el control mariner a l'inici, però el Sants equilibra i acaba guanyant
Superada la pausa, Antonio Escudero va donar entrada als 9 homes que tenia a la banqueta, disposant un equip gairebé nou de trinca. Només Villa i Kevin -per cert, els millors grocs de la tarda, especialment Kevin-, van continuar sobre el terreny de joc. Als primers 20 minuts de la represa es va mantenir la tònica del primer acte. El Castelldefels tenia la pilota -sí que és veritat que sense massa profunditat- mentre el Sants es defensava amb fermesa i no permetia alegries.
Boris (49' i 51') ho va provar de forma 'tímida' en aquells compassos primerenecs, i segurament entre el 56' i el 65' vam viure els millors moments grocs de la segona part amb tres arribades clares que no van reeixir per poc. Al 56', Sergio Navarro va fer intervenir novament Carulla amb una rematada al segon pal després d'una falta lateral. Kevin (57'), excel.lent els 90 minuts, va creuar massa la pilota després d'una acció personal plena de potència, i un altre cop el mateix Kevin (65') va assistir amb qualitat a Boris perquè aquest intentés una vaselina que no va sorprendre un Carles Carulla que, per cert, i en la nostra opinió, va ser el millor del Sants al partit.
Cal dir, però, que la recta final de la UEC no va ser gens bona. Amb l'eqüador del segon temps exhaurit els nostres van perdre pistonada, entrant en 'lluites' individuals en alguns casos, quelcom que va provocar que l'equip perdés el control del joc que havia exhibit pràcticament en tot moment fins aleshores. Els verd-i-blancs, amb davanters més elèctrics sobre la gespa com Cano o Hamza, van començar a rondar l'àrea d'Octavi, sense provar massa el porter, però vés per on que en una de les jugades que, a priori, semblava menys perillosa, va arribar l'1-0 definitiu. Corria el 77' quan una centrada molt bombada des de la dreta, que va caure 'amb neu' i en plena àrea petita, no va ser rebutjada ni per defensa ni per porter, apareixent per allà el jove Urrutia, qui amb el cap, i aprofitant la passivitat general, va marcar el gol decisiu.
El Castelldefels ho va intentar als darrers minuts amb més cor que cap, però repetim que el darrer terç d'encontre no va ser per tirar coets en clau marinera, raó per la qual els d'Escudero no van poder empatar davant un ferm Sants. Sense fer grans coses els barcelonins es van adjudicar el trofeig davant una UEC que va anar clarament de més a menys. Avui diumenge, Copa Catalunya: 19h: UE CASTELDEFELS - CF VILANOVA. Els Canyars.
(font: Carlos De frutos - uecastelldefels.es)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada