U.E. de Sants 1 – U.E. Vic 1

L'informació ha estat extreta de >uesants.cat

Meritori l’empat aconseguit per l’equip de Julià Garcia exercint com a local, que fins i tot va fer més mèrits per fer-se amb la victòria que no pas el seu adversari. Un rival que venia com a líder, però que va desplegar un joc més aviat d’equip mediocre.

Primera part molt grisa. De 0-0 total. I així és com es va arribar al descans. Cap dels dos equips volia arriscar des d’un principi, per tant, molt poc joc en actiu i molt poc la pilota per la gespa el que es va veure durant la primera meitat. El Vic, va renunciar a l’atac, només penjant pilotes des del darrera a on els davanters es buscaven la vida com fos per baixar-les al terra i aconseguir quelcom de profitós. Per part del Sants, ho intentarà de manera mitxa, ja que els visitants pressionarien moltíssim en zona de mitjos, dificultant les arribades locals, i cedint moltíssims fores de banda per interrompre el joc.

En la segona meitat, als visitants no els hi quedarà un altre que canviar la imatge, per intentar endur-se’n els 3 punts, llavors va ser quan el Sants ho aprofitarà i en una bona jugada per banda esquerra, arribaria el 1-0 al minut 55 aconseguit per Hamza en centrada de Manu.

El conjunt blanc-i-verd no es conformarà amb aquest únic gol, i intentarà aconseguir-ne un segon. En el seu intent, després d’un parell d’accions d’atac i d’un córner, arribaria una contra letal en superioritat dels viguetans agafant per sorpresa a la defensa santsenca, aconseguint la igualada amb força fortuna, ja que Óscar Muñoz marcarà a porteria buida (minut 71) aprofitant-se del refús d’una gran intervenció de Carulla en un mà a mà.

Empat valuós contra el que era líder, ja que aquest empat relega al Vic a la segona posició envers l’Olot. Confirmant el bon moment de l’equip havent aconseguit 7 dels últims 9 punts (4 dels quals, contra equips de la part capdavantera de la categoria).

Proper partit, enfront d’un equip força irregular com és el Guíxols, i a on el Sants ha de demostrar quin és el seu veritable potencial.

Marc García