SANTS - CE MANRESA

L'informació ha estat extreta de cemanresa.com

AMB LA MEL ALS LLAVIS; el Manresa aconsegueix un empat que fa justícia, però desaprofita la darrera bala per endur-se els tres punts (1-1)

José Antonio Sánchez | BARCELONA

         El Manresa segueix amb la seva impressionant ratxa de partits invicte lluny del Congost i ja suma vint-i-set enfrontaments tornant a casa amb el maleter ple o mig ple de punts. En aquesta ocasió la primera visita al camp de l’Energia, la casa actual del rodamón UE Sants, es va saldar amb un empat que vist el que va succeir sobre el terreny de joc, es pot considerar el més just. Hi va haver fases del partit en que un i altre equip es van alternar en el domini de la pilota; hi van haver ocasions de gol en ambdues àrees i els porters es van esforçar, si fa o no fa, les mateixes vegades. Doncs amb aquests arguments, tots contents... o no. I és que el Manresa va disposar de la darrera bala (una bala de canó) al darrer cremallot del partit, on amb una mica d’encert ara parlaríem d’una victòria que deixaria l’equip blanc-i-vermell a tocar del liderat. Però ens vam quedar amb la mel als llavis. Això sí, qualsevol hagués signat acabar la primera volta del campionat amb les mateixes circumstàncies.

El partit va començar sense un clar dominador, amb anades i vingudes d’una banda a l’altre del camp fruit d’una fase en que els dos equips tot just començaven a conèixer-se. D’aquest tempteig el Sants és el que va estar més a prop de sortir beneficiat. Als 8’ Moreno va tenir de emprar-se a fons i amb els peus va salvar un mà a mà davant Felip; el rebuig l’enviaria Navarro a l’estratosfera. Cinc minuts més tard seria el capità Castillo, amb un llançament de falta que va sortir a prop de l’escaire, qui portaria el perill a la porteria de Moreno. El Manresa es va anar estirant i apropant-se pels dominis de Carlos, però no va trobar la manera de penetrar amb claredat en la teranyina santsenca. Els minuts anaven passant sense que ningú tingués claredat d’idees per trencar l’empat inicial i així vam arribar a la recta final de la primera part, on el Manresa va tenir la darrera paraula.

Els darrers cinc minuts del primer acte van ser poc menys que un taqui-gol davant la porteria de Carlos. Una situació d’aquelles que se’n desprèn que el gol acabarà arribant. Als 41’ Noah li va robar la cartera a la defensa verd-i-blanca sobre la línia de l’àrea gran, però el seu xut potent i col·locat el va salvar Carlos amb una gran intervenció. Un minut després Sergi Soler centrava des de la banda dreta de l’atac manresà i Noah, de cap, feia passar la pilota al costat del pal. Al darrer minut un corner servit per Sergi Soler el rematava de cap Rebollo i la defensa local evitava el 0 a 1 sota pals enviant la pilota a corner. De resultes d’aquest servei de cantonada arribaria el gol desitjat, després que Rebollo repetís la mateixa imatge que feia uns segons abans i Charly Lumbreras, a boca de gol, connectés un cop de cap que deixava retratats al porter i defensa rival. I sense gaire temps per més s’arribaria al recés obligat.

El tècnic santsenc Henry Lossio va apostar for a la mitja part i va efectuar tres canvis de cop, quelcom que li va sortir bé ja que el seu equip va sortir a terreny de joc amb ànims renovats i amb una empenta que va arraconar el Manresa a la seva parcel·la defensiva durant molts minuts. I si al final de la primera part es veia venir el gol manresà, ara era el gol del Sants el que es veia més a prop. El Manresa es va defensar prou bé de les envestides locals durant un bon grapat de minuts, però arribats al minut 60 es va produir la avantsala del que arribaria un minut després, quan Balboa va arribar a temps abans que Navarro, a boca de gol, afusellés Moreno. Però acte seguit el mateix Navarro no desaprofitava la ocasió de desviar el xut d’un company per batre la porteria manresana (61’).
El gol no va servir per reactivar un Manresa que encara va veure com samarretes blan-i-verdes pul·lulaven pels dominis de Moreno durant uns quants minuts després del gol de l’empat. No obstant, tan sols un centre-xut de Freixi que un company va desviar cap a la porteria visitant, sortint la pilota a fora per poc, va ser l’única ocasió en que els deixebles de Dani Andreu van patir un ensurt amb cara i ulls (25’). El Manresa es va anar refent i despertant del que semblava un malson i el darrer quart d’hora va fer palesa la seva superioritat amb domini i arribades a l’àrea local que feien pensar en un altre final feliç. No obstant el Sants es va defensar amb ungles i dents i tan sols va cedir terreny en la jugada comentada a l’inici de la crònica. Va ser una jugada en que Juancho va centrar en diagonal des del carril esquerra al cap de Sergi Soler; aquest va posar la pilota a prop del vèrtex de l’àrea petita, on va aparèixer Ullés (que feia tres minuts que era sobre el terreny de joc) per engaltar un obús que es va passejar per davant de la porteria i que va sortir llepant el pal, perdent-se per la línia de fons. Era l’1 a 2. No va poder ser.