La crònica del Martí Odriozola

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants suma una victòria inversemblant contra el Sant Cugat després de remuntar tres gols (4-3) i ja és colíder de Primera Catalana

Amb caràcter i valentia, l’equip de Tito Lossio va signar una gesta futbolística en aixecar un 0-3 i, gràcies a les derrotes de tots els rivals directes, escala fins a la primera posició.

Pocs cops havia vist un partit com el de diumenge a l’Energia. El duel entre el Sants i el Sant Cugat va ser un enfrontament tan imprevisible com sorprenent, tant irracional com increïble; va ser un partit de novel·la d’intriga. Es creuaven dos conjunts amb aspiracions diferents, però amb la mateixa necessitat de cultivar punts. I es van imposar els de casa, tot i que a la primera part, pocs haurien dit que els santsencs s’emportarien els tres punts.

El partit va començar sota els dominis del Sants, que portava el control del joc, però no arribava amb perill a l’àrea de Juanmi; l’enllaç entre el mig del camp i l’atac no funcionava. El Sant Cugat es defensava, però tampoc era capaç de crear perill. Ara bé, els del Vallès Occidental van tenir set minuts d’inspiració i van anotar tres gols per deixar gairebé noquejat al Sants. Gairebé. El primer va arribar a la sortida d’un córner, al minut 18, quan Florent es va avançar a Fàbrega al primer pal i va connectar una bona rematada a porteria que Yamandú no va poder treure. Al cap de dos minuts, una centrada de Chechu des de la dreta va acabar a la xarxa després d’un mal refús de Fabregat, que es va marcar en pròpia. El Sants veia com el partit se li complicava, i l’embranzida dels visitants i l’abatiment dels santsencs van desenllaçar en el tercer gol santcugatenc, que va arribar, de nou, des de la cantonada, aquest cop amb una rematada de Víctor Castro al segon pal. Amb aquest panorama, al minut 25 de la primera part, el Sants queia per 0-3 i tenia la difícil missió de remuntar tres gols amb 65 minuts per aprofitar les punxades dels rivals directes.

I a poc a poc va tornar a entrar al partit. Després dels minuts de paràlisi fruit de l’ànim del Sant Cugat, el Sants va despertar, va tornar a agafar les regnes del partit –almenys en termes de possessió– i va aplicar el seu joc. A això hi va ajudar, i molt, la sortida, al minut 34, de Navarro, que va aportar ofensivitat a l’equip, que estava jugant amb només Borrull com a punta. L’entrada del Xèrif va anar acompanyada d’una millora substancial del joc del Sants, que després de l’abatiment del tercer gol, no va abaixar mai els braços.

La persistència de Navarro va obtenir recompensa tan sols cinc minuts després de trepitjar el camp. En una jugada a la punta esquerra de l’atac santsenc, va forçar un penal, que Gaudioso va transformar per començar a retallar distàncies. Amb això, el Sants marxava al descans sabent que quedava molta feina per endavant, però convençut que era capaç d’aixecar el partit.

I tanta era la convicció dels futbolistes de Tito Lossio, que tot just al minut 3 de la segona part, el Xèrif, de nou, es va aventurar per la banda esquerra, va guanyar per velocitat a la defensa i va superar al porter Juanmi per baix per posar el 2-3 al marcador i deixar al Sants tota la segona meitat per endavant per marcar dos gols. Els jugadors creien que era possible i l’afició els empentava des de la graderia. Al cap de deu minuts, el Xèrif, una altra vegada, va entrar en joc per ser decisiu. Des de la mitja lluna, va assistir a l’Aleix, que arribava des de la segona línia, per rematar davant la defensa i empatar el partit. El més difícil ja estava fet; el Sants havia eixugat la diferència i ara li faltava capgirar el marcador. I li quedava temps.

Però les ganes, la voluntat i la intensitat dels verd-i-blancs van fer que no calgués esperar massa perquè es desfermés l’èxtasi a l’Energia. Al minut 65, Crivillés va rebre una falta a la frontal de l’àrea després d’una bona jugada i Aleix va ser l’encarregat d’executar-la. El capità, amb serenor, amb classe i amb el cap fred, va connectar una rematada majestuosa que va volar pel cel de l’Energia i es va colar per l’escaire de la porteria de Juanmi. El Sants ho havia aconseguit, havia aixecat tres gols en contra per guanyar un partit que farà història.

Després del gol d’Aleix, als santsencs els hi tocava defensar-se i protegir el resultat amb tot i més. I ja sabem que aquest equip s’ha convertit en un expert en aquesta disciplina. En la mitja hora restant de partit, el marcador no va estar en perill en cap moment i el Sants, fins i tot, hauria pogut ampliar la diferència.

Al final, després del xiulet de l’àrbitre, l’eufòria es va desfermar entre els jugadors del Sants, que havien signat una proesa i havien demostrat que “This is Energia!”. Amb només 40 minuts havien aconseguit remuntar tres gols i es mantenien en peu de guerra de cara a l’ascens. De fet, el mateix Tito Lossio reconeixia en acabar el partit que en aquestes categories mai havia vist un partit així.

I els tres punts aconseguits diumenge pel Sants tenen valor triple davant dels resultats dels rivals directes. Tant l’Horta, com l’Andorra, com el Llagostera B van perdre els seus respectius partits i veuen com el Sants obre les ales. Els santsencs amplien marge respecte al Llagostera B, que queda, amb 50 punts, a 4 dels de Tito Lossio. Al capdavant de la classificació, el Sants, l’Horta i l’Andorra comparteixen liderat amb 54 punts. Quin final de lliga ens espera! Quantes emocions per viure! La Primera Catalana està bullint en el tram final de la temporada i el Sants hi és per fer-se gran. De moment, el goal average guanyat amb l’Horta i l’Andorra el situen al capdavant, però hi ha màxima igualtat. La millor notícia? L’Operació Ascens està mutant, s’està transformant; ja en podem dir Operació Campionat!