La crònica del Martí Odriozola

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants goleja el Ripollet (0-4) i es queda a un punt de l’Horta

Els gols de Gaudioso, Navarro (amb un doblet) i Aleix van valdre als de Tito Lossio per complir en la seva visita al Municipal de Ripollet. La punxada de l’Horta contra l’Avià, a més, magnifica els tres punts dels santsencs.

Arribem al final del trajecte i el Sants no vol baixar del núvol. La de diumenge va ser no només una altra exhibició d’eficàcia golejadora sinó, també, una exhibició de fe i convenciment en les seves opcions d’aconseguir l’ascens a tercera. Els santsencs arribaven a Ripollet amb l’obligació d’endur-se els tres punts cap a casa per no perdre pistonada respecte a l’Horta i mantenir-se per sobre de l’Andorra. I al final, el cap de setmana va acabar sent prou rodó.

D’entrada, a l’onze de Tito Lossio va reaparèixer Yamandú, ja recuperat de la lesió que l’havia allunyat dels terrenys de joc els últims dos partits. El porter uruguaià va tornar a demostrar que està cridat a ser el porter menys golejat de la categoria.

El partit va començar amb una ocasió per cada equip; els dos conjunts arribaven amb dinàmiques i objectius diferents, però necessitaven a parts igual el triomf i van demostrar-ho des del primer moment. Ja des de l’inici, el Ripollet va imposar una intensitat elevada amb una pressió alta als santsencs que els sufocava en la sortida de pilota des del darrere. Els de Tito Lossio, però, no van perdre la posició i van saber-se defensar. El Sants teixia bones jugades i, a poc a poc, s’aproximava a l’àrea rival.

Tant va ser així, que en una bona pressió, el Xèrif va robar la cartera a la defensa ripolletenca, va encarar Uri i va superar-lo per baix, avançant el Sants al marcador al minut 22. Era un gol de murri, un gol d’aquells que fan els jugadors amb olfacte golejador, i va desinflar una mica les aspiracions del Ripollet, que no volia abaixar els braços, però era conscient que ho tenia molt difícil. I més complicat se li va posar quan al cap de només 5 minuts, al 27, Gaudioso va engaltar des de la frontal un rebuig de la defensa i va superar amb potència a Uri, establint el 0-2 amb un gran gol que donava tranquil·litat al Sants.

L’últim quart d’hora de la primera part va passar sense massa més història, fins que al minut 45, ja al temps de descompte, el Xèrif va rebre una falta a l’interior de l’àrea i el col·legiat va sancionar-la amb penal. Gaudioso va ser l’encarregat de picar-lo, però el porter Uri va reaccionar amb encert, va endevinar les intencions del visitant i va aturar l’esfèrica. Així, va arribar al descans.

Ja a la segona part, hi havia incertesa per saber com sortiria el Ripollet i si els del Vallès Occidental resistirien físicament per mirar de remuntar el partit. De voluntat en tenien, segur, però els va faltar futbol i resistència per capgirar un enfrontament que el Sants tenia ben controlat. El segon temps va ser molt còmode pels de Tito Lossio, que, sense exigir-se en excés, van matar el partit. Primer va ser Aleix, amb una centrada des de la banda esquerra que va sorprendre a tothom –fins i tot a ell mateix– i va aconseguir superar el porter local al minut 66 de partit. Era un golàs d’un capità que està fent molt bons partits últimament. El segon, de nou, va arribar de peus de Navarro, quan al minut 73 va tornar-se a avançar a la defensa per encarar Uri i superar-lo, aquest cop per sobre.

El tram final de partit va tenir poca més història. El Ripollet va agafar la iniciativa atacant, però no va tenir encert i no va aconseguir batre Yamandú. Els santsencs, mentrestant, estaven més preocupats per saber què passava al Feliu i Codina en el partit de l’Horta, que del terreny de joc, i Tito Lossio va aprofitar per repartir descansos per afrontar amb garanties físiques les dues finals que queden.

Amb el xiulet de l’àrbitre, es va acabar un partit ben portat pel Sants, que es va mostrar sabedor de la transcendència del matx, sòlid en defensa, resolutiu en atac i molt convençut de la seva fórmula futbolística. No podia fallar, i no va fallar.

Paral·lelament, l’Horta va perdre al Feliu i Codina contra l’Àvia (2-3) i va veure com es desfeia el coixí que tenia al davant dels santsencs. Els de Xavi Molist van naufragar contra un equip de la part baixa i s’han quedat sense marge d’error. Aquesta punxada, combinada amb la victòria de l’Andorra al camp del Manresa, deixa la zona alta de la classificació de la Primera Catalana ben atapeïda a falta de sis punts per disputar-se. L’Horta és líder amb 59 punts, el Sants és segon amb 58 i en plaça de promoció d’ascens i l’Andorra, també amb 58, és tercer. Això de moment. Perquè seguim pendents de la decisió del Comitè d’Apel·lació, que pot canviar radicalment aquest panorama.
De moment, però, hi ha una certesa clara: amb aquests marcadors, el Sants arribarà a l’última jornada –contra l’Andorra a l’Energia– depenent d’ell mateix per certificar la plaça de promoció d’ascens. La setmana que ve visitarà el Vic i si no guanya contra els d’Osona i l’Andorra suma en el seu partit, el Sants estarà obligat a superar els andorrans per disputar la promoció d’ascens. Això de moment. Perquè seguim pendents de la decisió del Comitè d’Apel·lació…

Despatxos a banda, el Sants s’està exhibint en el desenllaç de la lliga i es mostra com l’equip més fiable d’ara fins al final. El somni ja ha deixat de banda la categoria de somni, per adoptar el caràcter de realitat. El Sants mai ho havia tingut tan a prop i ara no pot badar. L’Operació Ascens és a 180 minuts! Digui el que digui el Comitè…