La crònica del Martí Odriozola

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants supera el Vic (0-1) i està a un punt de la promoció d’ascens a Tercera Divisió

Els homes de Tito Lossio van derrotar un conjunt seriós en un camp complicat i es refermen en la segona plaça de la Primera Catalana.

Ningú havia dit que seria fàcil, però tampoc ningú dubtava que ho podrien fer. El Sants es va encoratjar diumenge a Vic i arriba a l’última jornada contra l’Andorra com un tren. En un enfrontament intens, interessant i elèctric, els homes de Tito Lossio van tornar a demostrar perquè són segons.

El Sants va començar amb les idees molt clares i, tot just a l’inici, va disposar de dues bones ocasions a càrrec d’un Xèrif diumenge molt inspirat. Primer, Navarro va rematar des de la frontal obligant al porter Sòria a fer una bona estirada, i després, Mulero va connectar un cop de cap amb intenció a la sortida d’un córner, que la defensa va poder treure. En el rebuig, Alberto va enviar la pilota al pal, i a boca de canó, el Xèrif va estavellar l’esfèrica al cos de Sòria. El Sants començava entramuntanat i ja havia avisat.

El primer tram de partit va ser de color verd-i-blanc i el conjunt de Tito Lossio va controlar els ritmes del joc i el domini de la pilota. A partir del minut 20, però, el Vic va posar una marxa més i va adoptar bona part del protagonisme del partit. Amb un quart d’hora, va tenir fins a quatre ocasions clares de gol, que entre la pressió de la defensa i la bona posició de Yamandú, van acabar neutralitzades. La primera va ser fruit d’una combinació infructífera entre Peque i ‘Mia’ Valls, que no va arribar a la centrada des de la dreta per molt poc. Més tard, Carles Roca en va tenir una altra, però la seva falta no va trobar porteria.

Abans de la mitja part, a l’altra àrea, Picolo va rematar des de l’interior de l’àrea un córner centrat per Aleix, però l’esfèrica va marxar fregant el travesser. Amb igualtat al camp i taules al marcador, es va arribar al descans. Entre l’afició del Sants, hi havia nervis per les dificultats, però convenciment de poder tirar-ho endavant. Els de Tito Lossio estaven fent un partit seriós, tot i que amb alguna badada en defensa, i ja havien amenaçat la porteria rival en nombroses ocasions. Faltava rematar la feina. I amb un intrèpid Xèrif com a punta d’atac la feina mai queda pendent…

Ja a la represa, i després d’errar un xut als primers compassos del segon temps a passada de Borrull, Navarro no va tornar a fallar. Al minut 67, arran d’un contraatac capitanejat per Peke, la pilota va arribar a l’ariet santsenc, que va veure com Sòria li treia la primera rematada, però emportant-se el rebot, el Xèrif superava la defensa i feia el primer gol del partit. La celebració, efusiva, desfermada i assenyalant-se l’escut amb el dit índex, era simptomàtica del moment que viu l’equip; eufòria continguda, certesa de les pròpies conviccions futbolístiques i compromís amb el projecte. El Sants no podria passar per un millor moment.

A partir d’aquí, el partit va baixar una mica de ritme i el Sants es va trobar més còmode sobre el camp. Tenia encarrilada la feina, però no es podia despitar. El Vic intentava reaccionar però ho feia amb més fe que futbol i, mentrestant, el Sants mirava d’augmentar l’avantatge. Geri, que va entrar a la segona part, en va tenir una, però no la va poder materialitzar.

Els minuts s’anaven consumint fins que el col·legiat va marcar el final del partit i va fer desfermar la celebració de jugadors i aficionats santsencs: la victòria al Municipal de Vic deixa la plaça de promoció d’ascens a només un punt. Feina feta amb nota, ànims ben amunt i determinació de cara a l’últim partit: el Sants ho té de cara.

I té el vent a favor malgrat que dijous el Comitè d’Apel·lació de la FCF va comunicar que donava, de nou, la raó a l’Horta en la impugnació presentada pel club hortenc per alineació indeguda del Sants del derbi disputat al Feliu i Codina. Per tant, tot queda igual. El Sants, però, ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Català de l’Esport (TCE), en el qual hi ha un precedent favorable als seus interessos. Es tracta de la resolució del mateix TCE del partit entre el Masnou i la Muntanyesa, dos candidats a l’ascens a Tercera, el 2 de febrer del 2010. Amb una jugada similar, el TCE va acabar tornant-li els tres punts guanyats al camp a la Muntanyesa perquè l’entrada al terreny de joc del jugador en qüestió va ser considerada “un fet involuntari sense intenció de realitzar cap acció antiesportiva” i va quedar “acreditada l’absència de frau o mala fe”. Des de dijous, el Sants té deu dies hàbils per presentar el recurs al TCE i si la resolució del cas no arriba abans del final de la temporada, el club demanarà la suspensió cautelar de la promoció a l’espera de la decisió del TCE. Veurem…

Despatxos a banda, diumenge que ve a l’Energia, es decidirà la temporada. Els de Tito Lossio reben l’Andorra, el tercer classificat, amb qui estan empatats a punts. Si el Sants no perd, s’assegurarà la segona posició i, per tant, la promoció d’ascens a Tercera Divisió. I a més, si l’Horta, el líder un punt per sobre, punxa al Feliu i Codina contra el Lloret, els santsencs podrien acabar campions si superen a l’Andorra.

Queden 90 minuts de futbol aquesta temporada –més la possible promoció– i el Sants ha de culminar una campanya històrica. 33 partits després, l’Operació Ascens arriba al punt final i és moment de dir “Missió complerta”!