Tercera Divisió 18-19. Jornada 7. UE CASTELLDEFELS - UE SANTS: 1-2. Encallats

La informació ha estat extreta de uecastelldefels.com

La UE Castelldefels va encaixar ahir al migdia la seva tercera derrota de la temporada, segona consecutiva, en la primera visita del Sants en partit de Tercera Divisió als Canyars. Tot i que els de Miki Carrillo es van avançar al marcador, els barcelonins van ser capaços de capgirar el tempteig, marcant el gol de la victòria a poc més d'un quart d'hora per a la conclusió. Imatges: Jordi Mestres





Adri Guica trenca la 'sequera' i estableix l'1-0. L'immediata igualada de Mario Cantí estableix les 'taules' en temps de descans

Bon ambient futbolístic en l'estrena de la UE Sants al Municipal d'Els Canyars en partit de la Tercera Divisió. L'equip de la històrica entitat verd-i-blanca barcelonina jugava per primer cop al nostre Municipal en categoria estatal -ho havia fet a la Primera Catalana 01-02-, i això va propiciar que molta afició visitant es desplacés fins al nostre estadi aprofitant l'assolellada matinal que ens va acompanyar i la proximitat del 'viatge'. Miki Carrillo va presentar dues novetats a l'onze inicial groc en relació al que va formar d'entrada a Sagnier contra el Prat, caient-ne Rubi i Carlos Martínez en detriment d'Alan i Gibert.

El Castelldefels va entrar millor al partit que el Sants, i de fet als 10' inicials va ser l'únic equip que va rondar les immediacions rivals. Jordi Cano (minuts 1 i 3') va sorprendre a còpia de la seva coneguda velocitat la línia defensiva forastera, plantant-se pràcticament fins a la cuina en dues situacions força clares. En el primer cas la seva centrada es va passejar per l'àrea sense trobar Pedro Bilbao per poc, i en el segon, Picolo, en l'intent de refús, va enviar la bimba no massa lluny del travesser de Yamandú. Els de Carrillo se sentien còmodes davant un Sants que no se n'ensortia i que fins i tot diríem que patia dificultats defensives davant la verticalitat del joc castelldefelenc, amb aparicions constants d'homes com Pedro Bilbao o Gibert. La notable 'posada en escena' groga, però, va donar pas, superat el primer quart d'hora, a un gruix de primer temps força equilibrat i en què el Sants, a poc a poc però amb bona lletra, va ser capaç de defensar-se amb més ordre i sobretot créixer a còpia de molta possessió. Mario Cantí (15') -cop de cap fluix- i Fabregat (20') -gran colpeig llunyà que va comptar amb una enorme resposta de Manu Martín- van avisar de les intencions santsenques. Just però quan el matx semblava caminar de manera més clara cap a la igualtat, va arribar l'1-0. Corria el 23' quan una ràpida incursió de Pedro Bilbao per la part dreta de l'àrea va acabar en passada enrera i doble rematada de Jordi Cano. La segona va ser malaguanyada per un magnífic Yamandú, però el refús el va aprofitar Adri Guica, qui en el seu típic gol arribant de segona línia, va enviar la pilota al fons de la xarxa, amb l'esquerra, amb serenitat i qualitat. 429 minuts més tard el Castelldefels tornava a 'perforar' la xarxa rival. Per primer cop en tota la lliga, anàvem pel davant al marcador.

El gol havia d'obrir necessàriament un nou 'escenari', dinàmica que va ser a punt d'aprofitar el Castelldefels minut i mig més tard, ja que al 25' Aumatell va perdonar el 2-0 quan absolutament sol davant Yamandú, a passada de Jordi Cano, va enviar el seu xut al cos del porter uruguaià. I al futbol, qui perdona ho acaba pagant. Superada la mitja hora, i després d'una falta a favor del Castelldefels servida amb poca fortuna des de la part dreta, els refusos defensius van derivar en una ràpida contra conduïda per Fabregat -dels destacats del Sants al llarg dels 90', sobretot a la primera part-, centrada al cor de l'àrea, tou intent de rebuig, amb l'equip desajustat, i rematada de primeres al fons de la xarxa de Mario Cantí, qui caçant la pilota solta va superar un sorprès Manu (31'). El gol, sobretot per com va arribar, va fer molt de mal en una UEC que d'ençà al descans va patir davant un Sants cada cop més incisiu, i de fet Manu Martín va evitar l'1-2 al 34', en una ràpida sortida als peus de Sergio Navarro. Luis Gaudioso (37') -centrada que es passeja per l'àrea- i novament Sergio Navarro (45'+2) a centrada de l'omnipresent Fabregat, van tornar a fer intervenir el nostre porter. Per acabar-ho d'adobar, el tècnic local va haver de substituir Alan, per lesió, sent reemplaçat per Rubi. Els tres cops de xiulet de Reinoso Mangas van ser balsàmics en clau groga.





El Castelldefels surt millor i genera ocasions, incloent-hi dos travessers. El Sants marca l'1-2 i conserva la renda fins a endur-se els tres punts

El pas per vestidors va ser en aquest cas una molt bona notícia per a la UE Castelldefels, ja que després d'un tram final de primer temps de dubtes i cert patiment, els de Miki Carrillo necessitaven 'rearmar-se' futbolísticament parlant i recuperar la seva millor versió, és a dir, la dels 10-15 inicials. I ho van aconseguir. Després d'uns compassos primerencs marcats per les interrupcions de diferent naturalesa i algunes arribades verd-i-blanques que van obligar els nostres defensors a esmerçar-se, i de quina manera, el Castelldefels va donar un pas endavant a partir del 55', i podem dir sense embuts que fins al 70' aproxiamadament va signar els seus millors minuts de tot l'encontre.

Amb molt de protagonisme de Jordi Cano per l'ala esquerra, i la important participació d'homes com Adri Guica o Gibert, l'equip va créixer en l'aspecte ofensiu, posant setge sobre l'àrea verd-i-blanca, fins al punt de rondar el 2-1 en diverses opcions, algunes d'elles força clares. A cópia de córners i faltes laterals el Castelldefels va ser capaç 'd'acular' el Sants en la seva parcela, i just quan més accentuada era aquesta tendència, Gibert (60') va enviar un sorprenent però magnífic xut al travesser des de la part esquerra. El mateix Gibert (63') -llençament en bona posició que topa en les cames defensives-, Sergi Pérez de rebot i fregant el pal (66') -desviant involuntàriament una pilota en un servei de falta lateral que tenia molt bona pinta- i Jordi Cano (70') -colpeig de falta que es va estavellar a la part superior del travesser- van disposar de més opcions com per col.locar el 2 amfitrió a l'electrònic d'Els Canyars.

Malauradament però això no va succeir, i superat l'equador el Sants, que havia resistit l'embranzida groga amb molt de sacrifici, i després de bastants minuts sense presència en els tres quarts ofensius, hi va reaparèixer. Crivi (71') -sense poder controlar un bona pilota al cor de l'àrea- i Luis Gaudioso (73') -volea llunyana, prou col.locada, que va desviar un atent Manu-, van generar inquietud, i curiosament en l'acció derivada del colpeig de Gaudioso va arribar l'1-2. El servei de banda executat des la part dreta d'atac, en llarg, va ser rematat de manera sorprenent, de cap, per Guille, qui aprofitant la passivitat defensiva groga va allotjar la pilota, amb habilitat, lluny de l'abast de Manu (74').

El Castelldefels es veia per sota al marcador per primer cop en tot el partit, quelcom que l'obligava a anar gairebé a la desesperada a la recerca de l'empat, visquent-se així una recta final en què els nostres ho van intentar amb més coratge i cor que idees i perill i un Sants que, amb ofici, i gestionant els temps de manera adient pels seus interessos, va contenir sense gaires problemes els intents castelldefelencs, gaudint fins i tot, amb el Castelldefels 'bolcat', d'algunes ocasions clares per l'1-3 en les botes de Mario Cantí (86') i sobretot Aleix al 90'. Del Castelldefels a la recta final només podem destacar un parell d'intents sense perill de Juanlu i sobretot -la més clara- un xut amb poc angle de Jordi Cano que va sortir fregant el pal de la porteria de Yamandú (94'), en l'opció més clara dels de Carrillo van tenir per a rescatar un punt.

En resum, i analitzant el que van ser els 90', segurament podem arribar a la conclusió que la derrota va ser un càstig excessiu pel Castelldefels, però la realitat és que el Sants, en el context d'un partit amb fases de domini altern, va ser més efectiu i es va endur els 3 punts. El Castelldefels segueix sense conèixer la victòria i ja és cuer. Queda molta lliga, i això no ha fet més que començar, però el que està clar és que l'equip necessita trencar el més aviat possible la dinàmica no guanyadora en què és immers. Pel futbol desplegat l'equip no mereix acumular tan sols 4 punts en 7 jornades, però ara el que toca és treballar més que mai per a revertir la tendència i tornar al camí dels 'plens'. La propera cita, diumenge a Terrassa contra el CP San Cristóbal.

#SomHiGrocs