La crònica del Martí Odriozola

La informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants somriu a domicili 616 dies després

Un golàs de Calatrava al minut 79 després d'una jugada col·lectiva va donar els tres punts als santsencs, que encadenen la segona victòria consecutiva

Ja diuen que el futbol són dinàmiques i que –massa sovint– per sortir d'una mala ratxa cal trobar l'escletxa per trencar la inèrcia i aconseguir que tot faci baixada –o, almenys, no faci tanta pujada–. Fa set dies semblava que el Sants s'enfonsava i que després de la patacada anímica que havia patit contra el Banyoles l'equip no ho tindria fàcil per recuperar-se. Ara, una setmana després, ni patacada, ni enfonsament, ni frustració: tres gols i sis punts en quatre dies, i l'equip torna a lluir amb una merescuda victòria a Peralada i havent sumat a domicili després de vint mesos sec lluny de l'Energia. Ja era hora.

Tito Lossio va apostar d'inici pel mateix onze que havia començat el dijous contra l'Horta amb l'únic canvi de Paz per Èric Ruiz a l'eix de la defensa; repetien, per tant, els dos fitxatges d'hivern, Thommy i Favio.

I el partit, a més, va tenir un actor imprevist que també va jugar i que –no ho negarem– va acompanyar el Sants en la consecució de la victòria: la tramuntana. Un vent que bufava des del darrere de la porteria que Antonell defensava al segon temps i que va impedir gairebé en cada jugada de la segona part que el Peralada superés el mig del camp. A la primera meitat, el Sants havia aconseguit frenar el conjunt local i havia evitat que s'aprofités de l'embranzida del vent a favor. La temporada passada, per cert, el Sants havia perdut amb un gol local a l'últim minut i –al revés que diumenge– defensant la porteria on bufava el vent.

Ja sobre la gespa, les primeres arribades van ser favorables als locals. Al minut 11, Diaby va rematar un córner massa alt, un minut més tard, Seomgyu ho va intentar amb un xut des de fora de l'àrea que va marxar fregant el travesser i al 16', una rematada d'Arnau Ortiz a centrada de Josu va marxar desviada.

A l'altra àrea, al minut 18, una recuperació d'Ot al mig del camp va facilitar la primera arribada visitant, en un contraatac que ell mateix va dirigir; Ot va arribar a l'àrea, va obrir la pilota en curt per Guillermo i el davanter va resoldre la jugada amb un xut creuat arran de terra que Aroca va refusar amb el peu. Més tard, al 35', Miguel va fer una bona centrada a l'àrea, però la rematada de Batalla va marxar desviada.

El partit va arribar al descans amb empat a zero i després de 45 minuts equilibrats, on el Peralada havia tingut més pilota i un pèl més d'arribada, però no havia aconseguit ni un domini absolut ni ser resolutiu. Per la seva banda, el Sants havia aconseguit acostar-se a la porteria d'Aroca a través de la recuperació i el contraatac i de les jugades a pilota aturada.

Ara bé, el partit va capgirar-se a la represa. Amb el canvi de camp després del descans, el Sants va passar a tenir el vent a favor, s'hi va aliar i va aconseguir tancar el Peralada al seu propi camp. Pels gironins era molt difícil creuar el mig del camp. L'equip d'Albert Carbó només vaaconseguir crear perill a la porteria d'Antonellen dues ocasions aïllades.

El canvi de tendència es va fer palès de bon principi, ja a l'arrencada del segon temps. Al minut 50, Abdul va cavalcar per la banda esquerra i va fer una bona centrada al punt de penal, però el xut de Favio va marxar desviat. Al cap d'un minut, Batalla va tenir una gran ocasió per avançar el Sants: Calatrava va penjar una pilota a l'àrea, Batalla va avançar-se a la defensa i, tot sol des de la frontal de la petita, va rematar per damunt del travesser. Claríssima.

La resposta del Peralada, tímida, va ser al minut 8, amb un córner que va rematar Casanova i que Antonell va aturar sense dificultats. Va ser un miratge enmig del domini santsenc i de les enormes complicacions del Peralada per sortir de camp propi. Una altra oportunitat clara del Sants va arribar al minut 19 a través d'una jugada llarga amb tres intents: un xut frustrat de Batalla –que s'havia sumat a l'atac, però no va poder rematar amb encert–,una incorporació ofensiva de Rubi que va acabar amb una centrada refusada per Aroca i una rematada desviada de Favio per concloure l'atac.

Quatre minuts més tard, el Peralada va posar la por al cos de la defensa del Sants amb la seva oportunitat més clara. Josu va penjar una pilota precisa a l'àrea, la va recollir Adrià Casanova l'esquena de la defensa i Antonell va acabar refusant la rematada del davanter local des del cor de l'àrea. Un xut massa centrat per sorprendre el porter del Sants.

I al 79' va arribar el moment del partit. Tommy va controlar la pilota a l'exterior de l'àrea, va combinar amb Guillermo al primer toc, va obrir la jugada cap a la dreta per la incorporació de Calatrava i el jove ‘19' del Sants va acabar la feina: va entrar a l'àrea, es va col·locar bé la pilota amb un toc suau amb la bota esquerra i va resoldre la jugada amb un xut delicat, precís i col·locat que es va colar a l'escaire de la porteria d'Aroca. Jugada rodona. Suma d'esforços i contribucions individuals per desembocar l'eufòria col·lectiva. Faltaven deu minuts pel final i el Sants havia aconseguit situar-se per davant al marcador, però entrava a la fase delicada d'haver de conservar la diferència, amb el precedent de feia tot just una setmana al camp del Banyoles.

El patiment hi va ser i els nervis van aparèixer, però a la recta final del partit als jugadors del Sants no els van tremolar les cames, no van deixar espais al darrere i van evitar que el Peralada tingués opcions d'empatar. Missió complerta. El Sants, per fi, tornava a puntuar a domicili. I ho aconseguia amb un triomf sòlid i merescut i havent mantingut la porteria a zero.

La celebració santsenca –és clar– es va desfermar amb el xiulet de l'àrbitre. El Sants va sumar la segona victòria consecutiva i el segon duel seguit deixant la porteria a zero –és la primera vegada que ho aconsegueix Oriol Antonell sota pals– i, sobretot, va trencar una ratxa de divuit derrotes consecutives a domicili. L'últim triomf lluny de l'Energia era del 12 de maig del 2019 al camp del Reus B, des d'aleshores el Sants acumulava un balanç de 38gols a favor i 7en contra com a visitant. D'aquell partit ahir no va jugar ningú i només queden dos futbolistesa la plantilla: Juli i Cura.

L'equip de Lossio, a més, no encadenava dues victòries seguides a Tercera des d'inicis del 2019, quan va acumular tres triomfs amb la Grama, l'Ascó i la Pobla –entre el gener i el febrer–. Per cert, el Sants ha sumat en quatre dies els mateixos punts que en els divuit partits anteriors –nou de la temporada 19/20 i nou de la temporada 20/21–, amb sis empats i dotze derrotes.

Mirant a la classificació, el Sants continua cuer del subgrup B, però ja està empatat a vuit punts amb el Banyoles i a dos punts de l'Horta, que és tercer per la cua. Ara que comença la segona volta, també caldrà anar mirant de reüll què passa al subgrup A: de moment, el Sants ha deixat de ser el pitjor equip de la categoria i ja té més punts que la Montañesa i que el Valls.

Encara amb l'eufòria de la victòria, havent recuperat autoestima i aprofitant que els números li somriuen com a símptoma que la llarga inèrcia negra que acumulava l'equip comença quedar enrere, el Sants tindrà diumenge que ve la següent prova en la visita del Sant Andreu a l'Energia. I quina millor manera consolidar la recuperació que contra un dels aspirants al títol?

PERALADA: Aroca,Micaló, Vilanova, Casanova, Josu, Richi, Arnau Ortiz, Diaby, Seomgyu (Coro, 56'), Papa i Maxi (Cunill, 45').

SANTS: Antonell; Rubi, Paz (Gabaldón, 73'), Batalla, Abdul; Ot, Miguel; Favio (Jordi López, 92'); Calatrava (Domi, 85'), Guillermo, Thommy.

GOLS: 0-1 (Calatrava, 79').

ÀRBITRE: Jordi Serradelarca Serra (Osona). Grogues als locals Seomgyu, Papa i Richi i als visitants Guillermo, Miguel, Favio, Thommy i Ot.