De moment....

De moment l'actualització del blog pateix i patirà una aturada durant un temps indefinit. La raó es que fa uns dies vaig perdre el pare i el Sants un dels seus socis i afeccionat mes antics. Ell va ser el motor que va posar en marxa aquesta aventura quan a la xarxa era complicadíssim trobar informació sobre la Unió Esportiva. 

La seva relació amb el club la va començar el seu pare (el meu avi), quan després de la guerra va acabar treballant els voltants de Barcelona i formant una família al carrer Canalejas del barri de Sants. Sempre va anar a veure tant partits del Sants com del Barça i en néixer el seu fill Guillermo, per allà  mitjans de l'any 1947, li va  inculcar les mateixes aficions. El meu pare va ser un dels molts nens del barri que anaven al camp del carrer Galileu on va fer amistats que encara perduren a dia d'avui. Des de llavors, sempre que és podia, allà va estar com un clau en tots els partits de lliga jugats a casa, i a tothom li parlava d'aquell equip vestit de blanc-i-verd d'un barri de Barcelona. Una de les primeres fotos que existeixen meves és a les poques setmanes de néixer al camp de La Bota, a dalt de tot de Montjuïc. Fins i tot en aquests últims anys, que degut a la seva salut, ha estat mes difícil anar a veure el Sants al camp no deixava d'escoltar-lo per la radio o veient-lo a internet o a la tele. Així va veure jugar per últim cop a l'equip del seu cor per la tele fa unes setmanes a la final del Torneig d'històrics. A pesar de la seva tocada salut la mort li va vindre ràpid i sense avís, i com una picada d'ullet del destí ho feia poques hores després i ben a prop on el seu equip acabava de jugar, i guanyar, un partit de pretemporada, del que esperava llegir el resultat el dia següent.

En el meu cas el meu pare i el Sants son un tot inseparable i per això aquest blog pararà de moment.  

Amb la samarreta del 2007