La crònica de l'Albert Postils

La informació ha estat extreta de uesants.cat

La crònica de l'Albert Postils

10 Octubre, 2022    Cròniques, General, Primer Equip

El Sants conté el derbi contra el Sant Andreu amb les mans de Guillem Castelló (0-0)

Després de resistir les envestides del Sant Andreu durant tot el partit, el Sants ha mantingut intacte el fortí de l'Energia i ha atrapat un empat agònic davant un dels gegants de la categoria. La inspiració de Castelló, que ha debutat aturant un penal al temible Sergi Arranz, ha estat clau pel desenllaç final.

Ningú para atenció al porter. Vestit diferent de la resta, regit per unes altres regles, amb les mans cobertes per guants i amb la missió d'evitar el gol, la màxima expressió de joia en el futbol, sempre ha estat una figura incompresa. Cap a mostra, el cas de Guillem Castelló: el dia que debutava amb el Sants en el gran aparador del derbi contra el Sant Andreu, va estirar la seva figura gegantina per negar un penal a l'inclement Sergi Arranz. La incomprensió del porter va acabar sent la del Sant Andreu, consumit per la impotència. I el Sants, un buldog en defensa i un fantasma en atac, va esgarrapar el tercer empat consecutiu en una Energia conquerida pels aficionats andreuencs.

Borja López va comparèixer al derbi reconeixent que el Sants s'enfrontava a la millor plantilla del grup. Però després d'enumerar la sèrie inacabable de bondats del Sant Andreu, va venir el contrapès en declaracions posteriors a l'empat contra el Badalona: "Si tornem a ser nosaltres, serem competitius".

Des del principi, els blanc-i-verds es van encarregar que les paraules del seu tècnic acabessin sent profètiques. I amb la novetat de Rayo en l'eix de la defensa per Alex Ruiz i la de l'inèdit Castelló per Pau Llasera sota pals, el Sants es va dedicar a arreplegar pedres per edificar un mur infranquejable.

Per la seva banda, el Sant Andreu va arreplegar la pilota com si fos de la seva propietat i va començar a fer brillar els seus talents. Josu Rodríguez tenia el do de la ubiqüitat. Sergi Arranz mostrava les urpes a la mínima que podia. I Carreón, tan menut com entremaliat, era un corcó constant.

Amb tants estímuls a contenir, la primera part va ser un autèntic infern per al Sants. Incapaç de creuar la línia del mig del camp, com si s'hi hagués erigit un teló d'acer, els pupils de Borja López es van organitzar en formació tortuga per resistir la gota malaia que eren els atacs visitants. Atacs que, de fons, s'orquestraven al compàs dels càntics de l'afició andreuenca, que va fer de l'Energia un petit Narcís Sala.

Abans d'arribar a la mitja hora, un desplaçament en llarg ho va canviar tot. Al vol etern de la pilota hi va acudir amb tant d'ímpetu Castelló, que va xocar bruscament amb Josu Rodríguez dins l'àrea i va ser castigat amb penal. Els dos jugadors, estesos una bona estona sobre la gespa, van mantenir en suspensió la pena màxima. L'atacant del Sant Andreu, de fet, no va poder continuar. I Castelló, amb la cara feta un cromo, es va posar sota pals amb el nas ple de cotó fluix per entomar el duel al sol amb Sergi Arranz.

El davanter andreuenc, pitxitxi de la categoria el curs passat amb 19 gols, es va empetitir davant l'estirada gadgeteriana de Castelló. I el Sants, que ja es veia sepultat, devia pensar que si havia sobreviscut a un penal podria sobreviure a qualsevol altra cosa que hagués de venir.

Castelló completa el seu debut somiat

L'errada des dels onze metres va clavar-se com una estaca en l'estat d'ànim del Sant Andreu. I el Sants, aprofitant que el seu rival estava amb les espatlles caigudes, va respirar en el tram inicial del segon acte. Per primera vegada en tot el partit, es veia capaç d'encadenar tres passades seguides i de desfer-se de l'alè andreuenc que li colpejava el clatell en el primer temps cada vegada que arreplegava la pilota.

Que no hi haguessin notícies, eren bones notícies per als santsencs. Però la tranquil·litat en un derbi sempre és efímera. La temperatura va començar a pujar al ritme de les decisions arbitrals, que van acabar traient de polleguera un Borja López castigat amb targeta groga. I Carreón va tornar a convocar les tenebres amb un xut violent de fora l'àrea que va bloquejar Castelló i la seva aura impenetrable.

El punt culminant de l'asfíxia, com és costum, no va arribar fins que el cronòmetre començava a agonitzar. I el Sant Andreu, recuperant el tarannà assetjador del primer temps, va fer vessar l'àrea santsenca de tants jugadors que hi havia. Entre ells el nouvingut Zaka, a qui el context el va obligar a debutar sacrificant les seves dots ofensives.  Les centrades rivals eren recurrents. Des de la dreta. Des de l'esquerra. Les pilotes mortes, atrapades en laberints de cames, es miraven amb un recel insuportable. Però l'avís definitiu semblava el d'Albertito.

En el crepuscle, el capità andreuenc es va alçar per rematar la que per ell havia de ser la pilota del partit. Però Castelló, que no estava disposat a que ningú li esgarrés el seu debut d'ensomni, va treure a relluir els seus reflexos per desviar l'esfèrica per sobre el travesser.

Amb el misteri de com una figura tan pesada com la seva podia moure's amb tanta lleugeresa, el partit es va apagar. I el Sants, que de patir en sap una estona, va acabar allargant la sèrie d'empats en la gran tarda de Castelló.

Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
    

SANTS: Castelló; Cura, Sergio Paz, Rayo, Dani Jodar (Granero, 74'); Cadena, Gabaldón (Cuatrecases, 63'); Caresia (Zaka, 74'), Iván García, Ubón (Alex Ruiz, 46'); i Franco (Hicham, 63').

SANT ANDREU: Jaime; Méndez (Martín Alonso, 81'), Aparicio, Castillo, Blasco; Guzmán, Albertito, Iker García (Sergi Vives, 63'); Carreón, Sergi Arranz i Josu Rodríguez (Pau Morer, 29') (Díaz, 81').

GOLS: Sense gols.

ÀRBITRE: Enric Bureu Méndez (Barcelona). Grogues a l'entrenador local Borja López, als jugadors Castelló, Cura, Caresia, Cadena i Rayo i al jugador visitant Blasco.

Comentaris

Entrades populars