La crònica de l'Albert Postils

La informació ha estat extreta de uesants.cat

La crònica de l'Albert Postils

28 Novembre,2022    Cròniques, General, Primer Equip

El Sants es desempallega dels maleficis contra la Grama (1-3)

El conjunt blanc-i-verd ha atrapat el primer triomf a domicili gràcies al retorn meteòric de Franco. Després de perdre's l'últim partit contra el Vilafranca, l'ariet ha firmat un doblet en el primer quart d'hora de partit per aplanar el camí. Els locals han reaccionat amb una diana afortunada de Cifuentes abans del descans i els santsencs han resistit amb més serenor de l'esperada en el segon temps fins a esclatar d'alegria amb la sentència de Dani Jodar en el crepuscle.

El Sants és indesxifrable. Després de l'hecatombe contra el Vilafranca, l'equip blanc-i-verd va oferir la seva versió més estadista a Can Peixauet. Els santsencs van convertir el feu de la Fundació Esportiva Grama en la seva particular habitació d'exorcismes, on expiar pecats i treure's del damunt els maleficis que el torturaven. El primer, col·leccionar la primera victòria fora de casa. El segon, donar la volta als habituals inicis tràgics de partit i transformar-los en la festa de Franco, autor d'un doblet en el primer quart d'hora. Sense el pes de les malediccions, els blanc-i-verds van sentir que podien tornar a volar.

Hi ha partits que deixen empremta. La desfeta de la passada jornada, pel com i pel què, es va contagiar a l'onze de Borja López pel duel contra la Grama. Fins a sis canvis va efectuar el tècnic santsenc, com si d'aquesta manera airegés el drama. Però cap d'ells va ser tan sorprenent com el de Granero.

L'ex de la Guineueta, acostumat a jugar d'extrem, es va col·locar al lateral esquerre. I l'aposta no va poder sortir millor. En la seva primera i única excursió pel carril, amb aquella energia desbordant que el precedeix, va dibuixar una centrada mil·limètrica perquè Franco només hagués de bressolar l'esfèrica amb el cap. Només s'havien complert vuit minuts de partit i el Sants, que venia de la intempèrie, tornava a trobar refugi.

Però Franco el que volia construir era un gratacel al que la Grama no s'hi pogués enfilar. I l'ariet blanc-i-verd, aprofitant una pèrdua incomprensible de la defensa blava, va mirar als ulls a Manu Martín en un duel al sol per batre'l al pal curt i assaborir la glòria. També per fer-se perdonar l'expulsió contra el Girona B, amb una parella de gols quan el cronòmetre amb prou feines arribava al quart d'hora.

El Sants, acostumat a remar a contracorrent massa aviat, ara pilotava la nau amb les seves pròpies mans. No sense un ensurt previ, és cert. Perquè abans que Franco s'erigís en heroi, el local Marc Rodríguez va travessar la defensa santsenca amb una conducció endimoniada i només Castelló i el seu assortit de miracles va evitar que es repetís la història de sempre.

Poques coses més difícils que trencar amb el passat. Ara que ho havia aconseguit, el Sants no estava disposat a deixar escapar el botí. La Grama es va apropiar de la pilota, és veritat. Però maldava per ferir la defensa blanc-i-verda, que en una setmana passava de ser un flam a estar recoberta de titani. Hi ajudava la tornada de Cura, però també les redempcions de Sergio Paz i d'Alex Ruiz.

Passa que el Sants és un ecosistema massa fràgil perquè la felicitat hi duri gaire temps. Per molt que la Grama no trobés el camí cap a porteria, es va acabar trobant el gol amb la complicitat de la fortuna. Sergio Paz va rebutjar una pilota contra Cifuentes, que gairebé sense voler va acabar introduint la pilota dins la porteria de Castelló.

Placidesa enganyosa i cop d'efecte de Dani Jodar

El Sants no era l'únic que arrossegava penúries. La Grama, amb un sol triomf en els últims cinc partits, també precisava d'una teràpia de xoc. I després d'apropar-se al marcador, va voler fer del segon temps l'assalt definitiu. Per això al descans va entrar Montalbán per un Cevallos fantasmagòric.

Va ser Montablán, precisament, qui va tenir l'ocasió més clara dels colomencs al segon acte. Després de regirar-se dins l'àrea, va creuar un xut per impactar-lo al pal. I en aquest impacte es va esgotar la producció ofensiva dels locals, que van acabar representant un exercici de voler i no poder.

D'aquesta impotència va participar de forma excel·lent la rereguarda del Sants. Cura va convertir en carril dret en un club privat on hi tenia denegat l'accés qualsevol que vestís de blau. Alex Ruiz, fotografiat en el tercer gol del Vilafranca, va ser la solidesa personificada. Sergio Paz, amb la seva planta, va fer el paper de kàiser. I Granero, amant del vertigen ofensiu, es va comportar com un defensor que domina tots els registres.

Tant li va agradar l'exercici coral del Sants a Borja López, que no va moure la banqueta fins al minut 80. Abans que arribés aquest moment, el partit va pujar perillosament de temperatura. Cada vegada que un home del Sants queia el terra adolorit, el Can Peixauet bramava. Cada vegada que Castelló s'entretenia més del compte en el servei de porteria, el Can Peixauet el maleïa amb totes les seves forces. Fins i tot a Manu Peláez, tècnic local, se li van tirar els dimonis a sobre quan va empentar a Cura en un servei de banda. Les emocions saltaven pels aires.

El soroll no va desconcentrar el Sants, que vivia als llimbs. Entre la placidesa i el neguit propi d'un resultat ajustat. A la Grama, conscient de la seva pròpia infertilitat, no li va quedar més remei que enviar el porter Manu Martín a la guerra. A rematar qualsevol córner o falta lateral comprès en els últims minuts. No va acabar tocant cap pilota.

I el Sants, que va concentrar tots els canvis en el crepuscle, va veure com un d'ells tocava la glòria amb els dits. En un contraatac dirigit amb mestratge per Cuatrecases, Dani Jodar va enganyar a tothom. Al seu carnet d'identitat hi deia defensor, però tan bon punt va rebre la pilota dins l'àrea es va posar la disfressa del més temible dels davanters. Amb una fuetada terrible, la reacció de Manu Martín es va convertir en un acte de fe.

La diana del lateral, que segellava el primer triomf lluny de l'Energia, va fondre en una abraçada a futbolistes i cos tècnic. Com si entre tots, fent aquella pinya, haguessin espantat d'una vegada per totes els maleficis que els turmentaven.

Una crònica d'Albert Postils i fotos de Thewhiteflash

GRAMA: Manu Martín; Palomeque, Sergio Juste (Torreblanca, 80'), Oliver (Izan, 68'), Guillem Jiménez; Roger García, Gimeno (Escarrabill, 55'), Marc Rodríguez; Guiteras (Joan Gual, 55'), Cevallos (Montalbán, 46') i Cifuentes (Bakali, 57').

SANTS: Castelló; Cura, Alex Ruiz, Sergio Paz, Granero (Iván Tébar, 87'); Cadena, Gabaldón; Caresia (Rayo, 89'), Iván García (Cuatrecases, 87'), Ubón (Dani Jodar, 89'); i Franco (Hicham Benamar, 80').

GOLS: 0-1 (Franco, 8'), 0-2 (Franco, 15'), 1-2 (Cifuentes, 31'), 1-3 (Dani Jodar, 89').

ÀRBITRE: Alejandro Aguayo Prieto (Barcelona). Ha amonestat al segon entrenador local, Alberto Adamuz; als jugadors locals Cifuentes, Palomeque, Montalbán i Escarrabill; i als jugadors visitants Granero i Castelló.