L'èxode permanent d'un històric del futbol barceloní

La informació ha estat extreta de totbarcelona.cat

L'èxode permanent d'un històric del futbol barceloní

Nou camps en 101 anys d'història i un allunyament del nucli del barri de Sants, la pesada càrrega de la motxilla de la Unió Esportiva de Sants

Jose Díaz
14/10/2023 21:07

La Torà i la Bíblia, llibres sagrats del judaisme i cristianisme, respectivament, expliquen en el llibre de l'Èxode, escrit per Moisès, la travessia del poble jueu durant més de 300 anys, entre el 1200 i el 1550 aC. I ara, en ple 2023, com si fossin els jueus buscant la terra promesa i fugint de l'esclavitud egípcia, un equip de futbol de barri de Barcelona s'ha vist condemnat a vagar de camp en camp, sense una llar de la qual poder dir, de forma permanent, que és el seu estadi.

La Unió Esportiva de Sants és una institució centenària, de fet va celebrar el seu centenari l'any passat, però, a més de centenària, també és una institució maltractada, pels governants i per companys de viatge. Nou camps en 101 anys. Aquest és el balanç, gairebé un canvi de casa cada dècada.

Un fet que segons Joan Forcadell, president de la Unió Esportiva de Sants, ha causat que l'arrelament del club amb el barri cada vegada sigui menor: "El no estar al barri, aquest creixement que tenen els clubs amb les famílies i la tradició familiar s'està perdent, fa molt de temps que estem lluny de la zona de Sants, i veiem que la nostra afició està disminuint". Un fet que també destaca l'historiador de la UE Sants, Artur Belaux: "No només hem perdut socis i assistents als partits, s'ha perdut la cadena que transmetia el Sants de pares a fills i d'avis a nets" de fet, Belaux, lamenta la sort del Sants: "És un club de barri que no juga al barri".

Des de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que el consistori n'és conscient del problema del Sants: "Que la UE Sants hagi hagut de deixar el camp de la Magòria per anar al camp de l'Energia no afavoreix el seu creixement com a entitat esportiva ni la generació de nova afició. Des de l'Ajuntament de Barcelona treballem perquè la UE Sants, igual que altres entitats esportives de la ciutat, puguin gaudir de les millors condicions per créixer i enfortir-se, trobant i oferint totes les solucions al nostre abast".

Després d'anys vagant pels camps de Barcelona i l'àrea metropolitana, i de veure com van ser allunyats dels seus estadis històrics, el del Carrer Galileu i el de la Magòria, el conjunt santsenc ha acabat al camp de l'Energia, un camp edificat sobre les antigues instal·lacions de la SEAT i que el club blanc-i-verd denuncia que no està en condicions per poder disputar l'esport.

Condicions pèssimes

L'entitat santsenca, amb una resignació ja gairebé estoica, ha acceptat el seu exili, però el que no accepta són les condicions en les quals s'ha de veure el camp. "L'Energia és el camp principal del club" indica Forcadell, però també destaca els problemes que pateix el camp: "De la instal·lació et podria fer una llista bastant llarga de les seves mancances", aquesta és la valoració de Joan Forcadell.

Un fet que si ha volgut destacar el president del Sants és l'avís que va patir el club santsenc l'any passat competint a tercera RFEF: "El camp no complia requisits de seguretat, perquè que aquí no tenim, i la gespa té 14 anys, que no compleix els mínims per jugar a tercera ni per jugar a cap categoria". Forcadell ha lamentat un fet molt significatiu: "S'han estat arreglant, últimament, tots els camps de Barcelona, canviant la gespa, i el del camp de l'Energia no s'ha canviat".

David Cura és el capità de la Unió Esportiva de Sants, un jugador que viu intensament el club i que lamenta les condicions en les quals s'ha de veure el conjunt santsenc: "No tens on deixar les teves coses, al vestuari ens hem de separar en dos grups perquè en un no hi cabem, la gespa s'hauria de canviar, les línies estan aixecades, moltes banquetes estan trencades i quan plou et mulles i si fa sol et dona sense cap protecció, a més a les dutxes no tenen aigua calenta, que ara encara fa calor, però a veure qui es dutxa amb aigua freda al gener quan faci cinc graus".

Un Cura que té, una enveja sana dels altres equips de Barcelona, que malgrat que els camps siguin municipals, es poden sentir com a seus: "Altres clubs tenen camp, material per a ells, sala de vídeo, gimnàs, un espai per tu, i clar, això fa una enveja sana del que voldríem tenir aquí".

No només els jugadors del Sants veuen com la instal·lació cau a poc a poc, de fet tots aquells que acudien al camp de l'Energia per jugar a basquetbol no ho podran fer, ja que, com ens ha explicat Artur Belaux, fa més de 4 setmanes que la cistella del camp de bàsquet annex al camp de futbol està trencada i tirada per terra sense ningú que li hagi prestat ni la més mínima atenció.

Tornar a Magòria, tornar a casa

Aquest és el sentiment del club. Poder sortir de l'exili forçat als afores de Sants, tornar a ser prop del nucli històric del barri i poder tornar a un camp que durant molts anys va ser la seva casa, cal recordar que el camp de la Magòria va ser l'estadi del Sants durant 25 anys, el segon més longeu en el temps. Forcadell ho destaca: "L'únic que desitgem és tornar, al més aviat possible, d'allà on venim, al nostre barri, que tinguem el camp a Magòria i recuperar pas a pas la grandesa que pot tenir el club".

De fet, ho destaca Jordi Falco, del Centre Social de Sants: "És l'únic equip de Sants, tornar a Magòria implicaria tornar al barri, que es desenvolupés aquest sentiment, l'aspecte més social que esportiu, d'anar a fer el vermut al camp". Una tornada a Magòria que des del club veuen lluny, ja que una part dels terrenys és privada, i l'altra correspon a l'Ajuntament, però com diu Artur Belaux "Ja sabem com van aquestes coses polítiques". Jordi Falco apunta que els veïns de Sants "hauríem de fer una reivindicació".

Agus Giral, de lleialtat santsenca ho té clar: "Per al Sants poder tornar a jugar al barri serviria per enfortir el teixit social de l'entitat i l'afició a l'equip, i créixer com a club pel que fa a la seva tasca esportiva. Pel que fa al barri seria recuperar un element d'identitat, de cohesió i d'arrelament".
Cronologia de l'èxode

Entre 1922 i 1965, durant 43 anys, el Sants va utilitzar el camp del carrer de Galileu fins que l'ajuntament va obligar els santsencs a abandonar la seva casa per la construcció de l'avinguda Madrid. Des d'ençà que els santsencs van iniciar un viatge que, de moment, no té final, i que no sembla que tingui una solució a mitjà termini.

Durant un any, la temporada 1964/1965, el Sants va jugar a Sarrià, a l'estadi del Reial Club Esportiu Espanyol, però l'entrenador i la gran estrella de llavors, Ladislau Kubala i Alfredo Di Estéfano deien que feien malbé la gespa en la qual havia de practicar el futbol el conjunt perico, fet pel qual el camp de Sarrià només va ser la ‘casa' del Sants durant un any. El Sants va acabar emigrant fins a Hospitalet, la temporada 65/66, però la junta directiva riberenca no estava a gust compartint l'estadi, i això va forçar al Sants a refugiar-se al camp d'un dels seus grans rivals històrics, el Club Esportiu Europa.

A la gespa del, "vell" Sardenya els santsencs van disputar dues temporades, entre 1966 i 1968, fins que va aparèixer el Futbol Club Barcelona i va solucionar els problemes del club de Sants, oferint les seves instal·lacions, on es va estar entre 1968 i 1971, però el canvi de directiva del conjunt blaugrana, i la posterior reorganització de la gestió de camps, va fer que el Sants hagués de tornar a buscar-se la vida, i va acabar jugant a Hospitalet, de nou, durant quatre anys entre 1971 i 1975.

Durant un breu període de temps semblava que els problemes del Sants es podrien acabar, ja que es va instal·lar, l'any 1975, al camp de Julià de Campany, un camp situat sobre l'antic abocador del barri del Polvorí, a Montjuïc.

Però les desavinences entre l'entitat Santsenca i el Polvoritense, l'altre equip que utilitzava la instal·lació, van fer que, vuit anys més tard, el Sants hagués de tornar a canviar de lloc on disputar els seus partits. No van marxar lluny, ja que van estar durant la temporada 83/84 a la Bàscula, un camp situat al carrer del Foc.

Va ser llavors quan el Sants va trobar la que semblava ser la seva casa definitiva. Entre 1984 i 2009, el camp de futbol de la Magòria va ser llar del conjunt santsenc, el segon camp on més anys van passar. Però de nou, l'any 2009, els plans de reforma de l'Ajuntament, que havia adquirit el terreny a la Generalitat, qui se l'havia venut per la crisi econòmica del 2008 va obligar que els santsencs haguessin de fer les maletes per enèsima vegada a la seva història. Entre 2009 i 2011 van tornar a la Bàscula, fins que l'Ajuntament va construir un camp de futbol sobre les antigues instal·lacions de la SEAT, a tocar de la Zona Franca. Des de llavors, el camp de l'Energia ha estat la casa de la Unió Esportiva de Sants.

Les malmeses xarxes darrer la porteria del camp de l'Energia | Jordi Play
D'esquerra a dreta, Artur Belaux, Joan Forcadell i David Cura, historiador, president i capità del Sants | Jordi Play
Una de les banquetes del camp de l'Energia, amb un dels plàstics aixecats i l'altre totalment absent | Jordi Play
Els vestuaris del camp de l'Energia són barracons | Jordi Play
La grada suplementària del camp de l'Energia | Jordi Play
La cistella del camp de bàsquet annex, tirada per terra | Jordi Play
L'antic camp de futbol de Julià Campmany | J.D.