Sants - Viladecans
Camps de futbol en un mapa més gran
La onzena jornada va acabar com era d'esperar entre el líder destacat, el Sabadell B, i l'ultim, el Sants. Tot i amb això, el segon gol, que va tancar el 2 a 0, va arribar ja amb el temps acomplert, per tant la sensació no es gens dolenta, tot i que ho sigui per la classificació general.
La salvació continua a tres punts, quatre contant els avegares. Just per damunt nostre continua el Granollers i a la mateixa distancia d'un punt, Palamós i Horta ara estan a tres punts, ja que van empatar en els seus respectius partits. I Rubí i Guineueta, ja estan a quatre. Per dalt continua líder el Sabadell B, que ens va guanyar, però més líder ja que Europa B i Valls van empatar.
La llista de golejadors no es va moure, per tant tot igual que una jornada enrere:
2 gol: Eloi Pozuelo.
1 gol: Martí, Óscar Fernández, Alejandro Avilés, Jon Luna i Sergio Peña.
Va tornar a ser-hi Llasera sota pals, i va encaixar dos gol. No deixem la porteria a zero des de fa sis jornades:
Iker Camacho: 12 gols en 8 partit (1 gol cada 60 minuts)
Pau Llasera: 6 gols en 3 partit (1 gol cada 45 minuts)
Van veure tarja, Dani Lucea, que ja es la quarta, i de nou en Borja, només en Lucea i en Jon Luna han vist mes targes que ell:
4 targes grogues: Dani Lucea.
3 targes grogues: Jon Luna.
2 targes grogues: Álex Ruiz, Cristian Poyatos, Escayola, Cura, Alejandro Avilés, Javi Boza, Albert, Borja López (entrenador).
1 targeta groga: Borja Montejo, Sergio Fernández (segon entrenador), Iker Camacho, Álex Jiménez (Ajudant) i Segio Peña.
Fundat els voltants del 1920, per Eduardo Sans (mestre) i uns amics per duu el futbol a Viladecans, però sense federar-se. La federació va arribar el 29 de setembre de 1930 sota el nom de Fútbol Club Cataluña de Viladecans. Entre el 1936, amb l'inici de la Guerra Civil, va perdre la federació, que la recupera de nou el 1944 sota el nom de Club Deportivo Viladecans. Jugà sempre en les categories regionals del futbol català,i en arribar el 1958 canviarien, un cop mes, de nom adoptant ja l'actual, Unión Deportiva Viladecans.
Tot i tindre tots dos mes de cent anys, el primer partit oficial entre totes dues entitats es del 1975, quan tots dos jugaven a Primera Regional (1). Els partits llavors comencen a ser habituals any rere any, fins que el 1987 disputen l'últim partit del segle XX. La següent vegada que es retrobarien seria ja al 2004, on de nou els enfrontaments es van fer habituals. Tot i això l'ultima vegada que es van trobar va ser el 2018, a l'Energia, jugant a Primera Catalana, on els viladecanencs van guanyar per 1 a 2 (3). Però en aquest segle XXI la majoria dels enfrontament sempre han estat desfavorables pels blanc-i-verds, i per trobar una victòria hem d'anar fins l'agost de 2014 (2), en un amistós, amb un gol de Espi i dos de Navarro.
Ara mateix el Viladecans respira una mica tranquil després de dos victòries, en els dos últims partits jugats a casa, i que el col·loquen còmodament a mitja taula, però només duu una victòria mes que els santsencs, però el que fa la diferencia a la taula es que duen quatre partits menys perduts. El Viladecans es el rival propici per demostrar que el que va passar el dia del Palamós no va ser casual, i agafar confiança per encarar l'últim partit del 2023, la següent jornada, a casa de nou,el dia 17 de desembre, contra el Valls. Si es guanyen tots dos partits, i amb sort, acabarem l'any en una tranquil·la posició.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada