U.E. Sants - C.F. Balaguer

El partit

U.E. Sants, 2 - C.F. Balaguer, 0

Primera Catalana Grup 2 (Jornada 30 - Temporada 2024/2025)
Data: 18/05/2025 12:06
Lloc: Camp de Futbol La Bàscula – Emilio Fernández. Carrer del Foc, 13 (Barcelona).
Col.legiats: Jorge Pérez Lluis. Reyson Pérez Reyes i Pau Ruiz Molina.

Les dades

U.E. Sants: Roy Zambrano; Viñas (Trinidad), Lucero, Dani Lucea, Cura, Fabregat; Óscar (Pau Sebastià), Jan (Sarsanedas); Álex, Munt (Uri Badia) i Anguera (Íker Merino).
Suplents: Álex Ruiz, Íker Bayo i Nil Ibáñez.
Técnics: Javi Santisteban, Guillem Reixats i Pablo Fernández.

Canvis:
Entra Íker Merino per Anguera (min. 65).
Entra Uri Badia per Munt (min. 75).
Entra Trinidad per Viñas (min. 75).
Entra Sarsanedas per Jan (min. 75).
Entra Pau Sebastià per Óscar (min. 86).
Sancions:
TG: Fabregat (min. 40), Lucero (min. 86).


C.F. Balaguer: Víctor Sánchez; Cespedes (Morera), Ramón, Jan, Adil; Aleix León, Manel Grau, Soldevilla (Surroca), Alex Quini (Migales) i Mikel; Genís (Martí).
Suplents: Alfred.
Técnics: José Manuel Tomás.

Canvis:
Entra Surroca per Soldevilla (min. 45).
Entra Morera per Cespedes (min. 58).
Entra Martí per Genís (min. 70).
Entra Migales per Alex Quini (min. 70).
Sancions:
TG: José Manuel Tomás (min. 87).


Gols:
1-0 Óscar (min. 21).
2-0 Álex (min. 58).

Més vídeos:

Crònica:

El partit ha tingut tres fases força marcades. La primera abans del primer gol, on els de Balaguer han dominat el joc, tot i que amb poc perill. Entre el primer i el segon gol, el control ha estat del Sants. Mes encara en començar la segona part, que ja ha començat amb un xut des de mig camp per sorprendre el porter, per part de Fabregat. Un u contra u de Munt, que incomprensiblement ha acabat en un pal i posterior penalti a favor del Sants. Penalti, que Óscar ha malbaratat. Els dos gols han estat cosa d'un altre gran gol d'Óscar, el primer, i un gran cop de cap d'Álex Ralo a una gran centrada de Fabregat, el segon. A partir del 2 a 0, i amb mes de mig hora per disputar-se, el Balaguer ha començat a controlar el joc i a generar molt perill, sempre ben resolt per Roy. Al final el marcador ja no s'ha mogut, aconseguint així el Sants la permanència i la victòria després de dotze jornades sense fer-ho.
Al final el Sants ha quedat novè, que era la millor de les possibilitats. La Guineueta després d'unes increïbles set últimes jornades, ha perdut el partit que no devia i ha acabat cuer. I a Segona Catalana l'acompanyaran Ballvona, Artesa i Juneda, tot i que, tots tres han guanyat els seus respectius partits no els ha sigut suficient. El Parc haurà d'esperar els possibles descensos compensats. La Pirinaica ha agafat la possible tercera plaça de promoció d'ascens.
S'ha complert l'objectiu de la permanència. La temporada va començar amb molts dubtes, però a partir de la jornada 5, Juan Carlos Morales, va trobar la clau dels bons resultats però amb mal joc. El punt àlgid va ser la jornada 17, però des de d'aquella victòria el Sants no ha tornat a guanyar un partit fins a l'última jornada, la 30. La mala maró dins del vestuari va fer que la jornada 20, quan ja duiem tres partits consecutius perduts, es destituís a Juan Carlos Morales. A partir de la 21, dos homes de la casa agafarien el relleu, Guillem Reixats i Pablo Fernández. El joc si semblava revifar amb ells, però han acabat amb 1 victòria, 3 empats i 6 derrotes, la qual cosa no ha donat mai tranquil·litat.
El Sants acaba la lliga on es mereix, i no es un elogi. En temporades anteriors, maleïes com es podia descendir amb aquells equips. En aquesta, tot i que tenim punts forts com els veterans Cura i Fabregat, la gran dupla de porters, Roy i Iker, a pesar del munt de gols rebuts, o els gols d'Oscar i Maxi, sempre he tingut la sensació d'un equip fluix en conjunt. Falta fons físic, pressió els contraris, intensitat en moltes fases del joc, en molts trams tranquil·litat que ens ha fet perdre un munt de punts, i sobretot un home gol en el qual confiar. Per tant, no es estrany tot el patiment que hem passat ni la posició on hem acabat, sense perdre de vista que hem tingut un peu a Segona Catalana.
Per la següent temporada s'hauria de trobar un entrenador, curtit en mil batalles a Primera Catalana, que agafés aquest grup, la majoria d'ells encara molt joves, i els faci creure en ells mateixos i els posi a to físicament. Algun reforç sòlid a la davantera. I un bon grapat de bona sort, perquè com a mínim, la propera temporada no estem mirant el descens durant bona part de la temporada.