Ripollet - Sants
Camps de futbol en un mapa més gran
No vam merèixer perdre
En el partit de la darrera jornada no vam merèixer perdre, segurament un empat hagués estat el mes just. El gol va ser en una contra, ja que el nou tècnic va plantejar un joc molt mes arriscat, però tret d'això Roy és "va avorrir" a la porteria. Gracies a aquesta tàctica mes arriscada vam tindre un munt d'oportunitats. En set minuts havíem tingut dos gols cantats, on un d'ells el porter visitant encara no sap com la va treure sobre la línia de gol. Durant el partit, els rivals van tindre que rebutjar a corner un munt de jugades i el seu porter va fer un parell de grans aturades, però al final, la falta d'encert ens llastra molt.
Estem a set punts per sortir del descens. Per sort Parc, Joanenc i Borges continuen perdent. I se'ns escapen una mica Balaguer i Cardona que van empatar entre ells, i tot dos van sumar un punt mes. A priori era el millor resultat que ens podia passar a tothom.
La mà del nou entrenador no és va poder notar gaire, tret de la revolució tàctica, ja que no portava en el càrrec ni 72 hores, i la intensitat. Ve de ser l'entrenador del juvenil de l'Europa, destituït fa uns dies per no estar al nivell esperat, que no vol dir que estiguessin malament, però ara mateix els estàndards dels europeistes estan molt alts. Sembla que portarà una visió molt mes pràctica, enfocada a posar per davant el guanyar el màxim de partits d'aquí a final de lliga, que el jugar-hi bonic. De moment sembla que comptarà amb la incorporació de nou d'Álex Ralo, jugador santsenc la temporada passada i que aquesta la va començar jugant al Gavà. I de Alejandro Climent, que ha començat aquesta temporada en el Santboià però que ja va estar sota les ordres de Joan Coll en els juvenils de l'Europa. També te clar que segurament perdrà a Marc Granero, quan el març comenci la Kings league i s'incorpori al seu equip.
El camí per sortir del desert
Ens queda jugar contra el Ripollet, que lluita per la promoció d'ascens, i el Singuerlín, el líder fort i destacat. Per nosaltres son partits complicadíssims, però si perdem contra aquests dos, ens posarem en una situació difícil per sortir del desert, si els que ens rodegen en la classificació no perden igual que nosaltres. Així que tenim que rascar algun dels sis punts.
Durant el març i l'abril venen Parc, l'últim destacat, Balaguer, Cardona, Gimnàstic Manresa i Joanenc. Tots aquests dins del grup, que com nosaltres tenen tots els números per acabar en posicions de descens directe. Per tant son rivals directes. Per tant hem de fer un quinze de quinze en punts, tenint en compte que portem tretze punts dels cinquanta-quatre disputats. Dependrà dels demés resultats, però pràcticament cada punt que perdem serà comprar un bitllet mes per anar a Segona Catalana.
Jugarem contra la Pirianica i el Llefia. Això serà a mitjans d'abril, i depenent com vagi la cosa aconseguir una victòria per ells, o els hi anirà la vida o ja els hi serà igual. Nosaltres segurament estarem o a un pas de sortir del descens directe o a un pas de tornar-hi. Així que d'aquests dos partits s'ha de treure el màxim possible.
Acabarem jugant contra Turó de la Peira, APA Poble sec i Borges Blanques. Queda molt lluny en el temps, mitjans de maig, però segurament contra el Borges ens juguem, al seu camp, qui dels dos es queda i qui surt del descens directe. Abans jugarem contra Turó i Poble sec que, o ja els hi serà igual tot o estaran lluitant per una plaça de promoció d'ascens. Esperem que sigui lo primer. Per tant en aquests últims tres partits hauriem de tornar a fer un ple, i treure els nou de nou punts en disputa.
Ens queden uns quatre equips molt durs, entre ells el líder, i vuit finals que hem de guanyar sí o sí. Fen-t'ho perfecte, segurament quedarem a prop de la zona dels descensos compensats. Queden uns tres mesos i escaig, però cada punt que perdem estarem un pas mes a prop de Segona Catalana.
Com va la lliga
A la part d'a dalt el Turó de la Peira va aixecar el peu de l'accelerador i va empatar. Per tant el Singuerlín continua líder destacat. El Turó de la Peira el segueix ara a vuit punts i l'Igualada a deu. A cinc punts d'aquest està el Castellar i a sis el Ripollet. A dos punts del Ripollet estan Pirinaica i l'Alpicat (amb un partit menys) que han atrapat a l'APA Poble Sec, que va ensopegar contra l'Igualada. A cinc i sis punts d'aquest grupet de tres, queden respectivament Gimnàstic Manresa i Unificación Llefià, que han agafat una mica de distancia respecte el vagó de cua. En aquest vagó està el Cardona a un punt del Llefià. I el Balaguer, a un punt del Cardona, marcat la primera plaça fora del descens directe. Ja dins d'aquest descens directe, a sis punts del Balaguer tenim el Borges Blanques. A un punt seu però amb un partit menys, el Joanenc. Empatat a punts amb el Sants, que es penúltim. I el darrer destacat el Parc, a sis punts d'aquests dos. El Parc és converteix en el primer equip que matemàticament ja no pot guanyar aquesta lliga.
Només hem marcat en un dels últims set partits
Tot i el gaudir d'un munt de bones oportunitats, contra l'Alpicat tampoc vam veure porteria. No ho fem des del 13 de gener. I no es que la resta d'equips tinguin cap crack marcant gols. La mitjana de la resta de jugadors de la lliga esta en un gol cada cinc o sis partits, que ja es la mitja de Cura i Óscar, però la resta d'equips, a part de marcar en gairebé tots els partits, tenen molts jugadors amb tres i quatre gols marcats. En el Singuerlín, el líder, el seu màxim golejador (Carricondo) en duu sis. Només tres mes que Óscar i Cura. Però està acompanyat per Ito i Guerrero amb quatre cadascun. I després porten tres cadascun: Aladid, Aguilar i Batista. No demanem, que com en el Turó de la Peira tindre a Antonio Garcia i al ex-santsenc Obispo, amb onze i nou gols, però xutem poc i perdonem massa davant la porteria contraria. No necessitem un golejador, necessitem mes gols. La classificació de golejadors està així:
3 gols: Cura i Óscar.
2 gols: Alvar, Muela i Miñano.
1 gol: Albiol, Hugo Santos, Fabregat i Marc Granero.
Només un gol encaixat
Com a mínim el jugar amb pressió molt alta i arriscant, es va traduir en encaixar només un gol, tot i tornar a una defensa de quatre. Aquest cop sota pals va ser-hi Roy, que poc va poder fer per aturar l'u contra u, que va significar el gol visitant. Per la resta va tindre poca feina i la que va tindre la va resoldre be. Defensivament som el tercer equip que mes gols encaixa a la lliga, uns dos gols per partit, per tant sembla impossible, però a partir d'ara es molt important acabar el màxim partits amb la porteria a zero. La porteria queda així:
Roy Zambrano: 12 gols en 7 partits (un gol cada 52 minuts).
Iker Bayo: 22 gols en 11 partits (un gol cada 45 minuts).
Mes expeditius i el mateix número de targetes
En defensa vam ser molt, molt, mes expeditius que en els anteriors partits, i només vam veure tres targetes. Sempre fent-ho amb cap, com Viñas que va evitar ser expulsat en la jugada del gol, però sembla que en partits anteriors podríem haver-hi collat molt mes al rival i treure algun punt mes. La FCF té una Classificació de joc net, i els santsencs som tercers. El Singuerlín, el líder, està onzè en aquesta classificació i gairebé ens dobla en sancions. Van veure una targeta groga: Lucea, Shubert i Picón, la primera de la temporada. La llista queda així:
8 targetes grogues: Dani Lucea.
7 targetes grogues: Jan.
5 targetes grogues: Hugo Santos.
3 targetes grogues: Fabregat, Cura, Didac, Caballero, Pavón i Lucero .
2 targetes grogues: Christian Alarcón, Miñano i Michele Gennarelli.
1 targeta groga: Muela, Uri Badia, Padial, Granero, Dani Rosa i Picón.
1 targeta vermella: Muela.
El Football Club Ripollet és va fundar el 1921, després de la desaparició de la Societat Esportiva l'Aliança i el Club la Violeta. Un cop acabada la Guerra Civil ha de canviar el seu nom per Club de Fútbol Ripollet.
Sempre ha jugat a les categories territorials catalanes, i el seu punt mes alt va ser quan a la temporada 1996/1997 arriba a Primera Catalana, en la que ha estat jugant gairebé totes les temporades. La temporada passada els de Ripollet van acabar líders dels seu grup a Segona Catalana.
Els enfrontaments entre Sants i Ripollet comencen en la temporada 1997/1998 i sempre a Primera Catalana. Amb ells vam "inaugurar" el camp de l'Energia el 2011. L'últim partit jugat al camp del Ripollet va ser al 2017, amb victòria santsenca per 0 a 4, amb gols de Aleix, Gaudioso i dos de Navarro.
En aquest moment de la lliga el Ripollet està a sis punts de places de promoció. I porta una ratxa de sis victòries i dos derrotes, una d'elles contra el líder, en els darrers vuit partits. És mes irregular a casa, ja que la majoria de victòries les ha aconseguit a fora. I de les només tres victòries que ha aconseguit a casa, dos son del mes passat. Tot i que els números a Ripollet a casa seria per fer-nos il·lusions, la realitat és que poder treure un empat a 0 seria una gran victòria en molts aspectes. Contra l'APA i el Turó ho vam fer. Desitjo que poguem rascar algun punt, per encarar la mes que previsible derrota contra el líder la següent jornada de manera mes tranquil·la.
El Sants es diverteix a Ripollet (0-4) - Betevé (14/05/2017)
El Sants estrena camp amb derrota (2-3) - Betevé (21/08/2011)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada