Jaume Creixell: “Estic orgullós d’haver jugat a la UE Sants”
La informació ha estat extreta de liniaxarxa.cat
Jaume Creixell: “Estic orgullós d’haver jugat a la UE Sants”
Toni Delgado|4 juny 2026|Sants|Línia Sants
Jaume Creixell fent broma amb la seva biografia. Foto: Toni Delgado
Els aficionats a Bola de Drac respondran de pressa la pregunta. Quin regal li fa el Follet Tortuga a Son Goku per haver ajudat a tornar a casa Umigame, la tortuga marina que s’havia perdut? Efectivament, el núvol Kinton, un mitjà de transport alternatiu en què només poden pujar les persones autèntiques i de cor pur. Com Goku o Jaume Creixell Barnada (Barcelona, 1942).
El tècnic del Clot t’atrapa des de la primera pausa amb el seu sentit de l’humor i la manera de narrar les històries. Tal com raja. Amb claredat, confiança i sinceritat. Sense invents ni artificis.
Durant la conversa, al despatx de casa seva, reconeix, per exemple, que, encara que li sàpiga greu, no reconeixeria tots els seus exjugadors si se’ls trobés al carrer. “N’he entrenat moltíssims, eh! I segur que algun cop un d’ells m’ha saludat i no he detectat qui era”, confessa.
Col·laborador d’Un dia de partit, d’Esport 3, i de Què t’hi jugues!, de SER Catalunya, Creixell és molt estimat pel públic, l’afició i els futbolistes a qui ha dirigit. Quan torna a un camp on ha entrenat o jugat, rep moltes mostres d’estima. El recorden per sempre. I per això no sorprèn gens que temps després d’haver vestit la samarreta de la UE Sants algú el bategés com El Tigre de Sants. Un malnom que comparteix amb l’exbasquetbolista Roger Esteller.
Un tigre de peluix
Des de fa mesos, i després d’aquesta entrevista, Creixell té a casa un tigre de peluix, que l’acompanya durant les seves intervencions a Un dia de partit. Cada nit el bateja d’una manera diferent i, de vegades, el tigre és una tigressa.
“Estic orgullós d’haver jugat a la UE Sants”, comparteix, enèrgic. És un dels equips en què va competir el seu pare, Jaume Creixell Bernabéu, que, com ressalta l’entrevistat, li va marcar quatre gols al Real Unión Club.
“Jo compaginava el Sants amb el servei militar. Si eres futbolista, el club t’ajudava amb les obligacions, però només si et buscaves la vida. Vaig ser prou murri per trobar un capità enamorat del futbol i ser el seu assistent”, confessa a la seva biografia, I si no tinc raó…, escrita per Carles Pons i editada per Mostela.
Amb la complicitat del capità, Creixell va poder saltar-se molts torns i dormir a casa. També va vendre algunes guàrdies. “Els altres gairebé es barallaven per fer les guàrdies amb mi”, afegeix. Segur que molts d’ells tenen encara molt present que l’estimat Jaume els convidava a una paella al restaurant Tritón. El Tigre de Sants sempre ha estat una persona extraordinària i de cor pur, requisits per utilitzar el fabulós núvol Kinton.
Jaume Creixell: “Estic orgullós d’haver jugat a la UE Sants”
Toni Delgado|4 juny 2026|Sants|Línia Sants
Jaume Creixell fent broma amb la seva biografia. Foto: Toni Delgado
Els aficionats a Bola de Drac respondran de pressa la pregunta. Quin regal li fa el Follet Tortuga a Son Goku per haver ajudat a tornar a casa Umigame, la tortuga marina que s’havia perdut? Efectivament, el núvol Kinton, un mitjà de transport alternatiu en què només poden pujar les persones autèntiques i de cor pur. Com Goku o Jaume Creixell Barnada (Barcelona, 1942).
El tècnic del Clot t’atrapa des de la primera pausa amb el seu sentit de l’humor i la manera de narrar les històries. Tal com raja. Amb claredat, confiança i sinceritat. Sense invents ni artificis.
Durant la conversa, al despatx de casa seva, reconeix, per exemple, que, encara que li sàpiga greu, no reconeixeria tots els seus exjugadors si se’ls trobés al carrer. “N’he entrenat moltíssims, eh! I segur que algun cop un d’ells m’ha saludat i no he detectat qui era”, confessa.
Col·laborador d’Un dia de partit, d’Esport 3, i de Què t’hi jugues!, de SER Catalunya, Creixell és molt estimat pel públic, l’afició i els futbolistes a qui ha dirigit. Quan torna a un camp on ha entrenat o jugat, rep moltes mostres d’estima. El recorden per sempre. I per això no sorprèn gens que temps després d’haver vestit la samarreta de la UE Sants algú el bategés com El Tigre de Sants. Un malnom que comparteix amb l’exbasquetbolista Roger Esteller.
Un tigre de peluix
Des de fa mesos, i després d’aquesta entrevista, Creixell té a casa un tigre de peluix, que l’acompanya durant les seves intervencions a Un dia de partit. Cada nit el bateja d’una manera diferent i, de vegades, el tigre és una tigressa.
“Estic orgullós d’haver jugat a la UE Sants”, comparteix, enèrgic. És un dels equips en què va competir el seu pare, Jaume Creixell Bernabéu, que, com ressalta l’entrevistat, li va marcar quatre gols al Real Unión Club.
“Jo compaginava el Sants amb el servei militar. Si eres futbolista, el club t’ajudava amb les obligacions, però només si et buscaves la vida. Vaig ser prou murri per trobar un capità enamorat del futbol i ser el seu assistent”, confessa a la seva biografia, I si no tinc raó…, escrita per Carles Pons i editada per Mostela.
Amb la complicitat del capità, Creixell va poder saltar-se molts torns i dormir a casa. També va vendre algunes guàrdies. “Els altres gairebé es barallaven per fer les guàrdies amb mi”, afegeix. Segur que molts d’ells tenen encara molt present que l’estimat Jaume els convidava a una paella al restaurant Tritón. El Tigre de Sants sempre ha estat una persona extraordinària i de cor pur, requisits per utilitzar el fabulós núvol Kinton.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada